El llibre “La Garriga en temps de COVID. De l’alarma a la vacuna”, es publicarà abans de Sant Jordi 

La Garriga en temps de COVID. De l’alarma a la vacuna és el títol del llibre que La Garriga  Secreta publicarà abans de Sant Jordi. Es tracta d’un recull fotogràfic molt complet de la vida garriguenca fet pel fotoperiodista Ramon Ferrandis durant els mesos que van de març de 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma, fins a gener-febrer de 2021, quan a la Garriga es van començar a administrar les primeres vacunes. Aquest serà el primer llibre que es fa a Catalunya mirant exclusivament un sol poble en els primers mesos de la COVID-19. Se n’han fet exposicions i mostres d’abast més general, però fins ara, de llibres tan focalitzats no n’hi havia cap.

Amb quaranta anys d’experiència professional, el fotògraf garriguenc va tenir clar de seguida que tot aquell temps de confinament i d’incerteses generals havia de quedar plenament documentat: “Sempre he dit que és molt interessant recuperar la memòria històrica de tot, però encara ho és més fixar el present. Per això, davant d’aquella situació extrema, vaig començar a fer fotografies només amb l’objectiu de deixar constància gràfica de la dura realitat que ens tocava viure al poble, i que era molt diferent a la normalitat a la que estàvem acostumats”. 

Aquest serà el primer llibre que es fa a Catalunya mirant exclusivament un sol poble en els primers mesos de la COVID-19

Els voluntaris que feien mascaretes i bates quan no n’hi havia ni una, l’esterilització de la roba, la fredor i la soledat dels enterraments amb un màxim d’assistència de dos familiars, les misses celebrades per internet amb l’església tancada al culte, les desinfeccions que van fer els Bombers i una unitat de l’exèrcit, les esperes per les cues per entrar als establiments, els  aplaudiments de les 8 del vespre al personal sanitari, la confecció de la gran cançó de Corpus, amb més de cent músics i cantants garriguencs, la representació dels Pastorets amb restriccions i mesures de seguretat, el repartiment d’aliments, llibres i roses a domicili, els carrers buits, les barreres, els establiments no essencials tancats, l’alegria de quan a poc a poc es va anar obrint tot, i l’esperança de la vacuna que finalment va arribar són alguns dels molts continguts que mostrarà aquest llibre.

Malgrat els riscos d’aquells primers dies de confinament, Ramon Ferrandis tenia clar que havia de sortir al carrer per fotografiar el poc moviment que s’hi detectava: “No crec que davant del que ens venia a sobre gaires fotoperiodistes es quedessin tancats a casa tot i el perill que comportava sortir al carrer amb els pocs mitjans de protecció que teníem a l’abast en aquell moment, en el meu cas dues mascaretes de pintor enganxades i uns guants de làtex. En cap moment vaig tenir sensació de por per encomanar-me del virus”.  

Però el fotògraf era ben conscient del risc que corria en cada moment: “Pot semblar un tòpic i possiblement ho és, però quan et poses la càmera davant de la cara i mires pel visor, et sembla que tu ja no formes part de l’escena. Ho veus tot a través d’un forat i et fa l’efecte que la càmera és un escut que et protegeix de tot. De vegades això et fa arriscar més del compte i, en alguns casos, amb conseqüències fatals”.  

Quan et poses la càmera davant de la cara i mires pel visor, et sembla que tu ja no formes part de l’escena

El llibre estarà il·lustrat amb més de tres-centes fotografies, però Ferrandis en va fer milers. Va ser un treball de moltíssimes hores d’anar amunt i avall del poble de la Garriga, si bé no es va trobar amb gaires dificultats: “No ha estat una tasca gaire complicada, tot i que ha demanat una gran feina de producció. L’experiència acumulada al llarg dels anys d’ofici, a més de la coneixença de gran part de la societat garriguenca, ens ha facilitat molt les coses”.

A les fotos del llibre s’hi poden veure gairebé totes les activitats que es feien de portes enfora per pal·liar els efectes devastadors de l’epidèmia, però en algunes no va ser possible: “És veritat que no hem pogut documentar tot el que ens hagués agradat. En alguns centres sanitaris i sociosanitaris on en aquells moments hi havia molta tensió no ens van autoritzar l’accés i, en d’altres, no ens vàrem atrevir a trencar l’aïllament de moltes persones per por que els poguéssim encomanar el virus”.

Al cap de pocs dies d’haver començat la feina de forma individual, Ramon Ferrandis va rebre una trucada de Joan Giralt, “un videoperiodista garriguenc molt jove i amb molta empenta que em va proposar de treballar plegats en la documentació de la pandèmia a la Garriga, ell fent vídeo i jo fent fotografies. I així vàrem començar una col·laboració de la qual aviat se’n veuran els resultats: l’un, en aquest llibre que editarà La Garriga Secreta, i l’altre en un documental que en aquests moments es troba en fase d’edició i postproducció. 

La Garriga Secreta encara editarà un altre llibre cap a finals d’any. Seran les  memòries d’Albert Benzekry

Aquest 2022, La Garriga Secreta encara editarà un altre llibre cap a finals d’any. Seran les  memòries d’Albert Benzekry, Persona Il·lustre de la Garriga des de 2010, i fotògraf i cronista de la població amb obres tant importants com la Història Gràfica de la Garriga, i també La Garriga Dia a Dia, dos extensos treballs que recullen, en un total d’11 llibres, la vida quotidiana durant tot el segle XX. 

La Garriga Secreta