Raül Romeva, vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra Republicana, va visitar la Garriga aquest dijous 14 de juliol per conèixer de prop diferents projectes relacionats amb la sostenibilitat i que porta a terme l’Ajuntament de la Garriga. L’exconseller vallesà va coincidir a la zona de pinetons amb la regidora de Medi Ambient, Neus Marrodán, i l’alcaldessa, Dolors Castellà, que li van exposar accions per la recuperació de la ribera i l’arranjament de la via pública “perquè el poble visqui de cara al riu”, en paraules de Marrodán.
L’equip municipal també va explicar les darreres modificacions del pla general urbanístic que han aturat la construcció de milers de cases a les zones boscoses de Can Poi, Can Vilanova i el Torrent de la Mesquita. Dolors Castellà va exposar els resultats de la implantació de la recollida de residus porta a porta que, en dos mesos i mig, ha suposat arribar al 80 per cent de la separació.
La visita a la Garriga va culminar amb un col·loqui a Can Raspall sobre les polítiques locals per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en el que també hi va participar l’exregidor d’ICV Israel Molinero, que és educador ambiental. Romeva va exposar una visió global: “Els ODS obliguen els polítics i les administracions a superar el ‘curtterminisme’ electoral, i prendre decisions a llarg termini”. Pel vallesà, els objectius del 2030 “requereixen una anàlisi global dels problemes, no segmentada, perquè a vegades, quan es prenen decisions en un sentit, es perjudica un altre àmbit”.
Respecte el porta a porta, Romeva considera que és un exemple d’aquests propòsits: “Fins que no entenem que podem ser responsables de les nostres deixalles, no avançarem. Hi ha una corresponsabilitat amb l’ajuntament, però a nivell global és el mateix. Cal atacar totes les variables del problema”. El republicà va concloure que “a vegades cal prendre decisions que no són populars però són necessàries. Quan mires la política des d’un punt de vista republicà, cal generar confiança de l’administració a la ciutadania. Que allò al què tu et compromets, passa, i amb dos mesos i mig, la Garriga ha passat del 47 al 80 per cent de recollida selectiva”.
Accions immediates
Per la seva banda, Dolors Castellà, va dir que, si a nivell global cal la mirada llarga, des de la política municipal “sí que podem prendre decisions immediates i de curt termini”, i que la sostenibilitat també passa per “la qualitat de vida equitativa, que es tradueix en salut i convivència: garantir l’autonomia de tothom i la igualtat d’oportunitats és imprescindible per després posar-se a solucionar d’altres problemes”. Per Castellà, polítiques com la targeta moneder per a les persones més necessitades i l’objectiu de “desnonaments zero i talls elèctrics zero i talls d’aigua zero” a la Garriga, així com la tarificació progressiva de l’escola bressol” són decisions que enorgulleixen el municipi. Així mateix, també es va referir a les polítiques educatives a nivell nacional, com la reducció de les ràtios a les aules, la gratuïtat del P2 i progressivament fins a P0 per part del govern català, i l’inici del curs el 5 de setembre.
A preguntes del públic, Neus Marrodán va dir que l’eslògan “La Garriga, residu zero” correspon a un propòsit a deu anys vista: “Ens ho creiem, farem accions en aquest sentit, i creiem que la societat en general canviarà”. Molinero va posar èmfasi en els resultats immediats de mesures com el porta a porta o la cura de la llera del riu Congost, i va felicitar l’equip de Govern municipal per les seves accions en medi ambient.
