Una pinzellada al panorama electoral, a les portes del 14F

0
228

El proper diumenge dia 14 de febrer som cridats novament a les urnes per tal de, amb el nostre vot, ajudar a configurar el que serà el govern de la Generalitat de Catalunya pels propers anys. No són unes eleccions qualsevol per molts motius i, a la Garriga, es votarà en nous emplaçaments i seguint les mesures de seguretat dictades per les autoritats sanitàries. Sobrevolem, molt breument, l’escenari d’aquests nous comicis.

Hi arribem en situació d’emergència sanitària i després que, un cop més, una nova decisió de la Generalitat de Catalunya hagi estat trepitjada pels tribunals espanyols: algú tenia interès en votar aquest cap de setmana i no pas més endavant i, com ve sent habitual, el nostre Parlament torna a claudicar, orfe de poder després del 155, si és que la seva autonomia no va ser mai un miratge.

De fet, aquestes eleccions no s’haguessin convocat si no fos perquè també es va acceptar la inhabilitació del MHP Joaquim Torra i Pla, substitut, al seu torn, d’una altra víctima dels jutges de l’autoanomenada democràcia espanyola, el legítim president Carles Puigdemont, a dia d’avui encara a l’exili.

Des de l’òptica independentista, actual majoria, es confronten dues estratègies: la via pactista amb Espanya, i la via de la confrontació; la primera, encarnada per ERC i el PDeCAT; la segona, per Junts, CUP i Primàries.

ERC ja ve aplicant des d’un temps ençà l’estratègia del pacte amb Espanya (investidura de Pedro Sánchez, taula de diàleg, aprovació de pressupostos espanyols…), amb els resultats per tots coneguts; el PDeCAT, per la seva banda, fa gala del discurs de la prudència de centre-dreta al més pur estil convergent, car eren reducte d’aquesta corrent encara dins de JxCat, ara emprenent aventura per lliure.

La tàctica de la confrontació, doncs, és l’aposta de Junts per Catalunya, partint de la màxima que mai et podràs alliberar d’un Estat fort i, per tant, l’has de debilitar si en tens l’ocasió. Seves han estat les victòries més visibles de l’independentisme, amb el segell de la feina de l’exili, però no han tingut el suport del seu soci de govern per a imposar aquesta estratègia al Principat.

La CUP, al seu torn, té un discurs menys agressiu, sobretot després del seu aterratge a Madrid, i el centren més en l’eix esquerra-dreta que no pas en el nacional, mentre que Primàries pretén assaltar per primer cop el Parlament amb la seva crítica directa al que ells consideren la traïció de no haver fet efectiu el mandat del Primer d’octubre, tal i com varen prometre els partits tradicionals independentistes.

A l’altra banda del quadrilàter, parlant en termes nacionals, hi trobem les formacions espanyolistes o constitucionalistes, que tenen com a objectiu evitar una nova majoria independentista a Catalunya. Ells no dubtaran a recolzar-se entre si per a aconseguir-ho, tal i com féu Ada Colau a Barcelona tot i haver assegurat el contrari (en campanya electoral), i tal i com ja ha avançat VoX, amb el seu suport gratuït al que ells veuen com garant segur de la unitat d’Espanya, Salvador Illa, en cas que fos necessari.

Així doncs, Ciutadans té la difícil tasca d’evitar una massiva fuga de vots cap al PSC, però la maquinària propagandística de l’estat ja s’ha posat mans a l’obra (com féu fa tres anys amb Arrimadas) per presentar el candidat socialista com el rival a abatre. Aquest, per la seva banda, té la rèmora de la seva pèssima gestió al capdavant del departament de Sanitat, amb els pitjors números d’Europa, i caldrà veure si el blanqueig de premsa i companyia aconsegueix que passi el filtre.

El Comuns, al seu torn, remen insistentment en direcció a un nou tripartit i enarboren la bandera de l’espantall convergent, inesgotable tàctica que tants èxits els va donar en el passat, per marcar perfil; i el PP, per la seva banda, també té números d’esgarrapar algun votant desencisat de Ciutadans, però la seva presència a Catalunya segueix sent complicada, i potser encara més si els franquistes desacomplexats de VoX aconsegueixen posar la poteta a les institucions catalanes.

Les votacions a la Garriga

Així les coses, a la Garriga, ara s’haurà d’anar a votar a tres emplaçaments diferents:

A Can Luna s’hi concentraran els votants del Casal de Joves i de l’escola de música; al pavelló de Can Noguera hi aniran els que votaven a l’EMAD i Els Pinetons; i, a la pista número 2 de ca n’Illa, els de l’escola Giroi.

Durant tota la jornada se seguirà al peu de la lletra l’operatiu dissenyat per la Generalitat en qüestio de mesures de seguretat. De la mateixa manera, serà obligatori per a tots els presents portar mascareta, el respecte a la distància mínima de seguretat (d’un metre i mig) i l’ús de gel hidroalcohòlic desinfectant. Es recomana, per descomptat, portar el vot preparat per tal d’agilitzar el procés de votació.

La ventilació dels locals serà prioritària i la neteja, constant. Les cues es faran al carrer i l’accés a les urnes, serà individual. El DNI es mostrarà des de la distància i, en cap cas, el tocarà ningú que no sigui el mateix propietari, com tampoc el sobre amb el vot.

Ajuntament de la Garriga: Eleccions segures

Article anteriorO Esquerra Republicana o el model ‘Valls’
Article següentVictòria folgada de JxCat a la Garriga, seguida d’ERC i PSC
Hola! Sóc La Garriga Digital.cat! Aquest és el meu número de telèfon, per si tens alguna cosa a dir-me: 698 578 064. Si vols, també em pots escriure un Whatsapp :)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.