Avui fa dos anys de l’u d’octubre de 2017. Aquell dia va suposar un abans i un després en la història recent del nostre poble. Aquell dia l’estat va demostrar que està disposat a arribar on calgui per mantenir l’statu quo i el poble de Catalunya va demostrar que, amb organització popular i estratègia compartida, es van poder superar els límits del govern autonòmic i del Règim del 78.
L’estat, però, ha sabut reorganitzar tot el seu aparell per tal d’impossibilitar qualsevol canvi progressista i mantenir els privilegis per una minoria que ens imposa lloguers inaccessibles, salaris miserables, destrossa el nostre territori i reforça les relacions de poder patriarcals. Sigui amb l’extrema dreta o el PSOE, amb la caverna mediàtica o les empreses de l’IBEX-35. Si cal, saltant-se les seves pròpies lleis.
Mentrestant, tenim un govern de la Generalitat que és incapaç de superar l’autonomisme i, mentre crida a la desobediència des del balcó, reprimeix des d’Interior a les ordres de Miquel Buch. I és que la llista de represaliats per la mateixa Generalitat és llarga: des de la col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb els neonazis de Desokupa per executar desnonaments fins a la demanda d’una pena de presó de 15 anys pels 9 de Lledoners, encausats després de la protesta contra el trasllat dels presos polítics a Madrid pel judici.
Així, cal emmarcar l’empresonament dels 7 companys del CDR com una estratègia més de l’Estat Espanyol, en connivència amb la Generalitat, per insuflar la por i paralitzar-nos, temerosos perquè no repetim l’octubre de 2017.
Però ho tornarem a fer. El jovent demostrarem que som l’avantguarda del moviment i que tornarem a posar l’estat contra les cordes. Des d’aquí fem una crida a organitzar-nos i fer-nos més forts que mai en tots els àmbits: a les organitzacions juvenils, als sindicats d’estudiants, al CDR local i a la feina.
Per l’autodeterminació dels Països Catalans, pel socialisme i el feminisme: Visca la Terra!
