A Catalunya, en els darrers vint-i-cinc anys la recollida selectiva dels residus municipals ha avançat molt. Hem passat d’un índex mitjà del 2,9 % l’any 1995 a gairebé un 46 % l’any 2020. Tot i aquest progrés, l’any 2020 no hem estat capaços d’assolir el 50 % de reciclatge que exigeix la Unió Europea i, per tant, encara queda molt camí per recórrer.
Així mateix, tant el municipi de la Garriga com la comarca del Vallès Oriental, estan estancats pel que fa a resultats de recollida selectiva des de fa més de deu anys, van assolir l’any 2020 un 43 % i un 44,5 % d’èxit, respectivament, molt a prop de la mitjana del país.
En la darrera dècada hem vist que hi ha un cert estancament al voltant del 40 %, que només hem trencat a l’alça a partir del 2018. Una de les raons que probablement expliquen per què no hem avançat prou en els darrers anys és que la major part deis sistemes de recollida selectiva són poc eficients, ja que no afavoreixen la individualització del servei ni la corresponsabilitat de la ciutadania.
Europa ha aprovat recentment uns nous objectius de reciclatge (no de recollida selectiva) que hauran de complir els estats membres els propers quinze anys: el 55 % l’any 2025, el 60 % l’any 2030 i el 65 % l’any 2035. I al costat d’aquests objectius hi ha el de reduir la quantitat màxima de residus que es podran portar a l’abocador al 15 % també l’any 2035.
Són objectius molt ambiciosos i vinculants, i el seu incompliment comportarà sancions molt importants.
A més a més, en els darrers temps la Unió Europea ha fet recomanacions a Espanya per tal d’orientar les polítiques que permetin assolir els objectius comunitaris i, en concret, entre diverses recomanacions, ha suggerit que s’opti per sistemes de recollida selectiva eficients com la recollida porta a porta i la taxa justa.
D’acord amb les dades oficials de l’any 2020 de l’Agència de Residus de Catalunya, els municipis que han implantat en la seva totalitat la recollida porta a porta tenen un índex mitjà de recollida selectiva del 68 %, amb una alta qualitat dels residus separats. Per tant, amb aquest valor mitjà ja estaríem complint amb l’objectiu de reciclatge exigit per a l’any 2035. En canvi, els municipis amb altres models de recollida tenen un valor mitjà de recollida selectiva al voltant del 40 %, que és una xifra malauradament insuficient. Per aconseguir els objectius europeus hem de posar tota l’atenció possible als residus orgànics, que són la gran assignatura pendent: incrementar-ne la seva recollida en quantitat i qualitat permetrà millorar, i molt, l’índex de recollida selectiva.
Actualment hi ha 260 municipis amb model de recollida porta a porta i més de 140 municipis tenen previst implantar aquest model els propers anys
Des de l’any 2000, que és de quan daten les primeres experiències de porta a porta (amb Tiana, Tona i Riudecanyes com a pioners), el nombre de municipis que han adoptat aquest model ha anat augmentant. Actualment hi ha 260 municipis amb model de recollida porta a porta (implantat de forma total o parcial) i més de 140 municipis tenen previst implantar aquest model els propers anys.
Cada vegada és més necessària la transparència en la gestió dels residus i que els usuaris del sistema es beneficiïn d’una taxa justa, és a dir, que els ciutadans que ho fan bé paguin menys i els que no ho fan tan bé paguin més; per aquest motiu cal incentivar mètodes intel·ligents que ajudin a millorar la recollida selectiva dels residus i permetin aplicar aquests mecanismes de taxa justa (mitjançant pagament per generació, bonificació per participació o ambdues opcions).
El plantejament del model de recollida porta a porta consisteix, ras i curt, a combinar la recollida amb la individualització de la brossa, és a dir, que la ciutadania rebi a casa seva un rebut on s’explica el que paga per la recollida i el tractament de la seva brossa, que necessàriament estarà condicionat al seu comportament ambiental. Aquesta xifra no pot estar amagada en el rebut de l’aigua o de 1’181; si la ciutadania no és conscient del que li costa la brossa, no canviarà els hàbits. Per contra, si som transparents i expliquem amb el detall necessari el cost de la gestió dels residus, estarem fent pedagogia i facilitarem que la ciutadania pugui modificar els seus hàbits de gestió de la brossa amb l’objectiu de contenir o reduir el cost de la factura i, sens dubte, de millorar la recollida selectiva dels seus residus.
Cal anar a una tarifa que estimuli el reciclatge. Una persona que no recicli pagarà una taxa de residus municipal més elevada que una altra que sí que recicli. I a l’inrevés. Aquesta és la clau, l’argument econòmic. El porta a porta té un gran objectiu: prestar un servei de qualitat, de proximitat i amb la individualització necessària. És un model que presenten molts països d’Europa i també en grans ciutats europees (Milà, Brussel·les, Munic, Anvers, etc.). I ara també comença a ser present en grans ciutats de Catalunya (Barcelona, Lleida, etc.).
Amb una bona política d’increment de cànons en els sistemes finalistes (abocador i incineradora), amb models eficients com el porta a porta, amb una taxa justa i transparent, i amb cada vegada més municipis que adoptin models de recollida selectiva porta a porta, amb tots aquests elements sí que podrem assolir els objectius de gestió de residus que tenim plantejats com a país que sempre s’ha significat en favor del medi ambient i la sostenibilitat.
Aprofito per felicitar el municipi de la Garriga, el seu consistori i tots els garriguencs pel pas que esteu a punt de fer, que de ben segur us permetrà millorar de forma significativa els resultats de recollida selectiva del vostre municipi. A més, de retruc, contribuireu a la lluita contra el canvi climàtic, a la protecció de la biodiversitat i dels sòls, a l’ús eficient dels recursos i a la creació de llocs de treball i, en definitiva, viureu amb major qualitat de vida i en harmonia amb el nostre entorn.
Isaac Peraire Soler, Director de l’Agència de Residus de Catalunya
