La Garriga és coneguda per diferents elements patrimonials que li donen anomenada, com el modernisme, l’aigua termal, les botifarres o la indústria del moble, per dissort ara en hores baixes. No obstant això, una de les riqueses del nostre poble és també l’existència de diferents barris amb una singularitat pròpia fruit del creixement de la població al llarg dels segles, especialment durant el segle XX. Malgrat estar plenament cohesionats, molts d’ells mantenen petits elements patrimonials que són origen del seu nom, com les capelletes de carrer.
No és agosarat dir que en un poble amb distàncies curtes, el nomenclàtor d’aquests barris és conegut i emprat popularment gràcies a l’existència d’un nucli actiu de veïns que duen a terme la festa de molts d’aquests barris, exposant el nom als cartells de les festes de carrer cada any. Malgrat que encara se’n conserven, la Garriga ha perdut els darrers anys les festes dels barris de la Mercè, Can Violí o Ca n’Illa, mentre que les festes dels barris de Sant Ramon, del Barri de Dalt, Santa Rita o Montserrat resisteixen l’embat individualista dels temps actuals gràcies a l’activisme i militància veïnals. No tot és negatiu i podem dir que, recentment, també s’ha recuperat la festa del barri de Can Noguera, sota l’antic patronatge de Sant Jaume.
La història ens explica que un dels nuclis originals de la Garriga se situa a la placeta de Santa Isabel. Amb la construcció de la parròquia de Sant Esteve, entre el 1685 i el 1737, el centre gravitatori de la població s’anà traslladant carrer amunt, procés que augmentà en ampliar-se la plaça i construir-se l’actual ajuntament, l’any 1967. I és aquí on volíem arribar, a la plaça de l’Església. Perquè aquesta plaça és l’epicentre d’un antic barri garriguenc —el de Sant Roc— que dissortadament i per diferents motius ha quedat diluït sota aquest topònim neutre i desangelat de ‘Barri del centre’. Malgrat tot, si us atanseu a la plaça, entre els números 5 i 6 hi trobareu la capelleta de Sant Roc, un element patrimonial centenari que, desgastat i oblidat pel temps, presencia tot allò que succeeix a la nostra plaça ‘major’. I és que la vinculació i la devoció dels garriguencs amb Sant Roc ve de més lluny, atès que a la Doma hi havia hagut un altar —i una confraria— del segle XVI dedicat al sant, originari de Montpeller i, segons la tradició, guaridor i protector de la pesta.
Els límits del veïnat els podríem considerar entre l’espai de carrers i cases que ocupen el bell mig del poble, amb les dues places principals de la població com a epicentre i el veïnat situat al voltant de l’àrea d’influència de la parròquia, un terme franquejat pels barris veïns de la Mercè a llevant i sobre la via del tren, Santa Rita al sud i Sant Ramon cap al nord.
Ara, malgrat la pandèmia, un grup de veïns i garriguencs ens hem proposat treballar plegats sota el nom de ‘Comissió Sant Roc La Garriga’ amb un triple objectiu: restaurar i dignificar la capelleta, recuperar l’ús oficial i popular del terme ‘Barri de Sant Roc’ i, en un futur, poder celebrar una petita festa popular com la que cada 16 d’agost es feia a la plaça i que només els majors de 80 anys recorden.
Aquesta comissió, que tot just comença a fer els primers passos, és oberta a totes aquelles persones que s’hi vulguin sumar per fer possible aquest triple objectiu. El centre de la Garriga és, com tots els barris, el barri de tots, però cal vetllar perquè això no signifiqui que alhora sigui el barri de ningú. I per això, més que mai, cal reivindicar-ne el nom propi i restaurar el seu principal element identificador, la capelleta.
Comissió Sant Roc La Garriga
Les xarxes socials de la Comissió Sant Roc La Garriga: Twitter, Facebook i Instagram
