El Reravera d’aquest diumenge estarà dedicat a les herbes remeieres

Un nou cicle Reravera arriba i això vol dir una nova tardor a la Garriga. Ja és el cinquè any que realitzem les diades de poesia i cançó dedicades al Parc Natural del Montseny.

1
210

No ens cansarem de repetir que sense la col·laboració i l’ajut dels ens públic i de les entitats garriguenques, aquest cicle no seria possible. Mil gràcies per contribuir novament a fer créixer aquestes jornades de xerrades, música i poesia.

Vam començar l’any 2015 fent especial atenció a les estades de Josep Pijoan i Joan Maragall al Montseny. L’any 2016 vam dedicar el cicle als camins de la transhumància i els pastors del nostre país. L’any 2017 a Rafael Patxot i Jubert i l’any 2018 ens vam endinsar en el món de les llegendes, éssers màgics i mitologia que amaga el macís.

Aquest any el dediquem a les herbes remeieres que ens acompanyen des dels inicis de la nostra civilització. Tothom sap de les seves virtuts i de tots els remeis que es poden fer servir i que hem anat adquirint a través de segles de transmissió oral dels nostres avantpassats. Qui no ha fet una cocció, o una maceració, inhalació, un cataplasma, un bany… amb una d’aquestes herbes? I qui no ha sentit a parlar de les trementinaires catalanes que a finals del segle XIX anaven de poble en poble carregades amb herbes guaridores i remeis casolans plens de saviesa popular?

Les jornades Reravera lluiten per fomentar i mostrar la memòria col·lectiva del nostre territori a través de diversos fils conductors. Aquest any coneixerem la història de les plantes medicinals que també formen part del nostre patrimoni cultural i és un llegat universal que cal conservar. Com diu el llibre dels cants de les plantes: “Volem cantar a les flors i a les plantes de la terra. Són un tresor que tenim entre la mar i la serra. Trobades per mil camins, les bones herbes del Mas sou remeieres i màgiques o bones per fer un cabàs”.

Hi sou tots convidats. Us hi esperem.

…No hi puc fer res i et dic encara

que un món millor sempre t’espera enllà dels astres.

No és sols un somni,

també és la urgència pel dolor

de tanta gent, desheretats de tot,

de tot menys de…

la joia, la joia d’inventar-se

un bell demà més digne on hi surti el sol…

(Cançó de la joia o de la Reravera / Lluís Llach)


Reravera

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada