La Cultura ens fa lliures

Aquest article d'Àlex Muñoz forma part del cicle #ReflexionsPreEleccions que, des de La Garriga Digital.cat, hem demanat a col·lectius, entitats i veïns del poble que representen àmbits ben diversos del mateix. D'aquesta manera, volem convidar els garriguencs a conèixer les seves inquietuds, suggeriments o les mancances que detectin, amb la mirada posada a les eleccions municipals d'enguany.

0
181

Potser peco de ser reiteratiu en algunes de les meves afirmacions i més concretament quan em refereixo a la importància que té la cultura com a eina, com a instrument, en la transformació social de l’home, en l’evolució.

L’home, el poble, dic, mai no serà ni, sobretot, no se sentirà lliure sinó hi ha estat i hi és present la cultura en el constant procés de transformació social, en la forma d’apropar-se els uns als altres i, per descomptat, apropar-nos a nosaltres mateixos, en la utilització i ampliació del coneixement, en la difusió del coneixement cap a altri i rebre’l d’ells.

En aquest sentit, el de la llibertat, el de sentir-se lliures, per als escèptics que poden donar més valor a allò material, tangible i  poden veure’m com una mena de romàntic, o somiatruites, recorro al gens sospitós de ser-ho, Unamuno. Sí, sí, el filòsof que sentint-lo lluny de mi per les seves tardanes posicions polítiques  ―de les que després es va penedir―, el sento com a propi en la definició que fa en relació, el nexe, entre la llibertat i el coneixement, o la cultura.

Diu Unamuno, entre altres màximes:

“Sólo el que sabe es libre, y más libre el que más sabe… Sólo la cultura da libertad… No proclaméis la libertad de volar, sino dad alas; no proclaméis la libertad de pensar, sino dad pensamiento. La libertad que hay que dar al pueblo es la cultura”

I potser seguint el que deia Unamuno he fet, he intentat modestament fer en la mesura del que m’ha estat possible, difusió del coneixement en diversos àmbits. Es podria dir que he estat, encara ara es pot dir que ho soc, un activista cultural des de fa quasi quaranta anys, o potser més, no ho vull comptar.

La meva militància activa a favor de la difusió transversal del coneixement em va portar ja fa uns anys a formar part de l’equip de coordinació de l’Aula de la Universitat a l’Abast.  Aula que es va inaugurar el 17 de maig de 2005 amb una conferència inicial a càrrec de la Mercè Company sota el títol “El plaer d’aprendre”.

Fins a dia d’avui, ininterrompudament, a l’AUA, cada dimarts d’octubre a juny, hem pogut gaudir de conferenciants com en Salvador Cardús, l’Arcadi Oliveras, la Carme Forcadell,  en Lluís Guirado, la Teresa Forcades, l’Agustí Alcoberro, Sor Lucia Caram, l’Albert Om, en Santiago Vidal, en Joan Vives, en Quim Torra, en Victor Alexandre, en Quique Roca, en Jordi Bilbeny, la Roser Capdevila, en Roger Alier, en Xavier Vidal-Folch, la Sílvia Cóppulo, en Jordi Portabella, en Robert Plana, la Mariona Casanovas, en David Fernández i Borja Penalva, en Xavier Antich, en Jordi Maddaleno, la Carme Brossa, en Nemrod Carrasco, els malauradament desapareguts Alfons Banda,  Xavier Castellsagué, Patrícia Gabancho i Carles Capdevila, la Pilarín Bayés, en Jordi Barbeta, en Josep M. Roger, en Joaquim Rabaseda, l’Anna Costal,  en López-Burniol, en Martí Boada, la Roser de Castellar, en David Bassa, l’Stefano Cingolani, l’Oriol Amat, en Ramon Abad, l’Isona Passola, la Maria Josep Rosseló, l’Olga Viza, l’Antoni Bassas, l’Anna Maluquer, la Mireia Ortega, la Isabel-Clara Simó, en Xavier Moret, la Montserrat Nebrera, en Miquel Desclot, en Carles Duarte, en Juandomènec Ros, en Jordi Llavina i d’altres que no esmento per no fer una llista que arribaria als quasi quatre-cents ponents els quals tots han contribuït a fer, a intentar el que deia al principi, fer-nos més cultes, saber una mica més del que ells tant en saben i si pot ser, saber-nos, sentir-nos lliures perquè  la cultura ens ho farà ser.

Sí, suposo que estareu d’acord amb mi que aquest conreu de coneixements que en diem cultura és força difícil de dur a terme, de mantenir i incrementar i més encara en un Estat que, molt malauradament, en els darrers anys hi ha hagut fins a set plans d’educació diferents, tots elaborats molt més segons el criteri ideològic dels partits governants que no pas per l’interès que s’aprengui i faci al poble, a nosaltres, lliures.

El proper 26 de maig tenim una nova ocasió per decidir qui seran els nostres representants polítics municipals pels propers quatre anys. Potser hauríem de tenir en compte, entre d’altres moltes coses, la sensibilitat cultural de les candidatures que se’ns presenten.

Àlex Muñoz, Coordinador de l’Aula de la Universitat a l’Abast (AUA) de la FUMH

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada