La Garriga Digital.cat: A la presentació de la seva candidatura vostès definien la Garriga com a “poble dormitori”. No és un pèl exagerat?

Ángel Guillén: En absolut. Els donaré unes dades visuals per confirmar-ho: un matí a l’estació del tren o a les sortides cap a la C-17, què hi veiem? Gent sortint del poble per anar a les seves feines; després, passegin pel poble a mig matí i hi veuran tranquil·litat absoluta. En canvi, què passa els caps de setmana o a les tardes? Que el poble recobra molta vida.

Després de caure el moble i la SATI, amb les zones industrials més buides de la comarca, molta gent ha hagut d’anar a buscar feina fora del municipi, doncs és evident que, si hi ha unes 8.000 persones en edat de treballar a la Garriga, és fàcil fer comptes de quants veïns marxen cada dia. Molts. Per això, un dels blocs del nostre programa porta com a títol “Feina de km 0”, doncs hem de generar oportunitats per treballar vora casa: ho agrairà el medi ambient i ho agrairà la conciliació de la vida laboral amb la familiar.

LGD: Quin balanç fa de la legislatura que tot just acaba? Digui’ns-en tres coses bones i tres de dolentes.

AG: Una cosa positiva seria la primera part de la legislatura fins l’estiu de 2017, quan l’oposició va treballar molt bé des de la diversitat ideològica aportant moltes mesures positives pel municipi. Vam posar una mica de fre a la piconadora de la majoria absoluta del govern.

Un segon aspecte positiu seria els consens amb que s’ha treballat tot l’avançament del POUM. Crec que, tot i petits matisos, ens hem de congratular que tinguem una idea de poble allunyada de creixements de població grans i de l’especulació lesiva pel medi ambient.

Un tercer aspecte positiu és d’una de les mesures de la que més orgullós estic de les que he aportat com a portaveu de Cs: la construcció d’un parc adaptat per a nens i nenes amb diversitat funcional a la Sínia. Gràcies a una moció que vam presentar el gener de 2016, el Govern va fer seu el projecte i, tot i alguna gestió una mica matussera, va veure la llum als pocs mesos. Ajudar als més petits a que siguin més feliços hauria de ser una prioritat inqüestionable per qualsevol que es dediqui a la política i, evidentment, per a mi ho és.

El Procés, que ha malmès les relacions personals i la convivència a l’Ajuntament, la manca de diàleg amb el Govern Municipal i la nefasta política d’obra pública són tres dels aspectes més negatius de l’última legislatura

Coses negatives… per exemple, el Procés, que ha fet molt de mal a les relacions personals, a la convivència. El moment més dur de la legislatura segurament va ser la tardor de 2017. Allà va saltar tot pels aires. El que fins llavors havien estat discrepàncies ideològiques va esdevenir en trencament de relacions de la majoria de la gent del PDeCAT, Junts per la Garriga o com es vulguin dir d’aquí 10 minuts els hereus de Convergència. Fruit d’això van decidir no recolzar sistemàticament qualsevol mesura que proposés Cs. Amb la resta de forces independentistes, les relacions també es van veure afectades, amb alguns més que amb d’altres, però no han arribat al grau de menyspreu que vaig patir per part de l’exalcaldessa Budó i per la majoria dels seus regidors. A mi aquella situació em va afectar, doncs no concebo la política municipal de la manera com la van emprendre els convergents. Però ja ha passat i n’hem pres bona nota.

Per acabar, també considero negativa la manca de diàleg del Govern Municipal per acceptar els suggeriments que els hem fet, en especial a la segona meitat de a legislatura. Ens han passat la piconadora, com deia abans, per sobre; també és destacable la nefasta política d’obra pública d’aquest govern i els retards en les obres de tot el que ha engegat: urbanització del carrer Banys, la sala polivalent de Can Luna (gairebé tota una legislatura!), el canvi de gespa del camp de futbol o les obres de la pista nº 2.

LGD: El seu programa electoral s’estructura en quatre eixos bàsics: ‘Persones’, ‘Constitució espanyola’, ‘Feina de km 0’ i el que vostès anomenen ‘Urbanisme decent; administració eficient’. Per què aquests quatre grups?

AG: Les divisions del programa són quelcom una mica arbitrari. Respon més a criteris bàsics per identificar fàcilment 4 eixos des dels quals presentar un programa amb 60 propostes per millorar la Garriga. Si fa no fa és una decisió similar a la del programa del 2015 que, com que ens va anar molt bé llavors, hem decidit mantenir-ho. A partir d’aquí, la meitat del programa se l’emporta les polítiques dedicades a les persones. Per què? Perquè som l’administració més propera al ciutadà i la que més en contacte està amb aquest i, per tant, ens hem de dotar d’eines per donar respostes convincents als nostres veïns.

Després portem un capítol dedicat al manteniment de l’ordre constitucional. Hem estat la primera força constitucionalista a la Garriga aquesta legislatura, aspirem a seguir sent-ho la següent i som garantia de respecte a l’ordenament jurídic que emana de la nostra Constitució que ens ha donat els 40 anys de més pau i avenç social i econòmic de la història. Qui vulgui que l’espai públic sigui de tots, que l’Ajuntament sigui de tots i qui vulgui propostes per a tots els garriguencs, la nostra opció és la seva.

De la feina de km 0 ja n’hem parlat, però pel que fa a l’urbanisme i l’administració, és el segon bloc més extens del programa, amb més del 25%. Allà hi ha propostes per retornar els carrers als nostres nens perquè puguin jugar a pilota, perquè vagin caminant a l’escola amb camins escolars segurs, o el pàrquing soterrat de la Sínia, amb el “pulmó verd” en forma de gran parc de vora 8.000 m2 al seu damunt.

La meitat del nostre programa es dirigeix a ‘les persones’, perquè som l’administració més propera al ciutadà; un altre 25% d’aquest parla d’urbanisme i administració

LGD: El POUM s’està redactant mitjançant, també, la participació ciutadana, però parteix d’una base de consens molt gran entre totes les forces del consistori, tal i com ha destacat. Com creu Ciutadans que ha de créixer (si és que ho ha de fer) la Garriga?

AG: Efectivament, hi ha un gran consens perquè la Garriga no creixi cap a la muntanya i perquè es consolidi de manera moderada la trama urbana per la Doma, pel marge dret del Congost, on hi podríem habilitar una tercera sortida a l’autovia, com hi havia hagut anys enrere. Si els consensos fins ara hi són, no serem pas nosaltres qui els trenquem.

LGD: També parlen de Can Luna, com la resta de grups. Com l’imaginen?

AG: Doncs com no se l’imagina el Govern Municipal de Junts per la Garriga i ERC amb Acord, que no ha destinat ni un euro pel 2019. Nosaltres ens l’imaginem formant, juntament amb el nostre model de Parc de la Sínia, l’autèntic cor social-lúdic-cultural de la Garriga: a la sala polivalent se l’hi ha d’afegir el trasllat de Ràdio Silenci, un hotel d’entitats, la reubicació de la sala d’exposicions Andreu Dameson i ubicar-hi en lloc seu els serveis socials de l’Ajuntament per millorar l’atenció als seus usuaris. Ens la imaginem viva i amb contínua inversió. Per això nosaltres sempre hem dit que no podem invertir més a la Torre del Fanal ampliant-la (sí en el seu manteniment, com és natural) fins que Can Luna no estigui acabada o, si més no, en una fase més avançada del que està ara. S’ha de prioritzar millor el diner públic.

LGD: Diuen voler “afavorir la representació de mostres de folklore, cultura popular i tradicions d’altres parts d’Espanya”. Creu que aquesta és una demanda de la població que no ha estat atesa pel consistori?

AG: Totalment convençuts. Mirin, aproximadament un 15 % de la població de la Garriga és nascuda en d’altres indrets d’Espanya. Doncs bé, ni per Festa Major podem veure cap representació de música, balls o una mostra de tradicions, ja siguin gastronòmiques o culturals d’aquests veïns de la Garriga. Demanda n’hi ha? I tant! Només cal veure l’èxit del Feria de Abril que va organitzar el restaurant Los Aires de Lola, fa poc, als Pinetons. Va anar-hi fins i tot la plana major de Junts per la Garriga, això sí… sense llacet ni xapa, cosa que em va sobtar, doncs mai surten de casa sense aquest complement. Creiem que un petit detall en dates assenyalades com el dia d’Andalusia, d’Aragó, o per Festa Major no estaria malament, doncs complementaria l’oferta cultural de la Garriga que és, per a mi personalment, de les més completes de la comarca. I és més, i amb això acabo, no oblidem que gairebé un 11% de la població és estrangera, la majoria gent procedent del Marroc i també pensem que estaria bé tenir mostres de la seva cultura més present al municipi.

Imaginem Can Luna, juntament amb el nou Parc de la Sínia, com l’autèntic cor social-lúdic-cultural de la Garriga: hi volem portar Ràdio Silenci, un hotel d’entitats i la nova sala d’exposicions andreu dameson

LGD: Com proposen “recuperar els carrers” per la canalla i “promocionar iniciatives d’oci nocturn” pel jovent?

AG: Saben que som un poble on no hi ha llocs per jugar a pilota i a Can Dachs, fins i tot, hi ha un rètol que ho prohibeix? Tenim un teixit esportiu impressionant però no tenim prou llocs per jugar a esports de pilota en hores lliures. Nosaltres hem dit per activa i per passiva que fan falta minipistes poliesportives (com la de darrera l’ajuntament de les Franqueses) i que cal obrir alguns patis d’escoles per poder jugar-hi. I no solament això. Nosaltres tenim dissenyada una xarxa de camins escolars amb un projecte on hi intervinguin administració, famílies, comerciants i escoles. Volem que els nostres alumnes vagin caminant a les escoles de manera segura perquè és una hàbit saludable, perquè se socialitza més i perquè fomenta l’autonomia de l’alumnat. De pas, trauríem els cotxes de les portes de les escoles, guanyant en seguretat i medi ambient.

Pel que fa a l’oci nocturn, és força senzill: cal fer de l’Ajuntament un facilitador perquè l’empresa privada trobi oportunitats de desenvolupar els seus negocis aquí. De terrenys n’hi ha i ara falta atraure les inversions. El que no es pot fer és no fer res, dir que la culpa es dels empresaris que no volen venir i rentar-se’n les mans.

Per cert, qui ocupava la regidoria de Joventut i de Promoció Econòmica encarregades de desenvolupar els tems que hem esmentat? Sí ,de l’actual alcalde, el Sr. Pubill. Com deia Schuster: “no hace falta decir nada más”.

LGD: En un altre ordre de coses… és factible implementar el control d’ADN per controlar els excrements d’animals a la via pública?

AG: Que és factible es pot veure en que cada vegada hi ha més ciutats i pobles a Espanya que ho fan. Fins i tot Madrid el té en fase d’estudi, a proposta de Manuela Carmena. Però és que no cal anar massa més lluny! A Parets del Vallès ho fan i, fins i tot, va augmentar en 800 el nombre de gossos censats arran de la seva implantació. Si aquí no s’ha fet és perquè va ser una idea de Ciutadans i ja hem comentat que la segona part de la legislatura ha estat marcada pel rebuig del Budorisme a tot el que vingués de nosaltres. A canvi de tanta malvolença dels Convergents vers nosaltres alguns carrers de la Garriga són un autèntic “camp de mines” d’excrements de gossos. El dia 26 de maig va bé que l’electorat recordi qui proposa solucions per a tothom, com Cs, i qui les nega, com l’evolució convergent de Junts per la Garriga.

LGD: Tenen alguna proposta per reubicar el nou tanatori?

AG: Hi ha espai a la zona del cementiri per fer-hi un tanatori adequat al que la Garriga mereix, amb sales de vetlla per cerimònies civils o religioses. És una obra que s’hauria de pressupostar ja pel 2020 i nosaltres treballarem perquè així sigui.

L’habitatge social podria anar al costat de l’Escola Pinetons o bé a ca n’illa, però sense caure en un model de concentració que estigmatitzi els afectats a l’estil “el barrio de las 3.000 viviendas de sevilla”

LGD: L’habitatge social és una de les mancances endèmiques del poble i vostès asseguren que hi posarien fi. Com ho farien? Per què creuen que encara no s’ha abordat el tema amb decisió?

AG: Creiem que hi ha dos emplaçaments per habitatges d’aquests tipus: al costat de l’Escola Pinetons, on se n’hi podrien fer uns 54, i a Ca n’Illa. Dit això, nosaltres no volem un model de concentració d’habitatge social amb lloguers socials i habitatges d’emergència que estigmatitzi als afectats a l’estil “el barrio de las 3.000 viviendas de Sevilla”; si a la Garriga, afortunadament, no hi tenim barris-ghetto, no en fem ara un, com sento dir a alguns grups.

Com ho evitem? Doncs barrejant als ocupants d’aquests habitatges. És a dir: a Can Noguera podria viure-hi gent amb lloguer social, joves amb lloguer assequible que vulguin emancipar-se o persones grans que necessitin un habitatge més ben adaptat a les seves facultats. D’aquesta manera diluïm la presència de persones que necessiten ajuda entre diferents capes socials, de manera que preservem la seva intimitat.

Però com que, per sortir del pou, amb l’habitage no n’hi ha prou, fan falta mesures de reinserció laboral i social, si s’escau. Per això, nosaltres volem ajudar les persones amb risc d’exclusió social a sortir endavant, de manera que estiguin temporalment en aquests pisos i que en puguin sortir-ne el dia que tinguin una feina estable, deixant pas als que ho necessitin. Allò que l’article 47 de la Constitució diu: que tenim dret a un habitatge digne i que els poders polítics ho han de procurar.

Per què no s’ha fet abans? Doncs perquè la prioritat dels governs anteriors a la crisi va ser endeutar-nos fins les celles i, els que van venir després, poca cosa podien fer. Aquest últim, però ara s’ha adonat, a l’últim moment, que en aquesta legislatura hi hagut marge per crear-ne i no fer política de pedaços amb les cases dels mestres o el pis que s’ ha comprat per enviar-hi  gent que ho està passant malament.

LGD: La videovigilància a les entrades del poble és una clara aposta de Ciutadans, però també és un tema controvertit, doncs molta gent ho considera una violació de la seva intimitat i, per tant, una cessió de drets fonamentals en pro d’una hipotètica seguretat ciutadana. Ho és?

AG:  No ho és. Primer deixi’m que li digui que el pare o la mare de la criatura és Cs, com tantes altres coses que el Govern Municipal s’ha fet seves sense explicar qui n’era el progenitor. Però bé, les bones idees pel poble, si són bones, s’han d’acceptar vinguin d’on vinguin. Deia que no és una violació a la intimitat perquè només són càmeres que llegeixen les matrícules i les creuen amb una base de dades de vehicles sospitosos que, en cas de tenir resultat positiu, posa sobre avís a la policia. Llavors, en un moment en què els delictes contra la propietat privada han augmentat a la Garriga, tota mesura que ajudi a reduir-los i ajudar la nostra policia són benvingudes. I repeteixo: només llegeixen matrícules per confrontar-les amb una base de dades de vehicles sospitosos, no per saber si hom ha marxat o entra a la Garriga.

La videovigilància no és una violació de la intimitat de les persones ni cap cessió de drets fonamentals: les càmeres només llegiran matrícules per confrontar-les amb una base de dades de vehicles sospitosos

LGD: Un altre dels temes estrella de Ciutadans, en aquest cas a nivell català, és el de la neutralitat en espais públics. No es tracta de llibertat d’expressió? Per què una estelada no, però una bandera espanyola sí?

AG: Els espais públics i molt particularment els edificis públics han de ser neutrals ideològicament perquè són de tots, no són el mas privat del partit que governa. Mai veuran vostès allà on governi Cs que utilitzem la façana de l’Ajuntament com a tanca publicitària del nostre partit, com sí ha fet obscenament l’independentisme a la Garriga. La llibertat d’expressió està garantida en tant que a la solapa de la teva jaqueta o al balcó de casa pots col·locar-hi el que et vingui de gust. Però l’Ajuntament és la Casa de Tots, no solament d’uns quants. Aquesta és la principal diferència entre el nostre programa i els programes independentistes: que nosaltres tenim 60 mesures per tots els garriguencs, siguin d’esquerres, dretes, religiosos, ateus, independentistes o constitucionalistes. Volem governar per a tothom, una cosa que va perdre de vista el Budorisme, com és públic i notori.

Pel que fa a les banderes, és senzill: l’espanyola és una bandera oficial com ho és la Senyera. L’estelada, però, és un invent de fa uns 100 anys d’un paio anomenat Vicenç Albert Ballester, que signava amb allò de VICIME (Visca la Independència de Catalunya I Mori Espanya). Vostès creuen que ens ha de representar una bandera creada per un personatge que signava aquesta bajanada? Doncs no.

LGD: Un dels seus punts més ambiciosos és l’aposta per convertir la Sínia en un “pulmó verd”, soterrant l’aparcament i situant un gran parc d’oci a la seva superfície. És possible fer-ho?

AG: No portem al programa mesures impossibles. Això, en altres programes, no pas al de Cs. No és que sigui possible, és que s’ha esdevingut imprescindible. Mirin, aparcar al centre de la Garriga és complicat i la solució passa per un pàrquing soterrat que augmenti les places existents en un 60 o 75% més. Un aparcament de titularitat municipal, amb preus reduïts, que vagin encaminats a cobrir els costos d’explotació i amortització de l’obra. Un servei amb bonificacions per aquells que vagin a fer compres a la Garriga, vagin al CAP o l’Ajuntament a fer-hi gestions.

Proposem un aparcament soterrat de titularitat municipal a la Sínia, augmentant en un 60 o 70% les places disponibles, amb preus reduïts i bonificacions pels usuaris del cap o l’ajuntament. al seu damunt, un parc en forma de zona verda de 8.000 m2 que representaria el gran pulmó verd de la garriga

Què aconseguim amb això? Primer millorar la mobilitat, reduir la contaminació de cotxes donant voltes per aparcar. I repetim, no volem beneficis, volem cobrir els costos. Un cop fet el pàrquing no volem formigó, volem verd. I és que ja n’hi ha prou de pensar en la Sínia a pedaços: ara un ascensor, ara 25 places de zona vermella, ara una zona d’esbarjo per a gossos, ara canvio les tanques de la zona d’esbarjo dels gossos…  pensem en un pla integral que ho abasti tot. I aquí és on hem pensat en aquest gran pulmó verd: un parc de gairebé 8.000 m2, en ple centre del poble, ben equipat amb atraccions per petits i grans, per famílies i per tot aquell que vulgui gaudir d’un espai tranquil. És per això que parlem de que la Sínia i Can Luna han de ser el cor social-lúdic-cultural de la Garriga.

I és factible fer-ho perquè tenim un Ajuntament que té capacitat de fer-ho. Segurament ens cal finançament extern que podem buscar a administracions supramunicipals o bancs, però és factible fer-ho, insisteixo, perquè a l’igual que el tema dels excrements ADN, no cal anar-se’n gaire lluny: el Raval Canyelles de Caldes de Montbui n’és un bon exemple.

LGD: Com abordaran la problemàtica laboral que ha esclatat a l’Ajuntament?

AG: Nosaltres creiem que la solució passa per la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) que està liderant, sobretot, el Comitè Unitari de l’Ajuntament. És una tasca que pretén posar fil a l’agulla a la desídia que han tingut amb els treballadors de la casa durant 8 anys. Només els recordo que el personal de la casa ha estat 4 anys en mans d’Acord-ERC i 4 en mans del PEeCAT i, fins que va “explotar” la notícia dels A2 de l’Ajuntament, no van moure ni un dit. Com diem, creiem que la feina que ara s’està duent a terme ha d’acabar d’endreçar la situació, millorar el clima laboral i les càrregues de feina i que els funcionaris que han denunciat les seves condicions puguin trobar una solució eficaç.

LGD: Tots els grups parlen de Participació Ciutadana, però calen mesures concretes. Quines tenen vostès en ment?

AG: Una, seguir apostant pels pressupostos participatius i incrementant-los. Val a dir que va ser a proposta de Cs que la partida passés de 150.000 € a 200.000 €. La CUP i SI no volien augmentar-la i ICV volia doblar-la, en aquella reunió, però amb arguments poc convincents. Jo agraeixo que en aquell moment el Sr. Benzekry i la Sra. Budó acceptessin l’augment. Dit això, cal que corregim certes deficiències, com és el fet que una única proposta es pugui endur el 100% del pressupost o la valoració que, al nostre entendre, es fa de manera inflada dels costos de les propostes que surten a votació.

Per altra banda, creiem necessari crear una app per mòbil on difondre tota la informació de l’Ajuntament i que, a la vegada, et permeti fer el major nombre de gestions possibles sense necessitat de desplaçar-se; i una altra proposta que portem al programa és acabar amb les subvencions nominatives, a dit, que es fan a les entitats. Creiem que les subvencions s’han de fer per concurrència competitiva i que sigui el mèrit i no el clientelisme servil que ha cultivat aquest govern, el que decideixi a qui financem amb diner públic.

LGD: Creu possible un escenari en què Ciutadans pugui formar govern amb alguna altra força? Amb qui s’entendrien millor?

AG: Vagi per endavant que no entraríem mai a formar part d’un govern on hi hagués una força independentista. Dit això, facilitats per entendre’ns jo crec que n’hem donat mostres aquesta legislatura. Com a portaveu de Cs m’he entès en alguns temes de poble amb aquells que es troben a les meves antípodes ideològiques com ara la CUP, ERC i, a l’inici de la legislatura, amb els convergents que ara es diuen Junts per la Garriga. De cara a la legislatura vinent no amago que és més fàcil per nosaltres entendre’ns amb el PSC, sempre parlant en temes de poble, però de qui res espero és de Junts per la Garriga, una força amb la que és impossible posar-se d’acord en temes de política municipal estricte i de la que he rebut un tracte de menyspreu. És més, un dels nostres principals objectius no és altre que fer-los fora del Govern, si el resultat del 26M ens dona l’aritmètica suficient.


QÜESTIONARI RÀPID
  • LGD: A quines entitats del poble està o ha estat vinculat?
  • AG:  A cap i prefereixo que sigui així mentre duri la meva activitat política. Personalment m’estimo més no involucrar-m’hi per evitar suspicàcies que, malauradament, sempre hi ha qui les busca.
  • LGD: Quin és el seu racó de la Garriga preferit?
  • AG: El Malhivern. Un entramat boscós per perdre-t’hi i desconnectar.
  • LGD: Si no visqués a la Garriga, on li agradaria viure?
  • AG: A Galera (Granada) poble del meu pare amb el que hi tinc una vinculació emocional molt gran des de ben petit
  • LGD: Quan i com s’interessa per primer cop per la política municipal?
  • AG: Doncs amb el guirigall de la legislatura 2007-2011. I des de que vaig entrar a militar a Cs, el 2011, va ser la meva màxima prioritat política.
  • LGD: Quin és el seu referent polític?
  • AG: El meu company i estimat amic Jordi Cañas Pérez.
  • LGD: Recomani’ns un llibre, una pel·lícula, un àpat i una cançó.
  • AG:  Un llibre, El nom de la rosa (Il nome della rosa), d’Umberto Eco, doncs, juntament amb un professor de la meva etapa universitària, em va fer decantar cap a la història medieval; una pel·lícula, El bo, el lleig i el dolent (Il buono, il brutto, il cattivo), de Sergio Leone. L’he vista més de 20 o 30 cops. Voldria visitar Sad Hill, quan tingui temps; un àpat, les patates “a lo pobre” amb ous estrellats. Crec que se’m dona bé cuinar-les… un dia us convido a tastar-les (riu); i una cançó… molt difícil, aquesta. Podria dir Abre la puerta de Triana o I want to break free, de Queen… però si n’haig d’escollir una, em quedo amb Comfortably Numb, de Pink Floyd, amb el millor solo de guitarra de la història a càrrec de David Gilmour.
  • LGD: Quines són les seves principals aficions?
  • AG: Ho ha estat l’esport, principalment futbol i el voleibol, els quals he gaudit molts anys practicant-los. Ara en sóc més espectador. Com afició, però, continuo tenint la història i els videojocs clàssics.
  • LGD: Té alguna mania especial?
  • AG: Doncs la veritat és que no en recordo cap de significativa.
  • LGD: Què hi té a la tauleta de nit?
  • AG: El mòbil, que actua com a despertador, i una tablet amb la qual o bé llegeixo o m’informo o m’esbargeixo veient alguna cosa.
  • LGD: Defineixi la Garriga en una frase.
  • AG: A mi m’agrada aquella que li he sentit a l’Alfred Codina tantes vegades al pas de la Mitja Marató: “Un altre aire”.

La sessió fotogràfica, a càrrec de Berta Martí, ha tingut lloc al Bar del Teatre El Patronat de la Garriga, a qui agraïm la seva disponibilitat i amabilitat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada