L’11 de setembre i l’1 d’octubre ens agafen en mal moment?

0
73

COMPTE! El pessimisme i el desencís ens aclaparen. El combat ja no és carrer per carrer, cantonada per cantonada, ara és a dintre de la nostra consciència.

Els polítics dominen l’espai públic i els mitjans de comunicació també i tots ens volen convèncer que el nostre objectiu és inabastable. I han aconseguit que ens sentim frustrats però la desmobilització no és l’única resposta possible, hi ha alternatives: la ràbia, la resiliència, la persistència, que ens poden conduir a revertir la situació.

La desmobilització és la vertadera fita del nostre enemic. I no en dubteu, també els “nostres”, els pioners de la rendició, desitgen que ens quedem a casa. Però diguem-ho clar, mai més l’eix de la nostra mentalitat no ha de ser gemegar i castigar-nos; ha de ser la ferma determinació, la constància.

Tenim l’esperança i la força que ens ve del Primer d’octubre de 2017. Vàrem viure, fa cinc anys, una experiència col·lectiva creadora de consciència, vam ser poble i vam actuar amb llibertat. No és hora de nostàlgia, és hora de recordar allò que volen que oblidem: vàrem guanyar, ho sabem! Recordem la reacció brutal, barroera, de l’estat. Estava desbordat! La mobilització i l’acció col·lectiva ens rescataran de la passivitat i de la decepció. La nostra força ha de despertar.

“Tot va ser un engany. Tots ens han mentit. Allò no va existir de veritat, és només una fantasia, no és real”. Cada vegada que un independentista pensa això, que s’adoni que està donant per bo el relat que l’estat ens imposa de manera aclaparadora. La veritat la tenim a la sang: la nostra experiència, la nostra lluita, són veritat i no pas les seves faules verinoses.

La mentida és retorçada quan ens volen convèncer que “tots” ens han enganyat. I quan diuen “tots” apunten a la teva veïna, a la colla d’amics, als companys amb qui comparties afanys i esperances. No és cert. Molts polítics s’han rendit, però la gent no, els companys de lluita encara hi són i les organitzacions ens mantenim connectades amb la gent.

Això que volen que oblidem, ho sabem. Ens distreuen amb estranys projectes i problemes banals, però hi som. No volen que hi siguem, però hi som.

Si algú diu (potser tu, potser jo…) “manifestar-se no serveix de res”, “a mi que no m’hi busquin, l’11-S”, està essent vençut pel discurs dels rendicionistes. Ajudem-lo, ajudem-nos! Serveix i ens ajuda de moltes maneres ser molts l’11 de setembre:

  1. La presència de la gent ens reconforta, ens encoratja.
  2. La manifestació ens dona l’ocasió d’expressar, de cridar, allò que cal dir als polítics.
  3. Si la manifestació d’enguany minvés, seria la confirmació del discurs entaulat que els catalans ens conformem rebent un tracte condescendent i amb paraules que no cal complir.
  4. L’estat espanyol i l’entorn internacional no tenen per davant un camí planer. Cal preveure turbulències i sacsejades, i convé que l’independentisme estigui present i actiu, al carrer, preparat per aprofitar les noves oportunitats.

Des de l’ANC de la Garriga animem tots els independentistes a anar a les manifestacions de l’11-S i l’1-O a mostrar el nostre desacord (o rebuig) explícit contra les polítiques submises del govern de la Generalitat que han desatès el mandat del poble i que són un obstacle en el camí de l’alliberament nacional. Que se senti la nostra veu en els cants i les consignes i que es vegi en les pancartes! Som-hi!

ANC La Garriga

Article anteriorEl barri de Sant Roc recupera la seva festa
Article següent65è Aplec de la sardana de la Garriga
Treballar unint forces per arribar a tenir una Catalunya independent. La delegació garriguenca treballa per ampliar i arribar al màxim número de garriguencs, sumant l’esforç i la feina de tothom per a caminar cap a la independència de Catalunya.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.