Ahir a la tarda, a la Llibreria Strogoff, plena de gom a gom i amb assistents escoltant, fins i tot, des de fora de la sala, va tenir lloc l’acte de presentació, a la nostra ciutat, de la darrera novel·la de Jordi Sedó, Ànima de sal, una obra que ens explica la història d’un pescador francès que, l’any 1938, preveient la possibilitat que el seu país entri en guerra, per tal d’evitar haver de viure el conflicte bèl·lic, marxa cap al continent sud-americà, on viurà tot un seguit d’experiències que el faran evolucionar personalment. Ànima de sal és una novel·la introspectiva que mou el lector a reflexionar sobre la naturalesa de l’ésser humà i sobre la capacitat d’incidir en el propi destí.
El conductor de l’esdeveniment va ser l’historiador Joan Garriga, que, entre un extraordinari desplegament de detalls de la història va destacar, sobretot, la prosa àgil amb què està escrita, la delicadesa amb què s’hi descriuen les escenes de sexe, l’estil narratiu i el tractament de l’espai i el temps, amb salts sovintejats, que en cap moment desorienten el lector, sinó que, al contrari, contribueixen a mantenir viu l’interès per la trama.
Garriga va elogiar també la quantitat de documentació que deu haver hagut de consultar l’autor per poder narrar una història amb detalls tan específics com ara els símptomes i el tractament de la malaltia que pateix el personatge principal, el funcionament d’un far als anys quaranta, les feines de la verema o la precisió amb què es descriu la geografia de la zona del continent sud-americà, on té lloc la major part de la història, els costums i tradicions de la seva gent i, fins i tot, els girs dialectals en castellà que fan servir.
En acabat, en un breu diàleg entre ell i l’autor, Sedó va explicar que la novel·la vol ser un al·legat contra la guerra i contra el militarisme, tot i que la guerra no apareix gairebé mai en primer pla narratiu, sinó que, malgrat ser sempre present al llarg de tota la trama, no passa de ser el rerefons que –això sí– dona raó de ser a la majoria dels fets que es narren.
L’autor va explicar també, com a curiositat, que la novel·la va ser concebuda, en un primer moment, com un conte que havia de tenir tan sols deu o quinze planes i que, a mesura que anava prenent forma va anar creixent fins que va esdevenir la història de gairebé dues-centes que és avui.
Al final, Garriga va recomanar de manera molt especial la lectura d’un llibre, Ànima de sal, que, sens dubte, mourà el lector a reflexionar i a interrogar-se sobre determinats aspectes de la naturalesa de l’ésser humà.
