Actualitzat el 12-02-2020, a les 12:46 h: El cicle s’ha ajornat com a mesura preventiva contra el coronavirus.
Davant de les informacions aparegudes, així com de les noves restriccions aprovades pel govern de la Generalitat de Catalunya ahir dia 11/03, en què s’obliga que totes les activitats de menys de 1000 persones concentrin com a màxim un terç de l’aforament permès, i tenint en compte que des de l’associació Cultural Gatzara la Garriga programem el cicle Terra de Sons perquè vingui gent i gaudeixi dels espais i la música, que els nostres recintes són petits, i que per tant, una reducció faria que part de la gent no pogués accedir a l’espai.
Tenint en compte tot això anunciem que el Festival Terra de sons queda ajornat indefinidament.
Totes les persones que hagin adquirit entrades pels propers concerts rebran el reemborsament de les quantitats abonades.
Des de l’associació Cultural Gatzara La Garriga esperem que la situació millori i poguem tornar a reprogramar aquesta desena edició del Terra de Sons, en principi en el marc del Reravera 2020.
Salut i música per a tothom.
Ens retrobem properament, amb la reprogramació del Terra de Sons.
La Gatzara
De nou anys ençà, dos joves amb empenta vam decidir emprendre aquest cicle que enguany celebra la seva desena edició. Des de llavors, any a any, el Terra de Sons s’ha anat instaurant com a cicle de referència de la comarca. Aquest, organitzat des de La Gatzara amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Garriga i diversos patrocinadors locals, torna un any més, com cada primavera, oferint concerts singulars en llocs únics durant aquesta època de l’any. Seguim obrint les portes d’espais excepcionals com Can Raspall, Can Ramos, la Capella del Passeig i La Doma, homenatjant el patrimoni arquitectònic i històric de la Garriga a través d’una proposta cultural de proximitat.
La nostra memòria col·lectiva i la nostra identitat es formen a partir d’elements viscuts per les generacions passades i, com a tal, venerem tota aquella genialitat artística, natural i tot allò que tingui a veure amb temps remots fantàstics: conservar la nostra memòria cultural, és una part fonamental de la nostra societat, ja que, sense ella, certament, ens sentiríem fortament desarrelats de tot allò que nosaltres podem considerar com a propi. La cultura, doncs, forma la nostra identitat.
En un temps on tot passa molt ràpidament i el que era vigent ahir, demà ja no ho serà, les nostres tradicions i el nostre lligam amb l’entorn es veu debilitat. Després de nou anys recorrent el patrimoni arquitectònic i històric de la Garriga, enguany volem celebrar aquesta desena edició amb alguns dels grups que han vingut anteriorment.
Així, tot escoltant algunes de les veus més suggeridores del panorama musical català, bo i acompanyades d’artistes i propostes consolidades, celebrarem els nostres nou anys en actiu, mitjançant veus que han estat amb contacte amb la seva pròpia terra, una terra de sons.
Aquesta desena edició, oferim entrades a 7 € per els concerts dels dies 7, 14 i 28 de març i 4 d’abril; entrades a 14 € pel concert del 21 de març; i abonaments pels dies 7, 14, 28 de març i 4 d’abril, a 20 €, al següent web.
Així doncs, us esperem per formar part d’aquesta experiència musical i cultural a diversos llocs de la Garriga.
PROGRAMA DETALLAT
- Dissabte 7 de març a Can Raspall
- JOAN MASDÉU
L’octubre de 2019 es compleixen vint-i-cinc anys de la publicació del primer disc de Whiskyn’s i deu de la dissolució del grup. Joan Masdéu va liderar la banda durant tota la seva trajectòria, una de les més emblemàtiques de l’escena musical catalana, entre els anys noranta i de la primera dècada dels dos mil. Joan Masdéu va emprendre el 2010 la seva carrera en solitari i, fins a la data, ha publicat un total de tres discos: Casa Murada (2011), Dissabte (2014) i Innocents (2017).
Amb motiu d’aquest vint-i-cinquè aniversari, el setembre de 2019 el músic reusenc publica el seu nou disc La Flor del Panical. Whiskyn’s 25 anys per revisar, per primer cop, les cançons més significatives de la formació, amb un format més nu i nous arranjaments, que aporten una nova profunditat a cadascuna de les peces. Acompanyat del músic i guitarrista Oest de Franc, tornen a enregistrar aquesta tria de cançons sota la producció artística de Santos & Fluren.
El disc s’enregistra en directe als estudis Blind Records de Barcelona i compta amb les col·laboracions especials de Roger Mas (a On), Gerard Quintana (a Puc ser jo), The New Raemon (a Silenci) i Beth Rodergas (a Trens d’alta velocitat), que posen les seves veus en algunes de les cançons.
- SANDRA BAUTSTA
La Sandra Bautista és una de les perles de la pedrera musical catalana. Joventut, talent i una veu dolça i incisiva, això ens ofereix Sandra Bautista a Trapezista (Satélite K, 2019), un disc amb nombroses col·laboracions. Miki Santamaria i Guillem Boltó de Doctor Prats han gravat baixos i vents, també Dani Catena d’Elefantes ha enregistrat les bateries i el guitarrista de confiança de Bautista, Víctor Martínez, també hi ha estat present. Tot sota la batuta de Carlos Manzanares (El Kanka, Pedro Pastor, Muerdo) com a productor.
La Sandra ha telonejat a grups com Doctor Prats, Els Amics de les Arts i ha compartit festivals amb El Petit De Cal Eril, Clara Peya, Núria Graham, Pedro Pastor, Judit Neddermann, Sra Tomassa, Est Oest, Gemma Hummet, Guillem Roma o Gossos. Al novembre de 2018 es va proclamar guanyadora absoluta de la 18a edició del concurs SONA 9 organitzat per la revista Enderrock i Catalunya Ràdio. A banda, ha rebut diversos reconeixements com l’Estel Solidari i s’ha endut els primers premis del Festival Riubombori, el Karquinyoli Festival, el Premi Vallès Visió i el concurs Joan Trayter.
La Sandra beu de la tradició anglosaxona i també d’autors sudamericans. Sense dubte, la seva versatilitat i armonies vocals la situen com a ferma candidata a fer-se un lloc entre les veus més reconegudes de l’escena catalana.
CAN RASPALL
Can Raspall, anteriorment coneguda com Can Mayol de la plaça és la primera obra realitzada per Manuel Raspall i Mayol, a partir de la casa pairal de la seva mare, a la Garriga. Ubicada al carrer dels Banys (antic camí ral) i la plaça de Santa Isabel (el centre del poble medieval), es tracta d’una masia del segle XIV de dues plantes i golfes amb una galeria de set buits.
- Dissabte 14 de març a Can Ramos
- PI DE LA SERRA
Dues tasses, el número 22 de la seva discografia, inclou noves cançons i temes instrumentals (Quan un es torna gran, Virginia Slims, Flor de clavell, S’ha de parlar per més dir, A una jove, Recordant Chet Atkins, Ukulele Blue ……) i alguna referència a d’altres autors com és el cas d’Ovidi Montllor.
Retrats personals i socials que amb l’enfoc del Quico prenen un significat especial. Sense tabús ni dramatismes però alhora amb la contundència, sensibilitat i sornegueria que li són propis.
D’altra banda, però, hi trobarem cançons emblemàtiques de diferents èpoques (Inventari, Els fariseus, Si la merda fos or…, Sóc poeta, Maria Joanna, Suau, El meu cervell, Merda..). i que no han figurat al repertori del format i disc anterior ‘QuicoLabora’.
“El blues i jo, ens varem conèixer a traves de la manera de tocar la guitarra de Big Bill Broonzy i viu dins meu fa més quasi 5 decennis. La seva aparent senzillesa fa que musicalment parlant m’hagi pogut entendre amb moltíssim músics d’arreu el món i la també seva forta càrrega emocional fa que aquesta ja escrita entesa, sovint es tenyeixi de quelcom inexplicable que va més enllà de la pròpia música, per tornar-se respecte, amor i llibertat.”
- ÈRIC VINAIXA
“Caos a mig camí” és el cinquè disc (tercer en solitari) de l’Èric Vinaixa. El seu disc més ambiciós a nivell de composició, producció, arranjaments i interpretació.
Un disc on fa un pas més enllà en el seu gust pel preciosisme, l’emoció, la intimitat, la sensualitat, la varietat de colors i la intensitat, i que no deixa de ser l’evolució natural dels seus treballs anteriors.
Amb un llenguatge propi hereu de les seves arrels pop, rock, blues, soul i d’autor més vintage, “Caos a mig camí” ens parla a cor obert de les reflexions vitals d’un músic entrant als quaranta i que recull la seva manera de veure el món, empatitzant amb el sentir d’aquesta generació.
Un cop més, l’ Èric Vinaixa ha assumit la producció musical i els arranjaments del disc, a part de fer les veus, guitarres acústiques, guitarres elèctriques, pianos, hammonds i acordió.
CAN RAMOS
La Casa Ramos és un edifici d’estil eclèctic construït a finals del segle XIX per l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa. En destaquen els jardins d’estil modernista i romàntics, emprats com a escenari de moltes activitats, i el menjador, decorat a l’estil barroc. Ara funciona com a seu de la Fundació Universitària Martí l’Humà.
- Dissabte 21 de març al Teatre de la Garriga, El Patronat, a les 20 h – Entrades 14 €
- LA TENDRESSE: Hommage aux belles chansons
Catorze músics, un director/arranjador i una intèrpret sobre l’escenari. La unió entre les cançons franceses que més li agraden a l’Anna Roig i les composicions exquisides i curoses de l’Àlex Cassanyes.
Cançons de Jacques Brel, Claude Nougaro, Serge Gainsbourg, Barbara i altres autors que, al descobrir-les i enamorar-se’n, l’Anna havia anat guardant en un calaix esperant poder-les cantar algun dia. Casualment, totes amb algun punt d’aquesta tan necessària tendresa de la que sovint sembla que estigui mancada el món.
Arranjaments amb l’equilibri just entre potència i dolçor, com la tendresa. Plens de matisos, com la tendresa. Perfectes per gaudir encara més d’aquestes cançons, amb una nova sonoritat que els ret un grat homenatge, tant per l’exquisidesa en l’escriptura de l’acompanyament musical com per la delicadesa dels músics en la seva interpretació.
Anna Roig (Sant Sadurní d’Anoia. 1981). És la cantant i autora de les cançons del grup Anna Roig i l’Ombre de ton Chien (amb tres discos publicats), i autora del llibre de relats breus Tant de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat publicat el 2012 per Columna Edicions. En paral·lel a la seva activitat artística, també ha mantingut sempre el contacte amb el món de l’educació musical, desenvolupant la seva tasca docent a l’Escola Municipal de Música de Martorell i fent tallers al voltant de la creació de cançons en diferents contextos.
Àlex Cassanyes (Capellades. 1982). Llicenciat en composició per l’Escola Superior de Música de Catalunya, s’ha especialitzat en les composicions i arranjaments de música per a Big Band. Actualment el seu projecte més rellevant és l’Àlex Cassanyes Big Band Project amb el que l’àlbum The Garden of Eden ha vist la llum a principis del 2018. En paral·lel a la seva activitat creativa, Àlex Cassanyes és professor i director de les Big Band de l’Escola Municipal de Música Mª Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès.
TEATRE DE LA GARRIGA – EL PATRONAT
Ubicat al Passeig, entre els carrers Vinyals i Ametlla, es tracta d’un edifici bastit entre el 1924 i el 1926, obra de l’arquitecte Xavier Turull. El seu origen cal cercar-lo en la necessitat que hi havia al poble de disposar d’un teatre en condicions, ja que l’antic celler de la parròquia no reunia les condicions necessàries per a les seccions aleshores existents de teatre parroquial. Calia buscar una nova ubicació i construir un edifici amb garanties. El terreny escollit pertanyia a la Fundació Serra, presidida per mossèn Vich, fruit d’una donació, on també s’hi construiria, durant els mateixos anys, la nova escola Sant Lluís.
Després d’unes llargues reformes, reprengué les seves activitats el desembre de 2002 abans de ser inaugurat oficialment la primavera següent amb el nom de Teatre de la Garriga-El Patronat.
- Dissabte 28 de març a La Doma
- FELIU VENTURA
El nou disc de l’autor i cantant de cançons Feliu Ventura, Convocatòria, és un treball que conté 11 noves perles i que destaca per haver estat totalment confegit a la seva estimada Xàtiva: de la integritat de la gravació, mescla i mastering fins al disseny i la impressió del magnífic llibre-llibreta que l’atresora. ‘Convocatòria’ és també, finalment, el primer àlbum de cançons pròpies del xativí d’ençà d’aquell llunyà ‘Música i lletra’, que aparegué l’11 de setembre de 2011, i que consolidà l’artista en el panorama de la cançó mediterrània després dels seus primers discos ‘Alfabets de Futur’ (2006), ‘Que no s’apague la llum’ amb Lluís Llach (2005) i ‘Barricades de paper’ (2003). Aquests darrers 9 anys, però, Feliu Ventura no ha parat. En el camp discogràfic ha posat en circulació el vinil del directe de celebració dels 20 anys de trajectòria ‘Vers l’infinit’ (2013) i la seva rèplica de versions i adaptacions (només disponible en digital) ‘Referents’ (2014), a més d’editar l’EP ‘Montserrat’ (2016) i el llarga durada ‘Sessions Ferotges’ (2018) en col·laboració amb el trio català de reggae lo-fi Xerramequ i els Aborígens, amb els quals revisà obra d’Ovidi Montllor i peces pròpies per jamaicanes; en el camp literari edità la seva primera novel·la amb Sembra Llibres el 2015, titulada ‘Com un record d’infantesa’ i als escenaris no ha deixat d’oferir vetllades en solitari, en clau reggae o amb l’espectacle “Llibres. Batalles. Cançons” amb Xavi Sarrià.
- CAÏM RIBA I POL CRUELLS
Cançons d’inspiració mediterrània i cosmopolita de la mà del duet format per Caïm Riba i Pol Cruells. L’univers creatiu d’ambdós músics convergeix en un repertori on interpreten una selecció de la seva discografia fent evident un paisatge sonor compartit entre Formentera i Barcelona. Un format íntim amb dues veus, dues guitarres i petites dosis d’electrònica d’autor que connecta d’una forma especial amb el públic.
Caïm Riba, veu i guitarra elèctrica. Pol Cruells, veu i guitarra acústica.
Caïm Riba neix a Formentera a mitjans dels 70 en un interessant entorn cultural. És fill del músic Pau Riba i de Mercè Pastor, i passa la infantesa envoltat d’artistes i bohemis, fet que li desperta una inquietud creativa enfocada a la música. A mitjans dels 90 crea el grup de música i arts visuals Pastora amb el seu germà Pauet. En aquesta formació Caïm Riba ha compost i produït els discs Pastora (2004), La vida moderna (2005), Circuitos de Lujo (2008), Un viaje en noria (2011), i Una altra galàxia (2012); un repertori amb grans temes de ball on l’electrònica i els sintetitzadors han tingut un paper destacat.
Després de girar per tot l’estat amb Pastora, el 2014 presenta el seu primer disc en solitari, A 306 km, un projecte en català i amb un so més orgànic que respon a una necessitat d’expressió més intimista. El 2018 presenta el seu segon disc, Nararai, consolidant la seva carrera en solitari.
A més del seu projecte personal, Caïm Riba exerceix com a productor musical i acompanya, com a guitarrista i cantant, a d’altres artistes com Eduard Costa (Els Amics de les Arts/L’Últim Indi), Ivette Nadal, Pol Cruells, o Raül Bonilla.
Pol Cruells neix a Sabadell a inicis dels 70 però la seva infantesa està marcada per un moviment constant que el duu de Formentera al Pirineu i, finalment, de retorn al Vallès. Després de formar-se al Taller de Músics de Barcelona inicia la seva trajectòria musical en diversos grups de folk, soul, i pop.
L’univers musical de Pol Cruells és resultat de la fusió. La música d’arrel de la Mediterrània hi és present en harmonies i melodies, però el bluegrass i l’americana hi flueixen amb naturalitat. Debuta amb el disc Passeu, passeu… (2011) i el segueixen Casa i vent (2013), on fa evident la seva essència mediterrània, i Astronauta de terrat (2015) on consolida el seu so mesclant la frescor del pop amb la calidesa orgànica del folk. El seu darrer treball és Fanzín (2019), en el què aposta per un pop amb contingut reivindicatiu.
El músic sabadellenc compagina la seva faceta de cantant compositor amb el baix elèctric. És baixista als discs i gires d’Els Amics de les Arts i col·labora esporàdicament amb altres artistes com Joana Serrat.
LA DOMA
La Doma és un conjunt romànico-gòtic format per l’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt està envoltat per una tanca que la configura com a església-fortalesa amb murs de protecció, espitlleres i merlets. S’hi conserva el retaule gòtic de Sant Esteve Protomàrtir.
- Dissabte 4 d’abril a la Capella del Passeig
- MONTAÑEZ
Minsk · Praga · Budapest és el 4t disc de Montañez. Diferents ciutats com a escenari de l’amor i la passió, no-llocs on s’hi esdevé la quotidianitat de la vida i la mort, la majestuositat i la decadència. Això és el que trobarem a la presentació del que serà el quart disc de Montañez. Amb la producció i els arranjaments de Pau Romero, aquest treball suposa l’evolució d’un projecte musical que mira de centrar-se més en un segell personal, en una mirada introspectiva del seu propi univers poètic. En definitiva, un punt d’inflexió i una reinvenció en la seva carrera.
És additiva la bellesa quan la poesia és en tot. L’efímera bellesa d’allò quotidià abans que s’esvaeixi per sempre crea la necessitat de fotografiar-ho tot, d’escriure-ho tot, de cantar-ho tot, d’arrapar-se a allò viscut amb les ungles, com si ens hi anés la vida. Què ens queda, sinó, mentre el món col·lapsa al nostre davant? Per això la necessitat de vida, de les cases, de les ciutats, dels trens i de les avingudes que penetren els nostres cossos. Quedarà congelat aquell estiu al final d’aquest viatge a la vida. I és que arribar a una ciutat, per primera vegada, no s’oblida mai.
- ALIDÉ SANS
Tres anys després d’haver debutat amb el disc Eth paradís ei en tu (Nuba Records, 2015), la cantant, acordionista i guitarrista aranesa publica el seu segon disc Henerècla (Hètaman, 2018), tota una revelació musical de ritmes mestissos i influències de músiques del món, cantada en l’occità (aranès).
Alidé Sans descriu l’àlbum com un “alè d’aire fresc que baixa de les muntanyes”, i també explica que a Henerècla “hi ha una forta presència de la natura que ho pinta tot amb els seus colors”. “Aigua infinita” és la cançó que enceta el disc, seguida de vuit temes més que versen sobre el respecte al paisatge i al deure de “no exigir a la natura el que volem i quan ho volem”. Henerècla no oblida tampoc el context polític i històric que viu Catalunya en algun dels seus temes, i també situa el feminisme i l’empoderament de la dona com a pilars bàsics de la seva música. Una de les particularitats d’Henerècla és que ha estat el punt de partida per a la creació del seu propi segell discogràfic: Hètaman. D’aquesta manera, Sans ha pogut dirigir tota la producció i fer-se-la a mida.
CAPELLA DEL PASSEIG (CASA MARIA ESTURGÓ)
La capella d’estil neogòtic, construïda l’any 1904, és de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dos vessants adossada pel costat sud. Els tres finestrals estan formats per arcs de mig punt emmarcats per guardapols florejats i vitralls emplomats. Una pilastra adossada i coronada per un pinacle travessa longitudinalment tot separant les diferents obertures. La façana, coronada per un campanar de cadireta, empra en el seu revestiment un arrebossat i pintat. Maria Esturgó, la propietària, volia que la capella es destinés al culte, i fos un lloc on els joves del poble anessin a catecisme, fent la funció de lloc de reunió.
[…] les 22 h, a Can Raspall Terra de Sons 2020. Concerts de Sandra Bautista i Joan Masdéu. Organitza: Associació Cultural La […]
[…] proper dissabte dia 7 de febrer arrenca la desena edició del festival de musica d’autor Terra de Sons. Un cicle que intenta estar compromès amb el territori tot posant en valor el patrimoni local de […]
Hello to all
In this puzzling forthwith, I honey you all
Esteem your one’s nearest and friends