La Garriga Digital.cat: La CUP es va presentar a la Garriga per primera vegada el 2015 i va irrompre amb força, amb 2 regidors. Com valora aquests quatre anys de feina?

Pep Tarradas: Tot i haver-ho viscut des de la militància de base i no pas com a càrrec electe, ja que han sigut les meves companyes Clara Dachs i Roger Prims qui han ocupat la primera línia, el balanç que en fem com assemblea local és positiu. Crec que hem fet una molt bona tasca, tant en els plens municipals com fora de la institució, des del treball de base; en els plenaris hem entrat en la dinàmica de l’Ajuntament sense que la institució ens arrossegui, hem fet de fiscalitzadors de la feina de govern i hem portat a terme una gran tasca de documentació i d’escrutini sistemàtic de la documentació, prioritzant sempre els objectius de defensa de les classes populars garriguenques.

LGD: Digui’ns tres coses bones i tres de dolentes de la legislatura que acaba.

PT: Com a coses positives destacaria: primer, l’aprenentatge, l’exercici d’apoderament popular i l’esforç d’acció estratègica conjunta entre institució i moviment popular organitzat que va suposar el Primer d’octubre; en segon lloc, l’aprovació, en el Ple municipal de novembre de 2016 de la moció que vam presentar “per un poble lliure de violències masclistes”, gràcies a la qual, entre altres coses, cada vegada que mor una dona assassinada com a conseqüència de la violència masclista als Països Catalans, la bandera de l’Ajuntament oneja a mig pal; per últim, tant la bona feina de les nostres regidores en els plenaris com el creixement de la nostra assemblea local i els moviments populars de la Garriga.

Com a coses negatives destacaria: la majoria absoluta de PDeCAT i ERC amb Acord, que ha fet de la nostra tasca a l’oposició una feina molt dura i desagraïda on, de vegades, les mocions aprovades no s’han acabat implementant, ja que depenien de l’acció de govern; també, la dura repressió de l’Estat Espanyol i l’empresonament dels nostres líders polítics; i, per últim, la manca de concreció del projecte de Can Luna.

LGD: Països Catalans, feminisme i socialisme són els tres elements que impregnen un programa que vostès defineixen com a transversal…

PT: Aquests tres elements són els que conformen el nostre ADN, estant sempre presents en la nostra acció política com a projecte que forma part de l’esquerra independentista. La CUP és una organització assembleària que lluita per la construcció dels PPCC, ecològicament sostenibles, deslligats de les formes de dominació patriarcals i en lluita pels drets socials. Al cap i a la fi, una organització que busca posar la vida al centre, una vida digna que valgui la pena ser viscuda.

un cop iniciada la via desobedient, no té sentit acotar el cap: cal seguir amb l’estratègia de confrontació perquè és l’única que permet un escenari de resolució del conflicte. La via de la desobediència en cap cas exclou l’acord sinó que el possibilita

LGD: Per vostès, la República comença als municipis. Fins on estan disposats a arribar?

PT: Si ens creiem el projecte de sobiranies, inclòs el nacional, hem de decidir com desobeirem, tant des del carrer com des de la institució i assumir la repressió que es pugui generar. Tot i això, primer de tot hem de tenir clars els nostres objectius polítics i llavors situar la desobediència civil com a una eina per assolir-los, ja que aquesta implica unes conseqüències, tant individuals com col·lectives.

Sigui com sigui, un cop iniciada la via desobedient, no té sentit acotar el cap: cal seguir amb l’estratègia de confrontació perquè és l’única que permet un escenari de resolució del conflicte. La via de la desobediència en cap cas exclou l’acord sinó que el possibilita generant les condicions necessàries perquè tant la comunitat internacional com l’estat espanyol es vegin obligats a reconèixer el dret a l’autodeterminació.

LGD: Vostès parlen de radicalitat democràtica i aposten per una participació ciutadana que ha d’ultrapassar el marc jurídic actual, però sovint, quan es fan processos participatius, aquests tenen poca concurrència. Què falla?

PT: Nosaltres volem passar d’un model de participació ciutadana a un model de radicalitat democràtica. Al que aspirem és a un model d’acció i gestió polítiques on el pes de les decisions importants recaiguin en les persones. És a dir, cal que retornem la capacitat de debat i decisió reals al poble.

A més, això és clau per un bon control democràtic de les institucions i per anar més enllà d’un govern que sigui un simple gestor administratiu superant, si cal, els límits legals imposats per unes estructures que no permeten tirant endavant polítiques transformadores.

El seguiment dels processos participatius a la Garriga ha sigut desigual, tot i això creiem que no s’ha de llençar la tovallola. Cal seguir treballant per crear nous espais de participació social que enllacin la representació institucional amb el treball de base. L’objectiu bàsic de la participació i la radicalitat democràtica és avançar cap a un model que apoderi al poble a través de nous espais de participació efectiva i no purament informativa, com ha estat fins ara. Espais com pot ser el Consell de Poble, que potenciïn un model que enforteixi el teixit associatiu de base, garanteixi la democratització dels equipaments públics com Can Luna i acosti els pressupostos participatius a la població.

el Consell de Poble pot potenciar un model que enforteixi el teixit associatiu de base, garanteixi la democratització dels equipaments públics com Can Luna i acosti els pressupostos participatius a la població

LGD: L’habitatge digne és un dels punts més elaborats del seu programa. Quines mesures concretes proposen per abordar la qüestió?

PT: Òbviament la defensa dels drets socials és un dels trets distintius de la CUP i, en el cas de la Garriga, la defensa de l’accés a un habitatge digne, la lluita per fer front a la bombolla immobiliària, a les emergències en habitatge i la construcció de models alternatius al model de tinença tradicional és un dels grans cavalls de batalla. En la següent legislatura, des de la CUP la Garriga, ens comprometem a treballar prioritàriament per l’accés a un habitatge digne i creiem que hauria de ser un element també cabdal per la resta d’organitzacions polítiques del poble.

L’acció política de la CUP en matèria d’habitatge es basarà en 4 grans blocs: El primer serà potenciar l’àrea d’habitatge amb els recursos pertinents per tal de tirar endavant polítiques imaginatives que permetin fer front a la bombolla immobiliària: fer una bona diagnosi dels pisos buits a la Garriga i imposar multes a aquells habitatges en desocupació permanent o potenciar la borsa d’habitatge de mediació en lloguer; el segon bloc, i un dels més ambiciosos, serà el de crear un parc públic d’habitatge, aquest punt s’haurà de treballar en consonància amb la redacció del nou POUM. Adoptarem mesures per crear una reserva de sòl públic, fent valer, sempre que es pugui, el dret de tempteig i retracte per tal que l’Ajuntament pugui comprar habitatges o solars buits prioritzant les zones de sòl urbà consolidat; tercerament, impulsarem models de tinença alternatius al lloguer, com poden ser les cooperatives en cessió d’ús o la masoveria urbana; i per últim, farem front a l’emergència en l’habitatge i als desnonaments, aplicarem la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència i la pobresa energètica, ens oposarem als desnonaments i ampliarem la partida pressupostària destinada a ajudes d’urgència.

LGD: El primer esborrany del POUM ha propiciat un gran consens entre totes les forces polítiques, però ara toca acotar-lo. La CUP com ho faria?

PT: La redacció del POUM ha de garantir adoptar mesures per crear una reserva del sòl públic com garantir un model de poble basat en l’equilibri territorial i respectuós amb el territori. Cal que situem les necessitats col·lectives i la conservació de l’entorn, apostant sempre per un urbanisme fonamentat en criteris de sostenibilitat social, ambiental i econòmica.

un dels projectes més ambiciosos que tenim serà el de crear un parc públic d’habitatge, punt que s’haurà de treballar en consonància amb la redacció del nou POUM

LGD: Com creuen que s’ha d’abordar la situació laboral dels treballadors de l’Ajuntament que s’han mostrat descontents?

PT: Hi ha diversos problemes pel que fa al conflicte amb les treballadores de l’Ajuntament. Primer de tot un que, a priori, hauria de ser més fàcil de resoldre: el problema estrictament laboral. Caldria revisar l’organigrama de l’Ajuntament a partir de criteris d’eficiència social, fer complir la Relació de Llocs de Treball (RLT) i la Valoració dels llocs de Treball posterior, així com revisar els criteris salarials de les treballadores municipals per tal de reduir les diferències entre les mateixes categories laborals.

A banda d’això, i no menys important, cal que vetllem per millorar el clima laboral dins l’Ajuntament. No són poques les àrees on la manca de lideratge polític és bastant alarmant i la cooperació o la coordinació entre elles brilla per la seva absència. Tot fruit d’una mala gestió política i d’entendre l’estructura de l’administració local com uns ens vertical.

A més creiem que cal fer especial èmfasi en la implementació del Pla Intern d’Igualtat Dona-Home per corregir les situacions de discriminació entre les treballadores.

LGD: Parlen de la creació de “policies de barri” com a mesura per prevenir o anticipar possibles problemes que puguin sorgir. Ens ho expliquen?

PT: El concepte de policies de barri ja s’està impulsant en moltes ciutats i municipis mitjans del Principat i vol fer referència a un tipus de policia i de seguretat basada en dos conceptes bàsics: per una banda, el de la seguretat preventiva i el plantejament de mediació-reparació, evitant sempre plantejaments reactius; per l’altra, fa referència a personal arrelat al poble i als barris, personal que conegui la seva realitat per tal d’anticipar els problemes de manera més efectiva.

LGD: Diuen que estudiaran “l’ampliació de les instal·lacions esportives actuals”. Amb les recents actuacions a les pistes número 1 i 2 no n’hi ha prou? Quins dèficits han detectat?

PT: El nostre capítol sobre les instal·lacions esportives hi fa referència sobretot per la demanda popular i les queixes al voltant d’aspectes que sovint s’invisibilitzen quan parlem de les instal·lacions esportives, en especial a la gestió i al manteniment: dutxes que no funcionen, parquet visiblement atractiu per al públic però poc útil per a qui el fa servir (que pot causar lesions), el dèficit ja gairebé històric de la piscina “municipal”, etc. És a dir, l’Ajuntament ha destinat grans partides pressupostàries en instal·lacions esportives però sovint ha estat en grans obres de “cara a la galeria” i no pas a qui en fa un ús quotidià.

A més, creiem que cal estudiar l’accés inclusiu de les instal·lacions esportives, sobretot per part de persones amb diversitat funcional.

El problema en les instal·lacions esportives ha sigut triple: problema de gestió, problema de manteniment i inversions (hi ha hagut una gran descompensació entre les inversions que es veuen i les que no es veuen) i la saturació que s’ha derivat de les grans inversions i obres que no arribaven mai. El problema de saturació s’hauria pogut solucionar obrint nous espais, com els patis de les escoles.

l’Ajuntament ha destinat grans partides pressupostàries en instal·lacions esportives però sovint ha estat en grans obres de “cara a la galeria” i no pas a qui en fa un ús quotidià

LGD: Parlen de potenciar la presència de noms de dona al nomenclàtor de la Garriga. Ja tenen algunes propostes?

PT: Aurora Bertrana, Neus Català, Federica Montseny, Teresa Claramunt, Dolors Montserdà, Carme Karr, Francesca Bonnemaison, Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Margarita Xirgu, Sònia Rescalvo Zafra, Nativitat Yarza, Joana Raspall, Anna Murià, Marina Ginestà i les que ens deixem…

LGD: Quines són les seves propostes pel que fa a la dinamització econòmica, comercial i empresarial de la Garriga?

PT: En matèria de dinamització econòmica cal fer front a reptes cabdals de la següent legislatura: la lluita contra l’atur i la precarització de les nostres condicions laborals, corregir les múltiples situacions de discriminació vers les dones i el col·lectiu LGTBI+ i visibilitzar totes aquelles tasques domèstiques i de cures que són imprescindibles per al benestar de les persones.

Les classes populars pateixen des de fa massa les retallades, les privatitzacions, l’atur i el deteriorament de les condicions laborals. La crisi no ha acabat, i, si ha acabat, queda demostrat que el nostre mercat laboral té una greu crisi estructural.

Ens abastirem d’eines com el Consell Sectorial del Treball, dins el Consell de Poble, per tal de definir un pla estratègic que impliqui tots els actors de l’àmbit del treball, fer una diagnosi compartida de les necessitats i els nous motors econòmics de la Garriga i impulsi una assemblea de persones aturades al poble.

Ens abastirem d’eines com el Consell Sectorial del Treball, impulsarem el Servei Local d’Ocupació i treballarem per incorporar una mirada feminista transversal i interseccional a les polítiques d’activació econòmica

Impulsarem el Servei Local d’Ocupació, que implementarà polítiques actives d’ocupació juvenil. Com a col·lectiu especialment precaritzat cal posar-hi més èmfasi.

Treballarem per incorporar una mirada feminista transversal i interseccional a les polítiques d’activació econòmica, amb l’objectiu d’eliminar les discriminacions de gènere existents. La formació específica del personal del servei local d’ocupació en matèria de desigualtats de gènere i drets del col·lectiu LGTBI+, l’assessorament per elaborar plans d’igualtat interns a les empreses privades i les mesures per eliminar la bretxa salarial o facilitar la conciliació i corresponsabilitat, els protocols de prevenció de l’assetjament sexual al teixit empresarial i la visibilització dels treballs de cura seran elements essencials a treballar.

Paral·lelament cal impulsar iniciatives provinents de l’economia social i solidària. Entenent aquestes iniciatives com aquelles propostes que defensen unes relacions laborals justes i transformadores que prioritzen resoldre les necessitats de les persones per sobre del lucre. Per això i perquè son alternativa als grans oligopolis, creiem important impulsar aquest tipus d’iniciatives.

Per últim, considerem fonamental la classe treballadora com a motor de transformació social i per això cal que fem de la CUP un altaveu per a la defensa dels drets laborals. Donarem suport i participarem en les mobilitzacions endegades per les treballadores al municipi.

LGD: Què comporta per als veïns la recollida porta a porta de residus? Com funcionaria?

PT: La recollida de residus és una oportunitat per millorar la vida de les garriguenques en diverses facetes: treballar cap a una remunicipalització del servei de recollida, facilitar el procés de reciclatge i generar conscienciació sobre sostenibilitat a través de campanyes sobre la importància de caminar cap a un municipi ecosostenible.

La recollida porta a porta ha de permetre implementar un model molt més eficaç pel que fa a la recuperació del material però també pel que fa al funcionament del servei. Estudiar la viabilitat de crear una empresa pública de gestió de residus serà prioritat de la nostra acció política i un primer pas cap a la municipalització de serveis com ho poden ser: la gestió de l’aigua, de l’escola bressol o les piscines municipals.

Estudiar la viabilitat de crear una empresa pública de gestió de residus serà prioritat de la nostra acció política i un primer pas cap a la municipalització de serveis

LGD: Ens resumeixen la seva proposta de Pla de Mobilitat? Quins són els seus trets característics principals?

PT: El Pla de Mobilitat està orientat a fer una aposta per una mobilitat sostenible i respectuosa amb les persones, especialment les més vulnerables. Volem capgirar un model que ha donat prioritat a l’ús del vehicle en detriment de la mobilitat a peu o la bicicleta.

Hem de reduir les emissions de gasos contaminants i l’espai destinat al cotxe al centre del poble, fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta tant per l’interior com amb els municipis veïns, alliberar el centre del poble i generar aparcaments gratuïts a l’àrea periurbana ben connectats amb el centre, convertir en carrers per vianants carrers del centre (com el Sant Francesc o el Xic Corder), repensar el model de mobilitat del passeig o millorar la seguretat en l’accés als centres escolars i detectar els punts més conflictius pel que fa a l’accessibilitat i donar-hi resposta de forma unificada.

Donar importància a l’ús de la bicicleta, incentivar-lo i actualitzar el carril bici ha de ser també una prioritat, així com ampliar els aparcaments i la instal·lació d’espais segurs en llocs com l’estació de tren.

Volem capgirar un model que ha donat prioritat a l’ús del vehicle en detriment de la mobilitat a peu o la bicicleta i convertir en carrers per vianants carrers del centre com el Sant Francesc o el Xic Corder

LGD: Està preparada la CUP per tenir responsabilitats de govern? Amb qui creuen que s’entendrien millor?

PT: Evidentment, és clar que sí! Sabem que tenim un projecte consolidat i en creixement: l’assemblea local ha crescut en militància i en formació, els moviments populars al poble estan arrelant en múltiples àmbits (defensa del territori, defensa de les festes populars autogestionades, teixit associatiu i cultural, moviment feminista, assemblees de joves, CDR, etc.) i a això cal sumar-hi l’experiència i l’encert de les nostres regidores en aquesta primera legislatura. La CUP de la Garriga és una bona eina per avançar i per governar-nos.

Respecte a possibles aliances i pactes post-electorals… el moment de parlar-ne serà després de les eleccions. A més, les decisions que prenguem seran preses de forma col·lectiva i no fruit de càlculs purament electoralistes o de repartiment de poder i cadires. Tot i això, les línies vermelles de la CUP de la Garriga són més que conegudes: la defensa dels drets socials i la construcció nacional dels PPCC. Governar un ajuntament no és necessàriament transformar una societat, per tant només ens plantejaríem l’entrada a govern si això repercuteix directament en la millora de les nostres vides i avançar cap al procés de ruptura amb l’Estat espanyol. Els nostres objectius són i seran nítidament transformadors: propostes de control democràtic del nostre ajuntament i dels recursos públics, propostes d’aprofundiment democràtic i propostes per garantir els nostres drets i millorar les nostres condicions materials de vida.


QÜESTIONARI RÀPID
  • LGD: A quines entitats del poble està o ha estat vinculat?
  • PT: Sempre he estat lligat a entitats garriguenques i crec que la meva primera vinculació va ser amb el Brou del Mestre. M’agradaria destacar Els Amics del Jazz de la Garriga, la Torre del Fanal i la Saligarda com a espais d’aprenentatge col·lectiu que m’han fet créixer.
  • LGD: Quin és el seu racó de la Garriga preferit?
  • PT: Doncs aquest, el Racó de la Garriga. Tot i que la Bòbila també és un raconet que m’atrau molt.
  • LGD: Si no visqués a la Garriga, on li agradaria viure?
  • PT: Fa de mal dir però potser en algun lloc no massa comunicat ni poblat, potser pel Ripollès o l’Alt Urgell. La meva dèria militant de vegades se’m gira en contra, prefereixo la tranquil·litat de la muntanya als desgavells del turisme de costa.
  • LGD: Quan i com s’interessa per primer cop per la política municipal?
  • PT: La meva implicació en la política municipal és fruit totalment de l’efecte David Fernàndez. Tot i que vaig començar la carrera de ciències polítiques a causa de la meva dèria esquerranosa no va ser fins la primera legislatura de la CUP al Parlament i les intervencions del David que vaig decidir apropar-me a l’assemblea local de la CUP de la Garriga.
  • LGD: Quin és el seu referent polític?
  • PT: Doncs de la meva etapa de politòleg fallit recordo llegir als clàssics, evidentment… Marx, Gramsci, Lenin… ara mateix ho són els meus companys i companyes de militància, perquè la militància a la CUP és aprenentatge constant i col·lectiu.
  • LGD: Recomani’ns un llibre, una pel·lícula, un àpat i una cançó.
  • PT: Un llibre, Acte de violència, de Manuel de Pedrolo; una pel·lícula, Citizen Kane, d’Orson Welles; un àpat, la cua de bou (hi ha un restaurant de la Garriga on la cuinen molt bé); i com a cançó, la versió del Concierto de Aranjuez de Miles Davis i Gil Evans.
  • LGD: Quines són les seves principals aficions?
  • PT: La meva professió és la meva principal afició, tot i això, des que he tornat a la Garriga, m’estic començant a aficionar a caminar, córrer i anar amb BTT pel Montseny. L’entorn és immillorable. El cine m’agrada però també és una mica la meva feina… Ah, i una que és coneguda, les paelles! Cuinar paella tradicional és un acte social que sobrepassa la gastronomia! Evidentment parlo de la paella tradicional, en cap cas allò que en diuen paella i acaba semblant una mariscada o un remenat de bolets!
  • LGD: Té alguna mania especial?
  • PT: Crec que m’estic fent gran i m’apareixen manies… no suporto cartells mal penjats, portes obertes, cadires no alineades…
  • LGD: Què hi té a la tauleta de nit?
  • PT: La tablet.
  • LGD: Defineixi la Garriga en una frase.
  • PT: Un resum del Principat de Catalunya: ho té pràcticament tot. Hi ha qui diu que li falta el mar, però jo no!

La sessió fotogràfica, a càrrec de Berta Martí, ha tingut lloc al Bar del Teatre El Patronat de la Garriga, a qui agraïm la seva disponibilitat i amabilitat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada