El passat 28 d’abril, votàvem en unes Eleccions Generals que havien de dibuixar un escenari nou a l’Estat espanyol després de la moció de censura al govern del Partit Popular, essent el socialista Pedro Sánchez qui agafés les regnes d’un país amb difícil govern des de feia anys i amb temes urgents damunt la taula, principalment pel que fa al conflicte català.
El PSOE repeteix victòria en una Espanya ingovernable sense els independentistes
Després de més de sis mesos de negociacions infructuoses per la incapacitat d’entesa entre PSOE i Podem i la necessitat de comptar, com a mínim, amb els vots d’ERC per a formar govern, el president en funcions va tornar a convocar eleccions. Els resultats que hem conegut avui, novament amb victòria socialista tot i perdre suports i veure com PP li retalla distància, dibuixen un país ingovernable en el qual les forces independentistes tornen a tenir la clau.
Esquerra Republicana de Catalunya, doncs, ha guanyat al Principat tot i perdre dos escons (de 15 a 13) i encara falta veure si repetiran l’estratègia d’oferir estabilitat a Pedro Sánchez de franc, tot i la granítica negativa del socialista. Per la seva banda, Junts per Catalunya, a qui s’augurava una reculada, finalment ha augmentat un diputat (de 7 a 8) després d’uns mesos en què s’han mostrat més determinats a bloquejar tota governabilitat sempre que no es respectessin els drets fonamentals del país. Una postura, també, motivada pel veto socialista des del minut u, però que no els va impedir pactar-hi a la Diputació de Barcelona, en una decisió que va aixecar molta polseguera entre els seus militants i simpatitzants. Al seu torn, la CUP, que es presentava per primer cop a unes Eleccions Generals, ha aconseguit 2 escons amb un discurs de bloqueig total.
Espanya, doncs, podria tenir govern si PSOE i Podem s’entenguessin i si els socialistes acceptessin tres punts bàsics que en tot país democràtic no haurien de semblar descabellats: llibertat dels presos polítics, fi de la repressió i respecte al dret d’autodeterminació de Catalunya en forma de referèndum acordat. Tot i la sensatesa de les demandes, des de l’executiu socialista ni tan sols es contempla seure a negociar amb les forces independentistes, de qui només n’esperen la rendició incondicional i a qui amenacen, novament, amb una nova intervenció de la Generalitat en forma d’article 155. Tenint en compte això, i les promeses per part del president en funcions d’influir en la judicatura per aconseguir l’extradició del president català a l’exili, Carles Puigdemont, semblen augurar un nou fracàs de la investidura.
Més enllà de lectures més generalistes, moltes de les quals ens afartarem de llegir durant les properes hores i dies i que indagaran en la criminal davallada de Ciutadans o la significativa pujada del PP o l’espectacular auge del partit feixista VOX, ens centrem en la Garriga i n’analitzem els resultats.
ERC perd suports a la Garriga, però segueix sent la força més votada
Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes repeteix victòria al municipi tot i perdre vots i percentatge respecte l’abril (passa de 3.701 a 3.251 vots i del 32,83 al 28,80%), però Junts per Catalunya li retalla posicions després de guanyar 172 vots (de 1.831 a 2.003) i gairebé un 3% (del 18,49 al 21,36%).
La tercera força més votada a la Garriga torna a ser la del PSC – PSOE, si bé perd 350 vots (de 1.566 a 1.216) i gairebé un 3% del total (del 15,81 al 12,97%), mentre que la CUP irromp amb força, molt a prop seu, amb 1.046 vots, que representen un 11,15% del total.
En Comú Podem – Guanyem El Canvi també veu minvat el seu suport en gairebé 200 vots (de 1.174 a 991) i un 1,28% (de l’11,85 al 10,57%), i el Partit Popular imita la tendència a l’alça general, passant dels 318 vots (un 3,21%) a 449 (un 4,70%).
La patacada de Ciutadans també arriba a la Garriga, perdent més de la meitat dels vots aconseguits a l’abril (de 811 a 386), així com del percentatge (del 8,19 al 4,12%); VOX, per la seva banda, també millora substancialment els resultats al poble, però no arriba a la pujada que s’ha donat a l’Estat espanyol: de 190 vots (1,92%) passa a 324 (3,45%).
La participació baixa més a la Garriga que Catalunya i que a l’Estat
Les dades de participació definitives mostren com una part important de l’electorat de la Garriga ha decidit no repetir a les Eleccions Generals, baixant gairebé 5 punts el percentatge de l’abril: del 81,20% es passa al 76,33%; a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, la tendència també és a la baixa, però es mou al voltant del 2%.
Enllaços d’interès
- Resultats detallats de la Garriga (Congrés)
- Resultats detallats de Catalunya (Congrés)
- Resultats detallats de l’Estat espanyol (Congrés)
- Crònica de les eleccions del 28A
- Resultats detallats de la Garriga (Senat)
- Resultats detallats de Catalunya (Senat)
- Resultats detallats de l’Estat espanyol (Senat)
[…] 3. En clau garriguenca […]