L’ANC i 5 entitats més de la Garriga, a final de desembre passat vam demanar a l’Ajuntament —recordem-ho, governat per ERC— que posessin una pancarta al balcó amb el següent lema: ‘PEL FUTUR DEL CATALÀ, INDEPENDÈNCIA’. Fins ara no hem rebut resposta més enllà d’una objecció formal i, evidentment, la façana de l’ajuntament continua muda sobre un tema tan greu.
La petició la vam fer quan el TSJC va dictar que el 25% de les hores a l’escola havien de ser en castellà. Després d’aquest atac a la immersió lingüística, quatre partits polítics (Junts, ERC , PSC i Comuns) han pactat un canvi en la llei de política lingüística motu proprio, cosa que ha generat un gran terrabastall en la societat. Com es pot explicar que sigui el mateix govern qui talli les ales al català en lloc de plantar-se i desobeir els atacs permanents dels tribunals?
Per fer més fàcil d’assumir aquesta destrossa, ens venen que canviant la llei evitaran més pressió dels tribunals espanyols. Nosaltres els recordem que fa més de 300 anys que Espanya intenta suprimir el català, algunes vegades ‘sin que se note el cuidado’, d’altres sense dissimular, i també els recordem que l’estratègia de ser xaiets tampoc no ha donat fruit, i, si no, que ho demanin als presos polítics. Realment es pensen que la set de venjança dels espanyols d’ençà de l’1 d’octubre es calmarà amb aquesta reforma? Realment creuen que en tindran prou amb un 25%, que després no exigiran el 40, el 50… o el 100%?
Ens agradaria comptar amb el suport dels nostres representants polítics, però els volem dir que si ells han optat per la via de la covardia, nosaltres no
La immersió lingüística com a tal queda acabada, i el català deixa de ser la llengua vehicular per ser una llengua “a negociar”. L’atac a la llengua catalana ja no l’aturen les lleis ni el govern de Catalunya, sinó que es trasllada a cada centre educatiu. Les nostres autoritats han llençat la crida: “Que cadascú faci el que pugui”.
Res, doncs, d’independència i res tampoc de defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Això és el que pensa el nostre consistori? Que tenen problemes amb la paraula ‘independència’ i per això no la volen al balcó? Així s’adapten als nous posicionaments del partit (que potser ja els van bé, no ho sabem) però s’allunyen del sentir de la gent, que no ha canviat pas. Els vam donar un vot majoritàriament independentista perquè esperàvem compromís amb un programa electoral que es definia per la llengua i per la independència.
Des de l’ANC hem estat sempre fidels al nostre objectiu: la independència de Catalunya, indestriable de la lluita per la nostra cultura. I com més va, més arguments ens donen per lluitar-hi. Ens agradaria comptar amb el suport dels nostres representants polítics, però els volem dir que si ells han optat per la via de la covardia, nosaltres no. No abaixarem el cap davant la ufana del govern ni davant la supèrbia de cap tribunal.
Per una escola en català, i per tantes coses més, independència!
