Els que em coneixen saben que sempre he dit amb orgull ―i un xic de provocació― que la Garriga és la Capital Cultural del Vallès Oriental, una afirmació crec que reconeguda indirectament per molta gent (de fora) que exalcen les virtuts d’un poble amb una notable iniciativa i oferta cultural. Sabem que si no tens cotxe o possibilitats de sortir lluny, cada cap de setmana tant a través de l’oferta municipal com associativa, se’ns ofereix un ventall de diferents propostes ―sovint coincidents en horaris― que et poden seduir fàcilment. Quedar-se al poble no és doncs, cap mala alternativa.
No obstant, tots sabem que aquesta inquietud cultural garriguenca comporta també les seves tensions que es tradueixen en problemes de coordinació o coincidència, manca d’infraestructures ―malgrat hem millorat molt― i sobretot, de pocs espais lliures per a dur a terme activitats en cas d’incertesa meteorològica.
Dit això, a aquestes alçades es copsa com la societat civil garriguenca ha dirigit a Can Luna totes les seves esperances de disposar d’un complex polivalent, cèntric i modern per a dur a terme les seves activitats. Malgrat que darrerament s’han aconseguit espais com la Torre del Fanal per exemple, cal dir que tot allò que s’allunya del centre no disposa de l’èxit ni de la repercussió que hom pretén tenir per a les seves activitats. És i serà doncs, trobar a Can Luna el model necessari que doni a la Garriga l’impuls, el recolzament i la seguretat necessària per tal que la seva oferta cultural esdevingui ferma i coordinada. Aquesta legislatura que en breu començarà ―parlant en termes culturals― esdevé clau per tal de saber dotar d’un perfil propi i encertat els usos de Can Luna, un espai que caldrà anar ampliant per parts fins a esdevenir ―goso dir― un equipament amb una certa similitud a La Troca de Granollers.
Aquesta legislatura que en breu començarà esdevé clau per tal de saber dotar d’un perfil propi i encertat els usos de Can Luna, un espai que caldrà anar ampliant per parts fins a esdevenir ―goso dir― un equipament amb una certa similitud a La Troca de Granollers
Des d’allà, caldrà saber trobar també una fórmula encertada de coordinació i complementació amb altres espais culturals del poble avui saturats, com l’Auditori de l’Escola de Música, juntament amb d’altres costosos d’obrir per a actes de petit format, com és el cas del Patronat, així com amb espais privats amb els que podrien trobar-se fórmules interessants d’explorar col·laboracions, com el Casino, o espais gairebé desconeguts com Can Mora, a la plaça del Silenci. Aprofito també per recordar l’existència d’un espai mort (potser segrestat?) a mans d’una entitat bancària com és l’antiga sala d’actes Joan Oliveres, de la Caixa de Manlleu, un espai que tantes conferències, debats i obres havia acollit al centre del poble.
Crec que aquests darrers anys s’ha fet una bona feina des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament però està clar que davant d’aquests reptes, des de la Casa Gran caldrà seguir apostant per enfortir la nostra capitalitat cultural i d’aital manera, gestionar de la manera més encertada possible el complex capital humà garriguenc, perquè perdoneu el joc fàcil de paraules, la cultura és capital i és el factor que més pot singularitzar i realçar la nostra vila de les del voltant.
