Aquesta novel·la vol ser un divertiment sobre temes que reafirmen les dificultats de pouar en la profunditat del pensament i el comportament d’un mateix i els altres. Acabat de morir el seu pare, un noi s’ha d’enfrontar amb el record de la difícil relació que sempre havien tingut els dos. La conducta d’aquell, dedicat plenament a la seva feina de psicoanalista i negat totalment a dialogar amb el seu fill, contrasta amb el neguit d’aquest per poder entendre tant menyspreu que creu possiblement basat en el rerefons de la memòria del Maig del 1968.
Pretén ser una narració un pèl àcida, però sobretot humorística, a través de la qual i de manera sorprenent, pare i fill es van descobrint quan la separació no els permetrà trobar-se mai més.
Les llambordes: un fil de la memòria per sospesar, entre agror i ironia, el què va passar a França fa alguns anys, la importància del seu ressò en alguns canvis generacionals, i la relació entre un pare i un fill desbordats per un sistema convencional, tan nou i tan vell, i que cadascun intenta trencar a la seva manera. Ambdós s’aniran descobrint amb moltes sorpreses per les dues bandes, entre serietat, ironia i humor que es barregen de manera de vegades desconcertant.
Un divertiment redactat amb diversos registres personals dels dos personatges principals i també de moltes altres persones que,al llarg de la novel·la, hi apareixen, sense permís previ, gairebé com a convidats.
Lament i, de tant en tant, riure, que no fa mal.
Algunes notes biogràfiques
Joan Garriga i Andreu (La Garriga, 1945), doctor en Història i advocat. Ha cursat estudis de sociologia i arxivística. Professor d’història i de dret. Ha estat director de l’Institut Antoni Cumella i del Museu de la ciutat, ambdós de Granollers. Articulista en diversos periòdics i revistes. Director, guionista o documentalista d’una vintena de treballs televisius. Membre de consells de redacció i consells assessors de diverses publicacions. Com a editor i en la seva vessant d’escriptor es autor o coautor de més d’una vintena de llibres, de contingut bàsicament històric, entre ells, Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2003. Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1975.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004. Fa un temps va escriure la novel·la Cartes sense adreça al doctor Alfred Canal. Publicacions, Gent i Terra,2016, amb pròleg d’Isabel-Clara Simó. És membre del Centre d’Estudis de l’AC de Granollers; de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau; i del Centre d’Estudis sobre dictadures i democràcia (CEDID). Des de fa anys està vinculat a organismes que treballen des de Catalunya per la recuperació i la dignificació de la història i de la memòria.
Josep Mas
