Sovint les persones tenim un color preferit, un animal o un lloc que ens identifica, tal com un equip de futbol o, fins i tot, un partit polític. D’aital manera, tenim un tipus de roba o de pentinat que ens escau especialment i el dia que anem així, brillem una mica més, sobretot els que són més agraciats.
I tot això em ve al cap per una mena de paral·lelisme forçat. Perquè si parlem de la conjunció del nostre poble amb els dies de la setmana, la Garriga és eminentment dissabte. No sé quin color seria la Garriga, ni quina època de l’any és, però sí que tinc clar que si hem de triar un dia de la setmana, la Garriga és dissabte. Sisè dia, dia de semi-descans quan treballen principalment botigues i serveis com la restauració.
El dissabte és quan el nostre poble es presenta amb les seves millors gales. És el DIA. Corpus és la Festa per excel·lència i dissabte és el dia garriguenc per antonomàsia. I tot això gira al voltant d’un fet eminentment comercial, el mercat de marxants, que fa el dissabte especial.
Sortosament però, el nostre poble disposa d’un eix comercial prou viu i al carrer i a les places sempre hi ha animació, a diferència, per exemple, dels pobles que ens envolten –digueu-li-ho sinó a la gent de l’Ametlla–. Per això, el dissabte és doblement festiu. Les nostres botigues estan obertes i les parades reforcen des de bon matí tot allò que la resta de dies costa més de trobar. I parlant de trobar, no és només qüestió de trobar productes, sinó que dissabte a la Garriga és també el dia de trobar-se al carrer amb aquells que ens fa gràcia retrobar-nos cabàs en mà o empenyent el carret.
Per la situació geogràfica del poble, cada cop més a tocar del Cap i Casal i el seu massiu i excessiu creixement, molta gent passa la setmana a Barcelona segrestada per la R3 i dissabte és el dia de comprar, omplir el rebost i fer poble. Coses que no has pogut fer la resta de dies. L’endemà ja és diumenge i amb la feina feta i la casa endreçada, hom pot marxar a fora o si prefereix, ni sortir de casa. Cosa impensable a la Garriga un dissabte.
No obstant això i malgrat la importància del mercat, el nostre dissabte local va més enllà i és el dia que a la tarda sovint s’inauguren exposicions, que hi ha funcions al Patronat, conferències a la Fundació Maurí, moltes pel·lícules a l’Alhambra, festes de barri i sardanes a la plaça. Activitats que reforcen al decaure del dia la singularitat i el tràfec matiner.
Som un poble de dissabte amb un mercat que no és el millor –ho sabem tots, només cal anar a Vic– però el nostre mercat està prou endreçat, no està en un polígon i és suficientment variat com per valdre la pena d’atansar-s’hi. I també cal dir una cosa, no pas poc important. A Catalunya hi ha dos tipus de mercats: en els que s’hi crida i en els que no. Sortosament, el nostre és del segon tipus i anar-hi no fa vergonya aliena perquè, gràcies a Déu, no hi ha una sobreoferta de calces ni crits eixordadors quemeloquitandelasmanosguapas.
Confesso que els dissabtes que sóc fora de la Garriga tinc una mica de recança. Com diuen els més grans, ser fora el dissabte em fa una mica de ‘reparo’. És per això que quan a vegades he tornat a la Garriga un matí de dissabte, baixar del tren i passar pel mercat és un petit alè de vida que dona forces per passar el que queda de setmana i oblidar, alhora, l’enyorança de la nostra petita pàtria local.
