Conegut com en Martí de la Garriga, hauria quedat primer a la Volta a Catalunya de 1912 si no hagués agafat una drecera (vaja!), fet que ell va negar rotundament. Però l’any següent va guanyar-la amb un avantatge de 25 minuts respecte al segon, i més de 8 h respecte l’últim!
També va guanyar la Volta a les Vascongades i Navarra i va esdevenir campió d’Espanya, però l’esclat de la I Guerra Mundial va estroncar la seva carrera i no va poder participar en el Tour de France.
No feia servir ni el pinyó lliure, encara que ja s’utilitzava, i de les bicicletes de fibra de carboni amb frens de disc no cal ni que en parlem… També se’l coneixia per la peculiar barreja que prenia abans de les etapes: fruita, sucre i cafè. Així qualsevol guanya!
Al carrer La Doma, cantonada amb Sant Francesc, podeu trobar-hi la Casa Joan Martí Viñolas, construïda al 1915, com no podia ser d’altra manera, per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.
L’Ajuntament de la Garriga va retre-li un homenatge per la seva trajectòria esportiva i per la donació d’una casa al C. Can Xic Corder 5 amb finalitats culturals, lloc on actualment hi ha l’Escola Municipal d’Art i disseny, EMAD.
Va morir el 17 de setembre de 1978 (als 91 anys). Al cementiri de la Doma podreu trobar-hi la seva tomba, esculpida per l’artista garriguenc Ferran Ventura.
I, per acabar, un fragment del text que Carles Sindreu li dedicà:
El ciclista de la Doma
“Ai càndid ciclista
de mirada trista
i cèl·lic posat!
Pretens ser el ciclista
el campió en pista
de l’eternitat…”
Aquest article és un extracte d’aquest fil publicat al nostre perfil de Twitter
Un personatge molt interessant, sembla que va guanyar dos cops la Loteria!
I encara podríeu afegir una foto del carrer que té dedicat, que surt de la Ronda del Carril, paral·lel a l’Avinguda Onze de setembre
La primera foto és de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, per cert