En qualsevol organització, sigui del volum i del sector que sigui, sembla lògic que per aconseguir una bona gestió, per ser una estructura eficaç i eficient, hi ha d’haver un treball ordenat; cal fixar criteris, objectius avaluables i establir indicadors que ajudin, precisament, a comprovar si l’engranatge i, per tant, els resultats que en surten, funciona. I això, sembla lògic també, hauria de ser aplicable tant a organitzacions que cerquen, com a principal objectiu, el benefici econòmic, com a organitzacions sense ànim de lucre o que els objectius de les quals van molt més enllà de la lògica del diner. Sense anar més lluny, i per exemple, a l’administració pública.
També pot semblar una evidència que, com més justa, equitativa i participativa ―horitzontal, per què no?―, i com més ordenat i reconegut, a tots nivells, sigui el treball i les condicions en què aquest es realitza, més a gust i millor serà la feina realitzada pel personal que hi treballi o per la gent que hi participi. I, si bé demanar tot això, en el món capitalista en què ens movem, i especialment en el món de les empreses, on regeix la llei de maximitzar beneficis econòmics, pot semblar una quimera, en el món de la gestió pública, de la gestió dels diners de tothom per al benefici col·lectiu, no ho hauria de ser.
com més justa, equitativa i participativa ―horitzontal, per què no?―, i com més ordenat i reconegut sigui el treball i les seves condicions, més a gust i millor serà la feina realitzada pel personal
Si anem al món real, però, si veiem com es tradueix això a la realitat, en aquest cas, i per exemple, d’un ajuntament de poble, ens adonarem que sovint dista molt d’aquestes característiques lògiques que hem dibuixat. És el cas de l’Ajuntament de la Garriga i de les raons que han motivat les denúncies i les reivindicacions d’un col·lectiu de personal tècnic de les categories A2 i C1, que des de fa un temps hem decidit constituir-nos en una secció sindical de la Intersindical-CSC.
L’any 2007 l’Ajuntament de la Garriga va aprovar una Relació de Llocs de Treball (RLT). Amb aquest instrument es pretenia regularitzar, estandaritzar i objectivar els diversos llocs de treball que hi havia a l’Ajuntament i, en conseqüència, també els sous que cobrava el personal que hi treballava. Malgrat les mancances, aquella RLT va significar un primer pas cap a la rectificació de les decisions arbitràries i discrecionals que havien caracteritzat les polítiques de Recursos Humans i les seves traduccions en sous fins a aquell moment.
Tanmateix, aquella base a partir de la qual millorar que esperàvem que fos la RLT de 2007 s’ha desvirtuat del tot, especialment durant la darrera legislatura. S’ha pervertit perquè les polítiques i les decisions en relació al personal de l’Ajuntament han tornat a ser del tot arbitràries i discriminatòries. La suposada objectivitat i equitat que hauria de guiar el tracte i les condicions laborals de les treballadores i els treballadors ha desaparegut, i les diferències salarials, entre moltes d’altres coses, s’han ampliat a base de complements personals concedits a cop de decret i sense cap visió de conjunt, però també donant condicions econòmiques absolutament divergents a places de la mateixa categoria laboral.
aquella base a partir de la qual millorar que esperàvem que fos la ‘RLT’ de 2007 s’ha desvirtuat del tot, especialment durant la darrera legislatura
Per tot això, entre 2014 i 2015, un grup de treballadors i treballadores de l’Ajuntament ens vam començar a moure perquè ens semblava que hi havia una manca absoluta de normes i regles ètiques en les preses de decisions en relació a les despeses del personal. I l’ètica és imprescindible per impedir l’ús arbitrari del poder públic. De cara enfora, però també de cara endins.
Hem anat mostrant el nostre malestar per molts motius i reclamant respostes i solucions per a la millora tant del clima laboral com del servei públic que oferim. Des de les espectaculars diferències de retribució entre personal de la mateixa categoria (fins a 900 € mensuals!), fins a la poca valoració del treball realitzat per les àrees, passant per l’arbitrarietat absoluta en l’adjudicació de complements salarials, l’acumulació inassumible (i il·legal) d’hores extraordinàries i la discrecionalitat en el seu pagament, l’absència de respostes per part de tots els interlocutors i interlocutores que hem tingut al llarg d’aquests anys, les inexistents polítiques de RRHH per generar un clima de treball saludable i organitzat, que han provocat nombroses baixes per estrès i ansietat en els darrers anys. És en aquest sentit, que ja no podem més. Disset treballadores i treballadors de l’Ajuntament de la Garriga hem pres la decisió de denunciar públicament el que està passant. Perquè la transparència va molt més enllà dels títols que es poden aconseguir complint certs paràmetres a la web municipal.
Des de l’Equip de Govern ―que segueix sense respondre les nostres instàncies―, l’única resposta que hem rebut fins ara és que s’està treballant en una nova RLT, que en principi eliminarà les escandaloses diferències salarials actuals. El que no se’ns diu, però, és que els resultats d’aquesta RLT no es podran aplicar ni a curt ni a mig termini i que, per tant, els greuges econòmics entre el personal seguiran intactes durant molts més mesos (potser anys!). Però és que el malestar de moltes treballadores i treballadors, més enllà de la qüestió dels sous, ve, sobretot, de tot allò relacionat amb el clima laboral, l’organització, les polítiques de RRHH i tantes d’altres coses que no depenen d’una RLT.
demanem que s’adoptin mesures provisionals per pal·liar les diferències salarial ―l’equip de govern ha modificat complements i sous quan ha volgut fer-ho―, i, alhora, mesures per la millora de la gestió, l’organització i les polítiques de RRHH
Per això demanem que s’adoptin mesures provisionals per pal·liar les diferències salarial ―l’equip de govern ha modificat complements i sous quan ha volgut fer-ho―, i, alhora, mesures per la millora de la gestió, l’organització i les polítiques de RRHH.
Nosaltres seguirem lluitant per tot això, sent conscients que el que demanem és només un primer pas que ajudaria a millorar les condicions de treball d’un col·lectiu concret del personal municipal. Volem solucionar-ho, per dignitat, perquè ens estimem la nostra feina i creiem que s’ho val, perquè som professionals competents i amb compromís, i perquè seguim creient en una administració, unes polítiques i una gestió del diner públic transparent i de qualitat. El primer pas és que, com dèiem al principi, qui les ha d’oferir, compti amb unes condicions de treball i una organització de qualitat. Aquest, el que demanem nosaltres, seria només l’inici d’una reforma que, a l’Ajuntament de la Garriga i a tants i tants d’altres, ha de ser profunda.
Perquè hem d’exigir, des de dins i des de fora, que la gestió política de la cosa pública faci honor al seu nom. I entre totes ho podem tot. Fins i tot això.
Secció Intersindical Ajuntament de la Garriga
