L’1×1 del Debat electoral 2019

Jordi Pubill (JxLG): Assetjat. Ell era, clarament, el rival a batre, i tots els equips varen buscar entrar per la seva banda. Es va defensar de tots els atacs amb agressivitat però en alguns moments amb certa indignació, si bé va trobar espais per desenvolupar el seu joc i xutar a porteria amb perill. Va advertir que no passaria mai la pilota a cap jugador del 155.

Dolors Castellà (ERC amb Acord): Pausada. La majoria de jugadors entraven a l’alçada del genoll, però quan era el torn de Castellà, la pilota baixava a la gespa. Va complir educadament amb el que demanava l’àrbitre i va semblar que deixava entreveure futurs fitxatges… d’equips diferents de JxLG. Va reivindicar l’estil de joc del seu equip dels últims quatre anys.

Pep Tarradas (CUP): Indignat. Es va presentar davant l’afició tenint molt clar que venia a denunciar la mala gestió del vestuari i a fe que ho va aconseguir. Tothom va patir les seves entrades al turmell, en especial els equips del govern, i les seves intervencions sovint varen ser al límit del reglament (l’àrbitre el va amonestar per xerraire). Però va esforçar-s’hi per explicar que el joc del seu equip vol ser diferent.

Ángel Guillén (Ciutadans): Accelerat. Va sortir al tall a cada ocasió i va jugar amb els colzes en totes les pilotes dividides, especialment contra un castigat Pubill. La seva tàctica era atac i agressivitat, però va buscar espais per intentar mostrar un estil de joc més refinat, tot i que sovint amb massa pressa. Es va endur alguns xiulets del públic, però hi està acostumat.

Àlex Valiente (PSC): Totterreny. El més còmode de tots. De vegades sembla que no hi és, però espera pacientment el seu moment per fer una mica de tot: atacar, defensar i repartir joc. Va tallar pilotes i també va proposar tocar-la amb cura, va demostrar tenir clar a què jugava i va fer arribar alguna passada al peu, especialment a possibles futurs companys de lliga.

Carme Farrerons (La Garriga en Comú): Aïllada. En cap moment va alçar la mirada de la pilota i no es va apartar ni un mil·límetre de les indicacions del seu entrenador. Els atacs i retrets entre jugadors rivals la sobrevolaven, doncs va jugar el seu particular partit. Aliena a tot això, però, va ser sempre propositiva i no va criticar en excés els equips del govern.

Àlex Muñoz (moderador): Magnànim. Debutava arbitrant un partit considerat d’alt risc i va controlar la situació amb guant de seda… i mà de ferro quan va caldre. Guardià del temps i les bones formes, va advertir, amonestar i afegir minuts. Algun jugador es va queixar, però això és futbol i al final tots van aplaudir la seva tasca.

(EXTRA) Manu González (Podem): Lesionat. Se’l va convocar, però no va poder assistir al partit. Debutarà aquest diumenge sense haver disposat de minuts de joc.

Si voleu llegir quelcom més seriós sobre el debat, ho podeu fer aquí o bé escoltar-lo sencer en bucle, aquí.