L’any 2013, SATI, la fàbrica tèxtil més icònica de la Garriga, que va arribar a ser líder del mercat, tancava les seves portes. Mig segle després d’haver iniciat la seva producció, va passar per un concurs de creditors que va suposar la fi de l’empresa.
En aquells darrers dies convulsos, el fotoperiodista garriguenc Ramon Ferrandis feia seguiment del cas per a El 9 Nou. Quan va tancar, va tenir clar que “una fàbrica d’aquest pes a la Garriga, a la comarca i al país, no podia passar a formar part de l’oblit”. En el seu afany de documentar-ho tot, va contactar amb el càmera Jordi Vacca i tots dos van poder entrar al recinte de l’empresa per fer fotografies i enregistraments de vídeo. Van sortir d’allà amb centenars de fotos i 3 hores de material rodat.
Aquest va ser l’origen del documental L’últim torn. Mig segle d’història de SATI (1961-2014), que veurà la llum dissabte 30 de novembre, a les 11 h, al Teatre de la Garriga – El Patronat.
Al projecte s’hi va sumar el periodista de Granollers Carles Riobó, i tots tres, com a Associació Memòria Visual, van decidir tirar endavant la producció. “No podíem recuperar la memòria d’aquesta fàbrica d’aquí a 50 anys, quan el 90% de les persones implicades fossin mortes”, explica Ferrandis.
A banda del material propi, el documental compta amb fotografies i pel·lícules en Súper 8 d’antics treballadors, imatges provinents de l’Arxiu Digital Audiovisual de Granollers (ADAG), i documentació i materials diversos (“caixes i caixes”, segons Riobó) trobats en una altra visita a la fàbrica.
Una història oral i coral
I com a eix vertebrador de la història, el testimoni d’una quarantena de persones entrevistades, que hi van treballar o formar part de l’equip directiu (com Pablo Fisas, fill del fundador, Santiago Fisas, i últim president de SATI) o que van tenir alguna relació amb l’empresa, com tots els alcaldes i alcaldesses de la Garriga durant aquells 50 anys.
A través d’aquestes entrevistes, es descobreixen històries quotidianes, que donen testimoni de l’evolució de l’empresa. És el cas d’una dona que va entrar a treballar-hi acompanyada per la seva mare. “Van anar a peu fins a la fàbrica a buscar feina per la nena”, relata Ferrandis, qui afegeix que “aquella nena hi va treballar 20 anys i en tot aquell temps recorda que la fàbrica sempre estava en obres; constantment creixia”.
Riobó explica que es tracta d’una “història oral i coral, que avança a través dels testimonis d’aquestes persones”. Així, el relat es teixeix “des del punt de vista més personal”, apunta Vacca, donant com a resultat un documental que “no busca ni vencedors ni vençuts, on tothom va poder dir el que va voler”.
De fet, hi va haver molts treballadors i treballadores que van preferir no aparèixer al documental. “SATI va deixar una petja molt intensa a la Garriga”, continua Jordi Vacca: “Hi treballaven famílies senceres, fins i tot se’n van formar de noves, i algunes persones van acabar molt malament.” Ramon Ferrandis afegeix que coneix extreballadors que “no volen passar per davant de la SATI i d’altres que quan hi passen giren la cara”.
No obstant això, als membres de l’equip els consta que tothom està expectant per veure el resultat del seu treball. “Voldríem que, qui el vegi, malgrat no hi hagi sortit, s’hi senti representat”, diu Carles Riobó.
El desenllaç d’aquest periple que va començar fa cinc anys és una pel·lícula d’una hora i mitja i un fons documental format per més de 10.400 fotografies, moltes hores de vídeo i documentació de tota mena, “que queda a disposició de qui pugui estar interessat”, segons el periodista Carles Riobó. “Això obre la porta a què el projecte no acabi aquí, ja que se’n podrien fer exposicions, etc.”.
Després de la seva estrena al Teatre de la Garriga, L’últim torn. Mig segle d’història de SATI (1961-2014) també es podrà veure, properament, per VOTV, coproductora del treball.
