La Garriga Digital.cat: Malgrat ser vox populi, vostè va haver d’assumir l’alcaldia substituint Meritxell Budó d’una manera un xic precipitada. És una pressió afegida haver de rellevar l’alcaldessa de la Garriga dels darrers 8 anys?

Jordi Pubill: No us enganyaré. Quan l’amiga Meritxell, ara Consellera, em va explicar que potser seria consellera, vaig sentir un cert vertigen. La seva tasca ha estat sòlida, extensa i espectacular. Ser alcalde després d’ella és una responsabilitat i un repte. Però jo soc valent i decidit i, al cap d’un minut de pensar-hi, vaig tenir clar que havia de dir que sí. Vivim moments excepcionals i en aquestes ocasions no es pot dubtar. La pressió per la que em demaneu l’assumeixo com un estímul a fer les coses ben fetes. Estic segur que amb Junts per la Garriga ens en sortirem perfectament.

LGD: Com es gesta la seva candidatura? Per què una coalició amb SI?

JP: Quan encara hi havia la Meritxell Budó se n’havia començat a parlar. Però quan em va passar el relleu, jo vaig tenir claríssim que calia fer una llista diferent, nova, diversa, transversal, amb professionals provinents de diferents camps, autònoms i assalariats. Per això he fet una llista on el 65% de les persones són independents o provinents d’altres formacions polítiques i on els companys de SI la Garriga en són una part fonamental. Ells tenien l’experiència de ser a l’oposició i el treball constant que ha desenvolupat en Xavi Bernaldo i tot el seu equip. Crec que la coalició suma i suma molt. Ho veurem en pocs dies.

quan la Meritxell em va passar el relleu, jo vaig tenir claríssim que calia fer una llista diferent, nova, diversa, transversal, amb professionals provinents de diferents camps, autònoms i assalariats. Per això el 65% són independents o provinents d’altres formacions polítiques

LGD: A les darreres eleccions es van presentar com a CiU, han acabat la legislatura com a PDeCAT i ara es presenten com a Junts per la Garriga… quin és el per què, d’aquesta evolució?

JP: Com deia al principi, vivim moments excepcionals. I això també es trasllada als partits polítics. No és cap secret que el centre polític del país s’ha desplaçat cap a l’eix nacional i que ens els darrers anys, els partits han patit transformacions que mai no hauríem imaginat. Em temo, de fet, que encara no s’han acabat. En aquest sentit, crec que les forces polítiques han d’evolucionar tal com evoluciona la societat civil al carrer i tenir clar que la reivindicació del dret a l’autodeterminació va sortir del poble. A més, la presó, l’exili i la repressió en general ha escapçat molts lideratges i ha causat situacions excepcionals.

LGD: Malgrat té quatre anys d’experiència com a regidor de Promoció Econòmica, Indústria i Treball, creu que la seva joventut li juga a favor o en contra?

JP: Soc jove, això no és cap secret. Però fa molts anys que estic en política. A la vida tinc dues passions: la meva professió i la política municipal. Crec que els anys d’experiència a l’Ajuntament han estat un molt bon entrenament per l’etapa que tot just fa dos mesos vaig iniciar i que la meva militància des de molt jove també ho ha estat. A més, també cal explicar que estic convençut que la política ha de tendir a ser molt més horitzontal i en equip. Per això, la llista està formada per persones meravelloses que tenen molta experiència, tant a l’administració local com en molts d’altres camps. Treballarem en equip i així sumarem molt més.

LGD: Les dues darreres legislatures han governat amb Acord-ERC. Com valora la feina feta? S’ha esgotat, aquest pacte?

JP: Les dues darreres legislatures han estat un aprenentatge. Governar en coalició no sempre és fàcil, això ho sap tothom. Tanmateix, la política feta des de la pluralitat, amb governs de coalició, enriqueix l’acció de govern i fa que les polítiques públiques es puguin veure des de perspectives més plurals. No crec que el pacte estigui exhaurit. Tal com ja hem dit des de la llista, nosaltres el que no farem és pactar amb les forces del 155.

LGD: Els ho hem preguntat també a la resta de candidats: digui’ns tres coses bones i tres de dolentes de la legislatura que acaba.

JP: Coses bones: el bon clima polític que hi ha hagut dins i fora del plenari amb tots els companys i companyes d’altres formacions polítiques; la magnífica gestió econòmica que s’ha fet des de l’any 2011, la que ha permès invertir 6 milions d’euros a la Garriga; i la unanimitat que es va aconseguir al Ple per a l’aprovació de l’avançpla del POUM.

Coses dolentes: la manca d’habitatge social que, sens dubte, haurem de resoldre durant aquesta propera legislatura i el clima laboral enrarit a l’Ajuntament, que es resoldrà a través de la nova relació de llocs de treballs (RLT), que està pràcticament tancada.

Cal reconèixer que el problema de l’habitatge hauria d’haver-se solucionat abans. El sanejament econòmic que es va fer d’ençà de l’any 2011 ho hauria hagut de permetre. Tanmateix, la retenció de diners per part de l’Estat espanyol i probablement, la destinació a d’altres inversions, ho han endarrerit

LGD: Així doncs, per què no s’han construït durant els darrers vuit anys, els 50 habitatges socials que ara proposen?

JP: Cal reconèixer que el problema de l’habitatge hauria d’haver-se solucionat abans. El sanejament econòmic que es va fer d’ençà de l’any 2011 ho hauria hagut de permetre. Tanmateix, la retenció de diners per part de l’Estat espanyol i probablement, la destinació a d’altres inversions ―que, com deia, han estat de 6 milions d’euros― ho han endarrerit. Ara bé, està clar que ara mateix és una de les prioritats màximes i si rebem la confiança de la ciutadania hi posarem fil a l’agulla urgentment. No en va, el dret a l’habitatge és un dret fonamental.

LGD: Vostès afirmen que volen que la Garriga sigui socialment més justa. Com?

JP: Nosaltres posarem les persones al centre. Governarem per a les persones i impulsarem polítiques de benestar com a eines per a la cohesió i la justícia social. Només així es pot lluitar contra la desigualtat i l’exclusió. Volem una Garriga socialment més justa perquè  només així es garanteixen els drets fonamentals a tota la ciutadania. Per tant, endegarem accions que permetin assegurar el suport econòmic a totes les persones i famílies que no tenen les necessitats socials garantides.

crec que les forces polítiques han d’evolucionar tal com evoluciona la societat civil al carrer i tenir clar que la reivindicació del dret a l’autodeterminació va sortir del poble. A més, la presó, l’exili i la repressió en general ha escapçat molts lideratges i ha causat situacions excepcionals

LGD: Al seu programa posen molt èmfasi en la participació ciutadana i a la darrera legislatura es van implementar els pressupostos participatius. Quin és el següent pas pel que fa a la implicació del poble en la presa de decisions?

JP: Nosaltres no ens cansem de dir que ho farem junts perquè només fent-ho junts ho fem millor. Per a nosaltres això no és exclusivament un lema de campanya. És fruit del convenciment que els processos participatius i la democràcia participativa són la base de la nostra manera d’entendre la política. Volem promoure que la ciutadania es corresponsabilitzi de la vida política a la Garriga i només promovent la participació ho aconseguirem. Ho continuarem fent amb els pressupostos participatius, però també amb la creació de diferents òrgans participatius ―com per exemple amb els col·lectius vinculats al comerç― que ens permetin, entre d’altres coses, prendre decisions conjuntament.

LGD: Quin creu que ha de ser el resultat del nou POUM que actualment s’està revisant?

JP: El POUM ha de permetre definir la Garriga del futur, la Garriga que volem per a les persones. Per això, haurà de garantir l’equilibri demogràfic, la integritat territorial i la preservació de l’entorn.

LGD: Parli’ns de la “Marca la Garriga”.

Jordi Pubill, amb el número 3 de la llista de Junts per la Garriga, Joan Esteban

JP: Marca la Garriga és un projecte que portem al programa. Es tracta de potenciar tot allò que té de bo la Garriga, allò que la defineix i que la fa única al Vallès Oriental i a Catalunya. La Marca la Garriga servirà per potenciar al màxim el seu comerç, els seus productes ―projecte Arrela’t―, les seves festes i tradicions, la seva creació cultural i artística, així com el seu entorn verd. Es tracta de situar la Garriga al lloc que es mereix.

LGD: Quines mesures de dinamització econòmica, comercial i empresarial creuen que s’han d’impulsar a la Garriga?

JP: Al programa hi tenim un bloc sencer que fa referència al progrés econòmic, l’emprenedoria i el desenvolupament. Això indica com d’important és per a nosaltres la dinamització econòmica, comercial i empresarial. I és que si l’economia de la Garriga va bé també va bé per a les persones. No oblideu que nosaltres posem les persones al centre. Hem previst moltes accions en aquest bloc però per dir-vos-en algunes puc remarcar: Oficina de l’emprenedor i coworking, dinamització del comerç, dinamització dels polígons i continuació de la tasca feta amb l’Associació de Polígons, reforç del Servei Local d’Ocupació, reforç dels POM ―que en el passat ja han ocupat a 113 persones―, i formació especialitzada, entre moltes d’altres accions.

Hi ha diversos models de “residu zero” que han estat implementats amb èxit en altres poblacions, com per exemple, el porta a porta i també els contenidors amb xips intel·ligents, però encara no està predefinit perquè volem fer l’estudi i avaluar-ho

LGD: En què consisteix el model de “residu zero” que estudien implementar?

JP: El model no està prèviament definit. Si ho féssim, no caldria fer un procés participatiu com el que pretenem. Volem estudiar quina pot ser la millor opció per a la recollida de brossa a la Garriga. Hi ha diversos models que han estat implementats amb èxit en altres poblacions, com per exemple, el porta a porta i també els contenidors amb xips intel·ligents però, insisteixo, no està predefinit perquè volem fer l’estudi i avaluar-ho. Tanmateix, el que és evident, és que cal tendir a un model de residu zero, cap a un nou paradigma de la gestió dels residus.

LGD: Vostès volen promocionar les plataformes úniques de prioritat invertida al centre del poble. Com s’abordarà la manca d’aparcament?

JP: La manca d’aparcament és un problema, és evident. Tenim clar que és un tema que cal abordar amb els comerciants perquè ells en són, en gran part, uns dels afectats principals. Per això tenim clar que cal estudiar les zones de pagament, les zones vermelles per promoure la rotació i l’establiment de pàrquings gratuïts. Ho farem en el marc de l’òrgan participatiu i com una prioritat del nou govern. El comerç i la vida al carrer són articuladors de societat i, per tant, ho hem de promoure i facilitar.

LGD: Can Luna és en boca de tothom i tots els partits tenen propostes pel que fa a aquest espai. Quines són les seves?

JP: Can Luna és un gran espai per a la Garriga. No en tinc cap dubte. Com sabeu, està previst com un centre cívic i té una sala polivalent que podrà ser utilitzada per les entitats. Ara mateix, s’està treballant el pla d’usos i, per tant, cal acabar aquest procés. Per a nosaltres està clar que hi ha d’anar el Casal de Joves i Ràdio Silenci. I una cosa també està clara: Can Luna és un equipament vital per la Garriga, d’avantguarda, que resoldrà molts dels problemes d’espais que hem tingut en el passat i que haurà de promoure la generació de xarxa entre les entitats del poble.

La manca d’aparcament és un problema, és evident. Tenim clar que cal abordar-ho amb els comerciants perquè ells en són uns dels afectats principals. Per això cal estudiar les zones de pagament, les zones vermelles per promoure la rotació i l’establiment de pàrquings gratuïts

LGD: Quin és el seu posicionament pel que fa a la problemàtica laboral dins l’Ajuntament?

JP: Aquestes qüestions mai són agradables ni senzilles de resoldre. Crec que cal trobar solucions ràpidament i que la tasca que s’ha dut a terme amb la definició de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament serà vital per a trobar la via de resolució del conflicte.

LGD: Quin és el paper que han de tenir els ajuntaments i, concretament, el de la Garriga, en el procés d’emancipació nacional de Catalunya?

JP: Els ajuntament han d’estar al servei de les persones i també al servei del país i de les seves institucions. Quan nosaltres governem a la Garriga estarem al servei del MHP Quim Torra, al servei del MHP legítim Carles Puigdemont i al servei del Consell de la República. De fet, tots els membres de la llista ja estan inscrits a aquest Consell.


QÜESTIONARI RÀPID
  • LGD: A quines entitats del poble està o ha estat vinculat?
  • JP: Olímpic, en el passat. Actualment, Societat coral l’Aliança.
  • LGD: Quin és el seu racó de la Garriga preferit?
  • JP: El Malhivern.
  • LGD: Si no visqués a la Garriga, on li agradaria viure?
  • JP: No contemplo viure enlloc més.
  • LGD: Quan i com s’interessa per primer cop per la política municipal?
  • JP: Als 20 anys, perquè vaig començar a col·laborar amb la Meritxell Budó.
  • LGD: Quin és el seu referent polític?
  • JP: A l’actualitat els meus referents polítics són tots els homes i les dones que estan empresonats o a l’exili.
  • LGD: Recomani’ns un llibre, una pel·lícula, un àpat i una cançó.
  • JP: Un llibre, Escrits de presó, del Quim Forn, l’estic llegint ara mateix; una peli, La vida de Brian (Monty Python’s Life of Brian), dels Monty Python (dirigida per Terry Jones); com a àpat triaria l’escudella amb galets que prepara la meva mare; una cançó, Tossudament alçats, de Lluís Llach.
  • LGD: Quines són les seves principals aficions?
  • JP: Córrer, veure alguna sèrie quan tinc temps, pujar un parell de cops a Montserrat.
  • LGD: Té alguna mania especial?
  • JP: Sóc ordenat.
  • LGD: Què hi té a la tauleta de nit?
  • JP: Un llum, el llibre que llegeixo i el despertador.
  • LGD: Defineixi la Garriga en una frase.
  • JP: És el poble que m’estimo.

La sessió fotogràfica, a càrrec de Berta Martí, ha tingut lloc al Bar del Teatre El Patronat de la Garriga, a qui agraïm la seva disponibilitat i amabilitat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada