L’alcaldessa de la Garriga, Dolors Castellà, es torna a presentar a les eleccions municipals perquè “tinc energia i perquè disposo d’un equip potent i preparat per poder afrontar allò que no hem pogut acabar per les circumstàncies” d’un mandat marcat per la covid, les adversitats climàtiques i la crisi econòmica. L’acte de presentació de la candidatura, celebrat el dimarts 25 d’octubre, va comptar amb la presència del president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, i va reunir un centenar de persones a can Luna.
Castellà va definir el seu equip i la gent d’Esquerra com aquells que “fem coses quan governem, som els que fem que les coses passin, encara que siguin difícils”, també va afirmar que “no seria aquí sense tenir molt clar que allò pel que treballem és el bé comú. Soc republicana convençuda”.
L’alcaldessa va explicar que la primera dificultat del mandat va ser la situació de Pla Econòmic i Financer (PEF) en què es trobava la hisenda de l’ajuntament: “Vam trobar la caixa buida i no podíem gastar gaire res fins equilibrar els comptes”. Seguidament “van venir els aiguats, les calorades, el Glòria i la pandèmia”. Davant d’aquests contratemps, “no ens vàrem arronsar. Al contrari, vam decidir que encara ens hi havíem de fer més, i que si nosaltres patíem, la gent encara patia més. I per això ens vam arremangar”.
En el balanç de l’acció de govern l’alcaldable va destacar la tarifació progressiva de l’escola bressol i dels casals d’estiu, la posada en marxa de l’escola d’adults o el fet que no hi hagi hagut cap habitatge amb desnonament. L’equip republicà també esgrimeix la desclassificació dels projectes de construcció a Can Violí, Can Poi, el Malhivern o a Can Vilanova abans d’aprovar el nou pla urbanístic: “Això ha estat al calaix de diverses alcaldies, però ara segur que no s’hi construirà”.
Castellà també va destacar les obres del clavegueram del barri de Montserrat: “Ningú les volia fer: són caríssimes i no llueixen. Però la ciutadania les reclamava i eren necessàries, i més en el context de canvi climàtic”. Així mateix, “som els que hem arreglat les inundacions permanents de l’Escola Pinetons, que feia 20 anys que es repetien”.
Altres fites han estat encarades en la participació, com les trobades veïnals, els pressupostos participatius i totes les eines d’informació i transparència posades a l’abast: “aplicació mòbil, canal de Telegram, el nou disseny del web i el butlletí imprès ‘el Garric’, que arriba a totes les cases del poble”. I aquest govern “sí que ha donat l’ordre perquè el pagament dels impostos estatals es paguin a l’Agència tributària catalana”.
Òbviament, Castellà va abordar com una fita positiva la implementació de la recollida de residus ‘porta a porta’ a poc temps de les eleccions municipals: “N’estàvem convençuts i cap càlcul electoralista ens va fer canviar d’opinió”. En aquest sentit, va criticar les formacions que sí que n’han fet causa de desgast: “S’han equivocat d’enemic, perquè l’enemic és el canvi climàtic”.
Compromisos pel proper mandat
L’alcaldessa va avançar els compromisos del proper mandat: “Hem d’acabar Can Luna, hem de fer el parc lúdic i esportiu de Can Terrers, hem de fer el Tanatori, pel que ja hem fet tots els treballs administratius i burocràtics previs, hem de fer habitatge públic”. L’equip d’Esquerra treballa en un ambiciós pla de mobilitat, vinculat amb la transformació que implica la supressió de passos a nivell i la doble via de tren, així com la potenciació d’indústries netes i de valor afegit, tant als polígons del sud com a la zona de la Sati i també, va destacar Castellà, amb una atenció especial pel món de la cultura.
Els dos factors cap a la independència
Oriol Junqueras, president d’ERC, va apadrinar l’acte de presentació de Dolors Castellà i també va parlar de la seva etapa com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, “el poble més pobre del Baix Llobregat”, i on en plena crisi econòmica van posar tots els esforços en un pla d’educació: “De persones que anaven a quedar fora del sistema escolar en van sortir enginyers”.
En l’àmbit més general, Junqueras va posar en valor el republicanisme com a “punt de trobada de gent diversa”, perquè com a partit “no podem imposar la nostra veritat sobre les altres. En aquest sentit, “hem sigut molt generosos: no mirem de formatejar ningú, sinó que volem que el país sigui com vulgui ser, una república on hi ha gent de tota mena”. Va animar els independentistes a “no deixar-se contaminar pel discurs derrotista” perquè “el país ha passat per circumstàncies tremendament més difícils que les actuals”. Esquerra Republicana treballa en “dos factors que ens han de portar a la independència. El primer és ser més, tenir més suports institucionals i de tots els àmbits econòmics i socials. El segon factor és erosionar la capacitat repressiva de l’Estat espanyol”, amb fites com els dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU o el més recent del Consell d’Europa, a favor que qualsevol regió té dret a aconseguir la independència per vies democràtiques: “Si l’estat té menys eines per reprimir la nostra voluntat, estem més a prop de guanyar”. Pel president d’ERC aquesta és l’única estratègia que hi ha sobre la taula, perquè ningú més ha fet cap proposta validable per la comunitat internacional.
