Companyes i companys, la d’avui és una concentració més del dia 16, però des de l’ANC hi veiem una significació especial i volem compartir amb vosaltres una reflexió. Entrem a l’any 2022 i és el moment de veure el camí que hem fet.
Ens trobem cada dia 16, i el motiu —recordem-lo—, és que el 16 de setembre de 2017 Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van entrar en presó preventiva. Davant d’aquesta injustícia ens vam plantar per mostrar la nostra indignació, per defensar les víctimes de la repressió i alhora mostrar la fermesa del nostre compromís amb el projecte pacífic, democràtic i integrador de construir un estat independent que vetlli de veritat pels drets de tothom. En aquesta lluita ens hem trobat molts demòcrates i hi hem unit esforços.
La persistència en la lluita, la nostra i la d’altres pobles i barris —recordem Meridiana Resisteix— han comptat molt. El ressò internacional de la lluita judicial, política i POPULAR han forçat l’estat espanyol, que ha respost amb uns indults (que cada cop més semblen insults); però això no ha fet que s’acabés la repressió. Tampoc ha acabat la nostra lluita. Ens hem mantingut!
L’actitud resistent i solidària és important, ha estat —i és— imprescindible, però en el present no és suficient, perquè la via institucional i política, sempre ensopegant, ara sembla totalment aturada. Aquest bloqueig podria fer perdre sentit al nostre esforç i ha de ser objecte de la nostra atenció.
El cicle comença a tombar. Sabem que entrem en un de nou, de noves lluites que han de ser proactives, i cadascú de nosaltres s’hi ha d’implicar de manera personal i col·lectiva.
El bloqueig està a prop del seu límit, i s’ha de trencar. Els partits espanyols es desdiuen, amb tota desimboltura, de qualsevol pacte (vegeu la “taula de diàleg”, com trontolla, vegeu què en queda de “desjudicialitzar” la política). Les clavegueres de l’estat, cada cop més al descobert, son assumides com fets normals així com la interferència en els processos representatius (Parlament Europeu), la pressió desvergonyida sobre el nostre Parlament i el nostre Govern o la guerra contra la nostra llengua.
Tot això no es pot aguantar més i la lluita de l’exili ens hi ajudarà. Hem d’avançar. Som el 52% i tenim tota la legitimitat per determinar el nostre futur com a nació.
Arriba el moment d’acomiadar aquest impuls de resistència i passar a una actitud d’ALERTA. Hem d’estar alerta pel moment que calgui empènyer els nostres polítics, el moment d’una empenta que suposi un repte a Catalunya, a l’estat i a Europa, que ja no puguin eludir les seves responsabilitats democràtiques.
Ens sentim orgullosos del que hem pogut fer entre tots, aquests anys, ens hem donat escalf i coratge amb cançons i poemes, hem compartit idees i accions, aquest és un bagatge de tots i ens l’hem d’agrair mútuament.
Ara som en un punt d’inflexió i us fem saber que des de l’ANC i Òmnium ja no convocarem més les trobades del dia 16 a la Plaça.
Ens comprometem a mantenir el contacte, a informar-vos i a convocar-nos a properes mobilitzacions. Continuarem lluitant en xarxa, coordinant esforços amb altres organitzacions amb qui compartim objectius, tant a nivell local com nacional i internacional.
Us animem a continuar enfortint el nostre país fent sobirania fiscal, comprant i contractant serveis amb empreses responsables amb el país, a mostrar solidaritat amb els represaliats i a preparar-vos per la mobilització necessària.
Volem mostrar un agraïment especial a les corals que ens han acompanyat tots aquests vespres.
Comptem amb tots vosaltres per continuar la lluita fins a assolir la independència del nostre país.
ANC La Garriga i Òmnium Cultural La Garriga
