Les Eleccions Generals, des de la Garriga

Els comicis al Congrés espanyol d’aquest 28 d’abril de 2019 venien marcats per un poderós tema de fons que, fins i tot, ha arribat a eclipsar l’estrella de tots els debats, discussions i promeses dels darrers anys: el procés independentista de Catalunya. Amb la irrupció de VOX a Andalusia, mesos enrere, es va obrir la caixa de Pandora després que l’extrema dreta més desacomplexada rebés el suport entusiasta de PP i Ciutadans per fer fora el PSOE de la Junta d’Andalusia. Motius, per a molts, no els en faltaven, doncs foragitar un govern socialista enquistat des de feia dècades molts s’ho van marcar com una prioritat. Però a quin preu?

Amb el blanqueig del feixisme més furibund de VOX gràcies a la majoria de mitjans de comunicació estatals (i no tan estatals) amb l’excusa, principalment, de la lluita contra l’independentisme català, així com amb el beneplàcit dels seus aliats nacionalistes espanyols, l’amenaça d’una eventual entrada sonada al parlament espanyol i la possible suma d’un tripartit de dretes ha posat en alerta una societat que ha sortit a votar com poques vegades amb un objectiu clar: fer president Pedro Sánchez.

A la Garriga, la resposta ha estat massiva, assolint una xifra rècord de participació del 81,20 %, superant per més de 12 punts la de l’any 2016

A la Garriga, com a la resta de l’estat i, especialment, a Catalunya, la resposta ha estat massiva, assolint una xifra rècord de participació del 81,20 %, superant per més de 12 punts la de l’any 2016. En aquest context d’amenaça per l’entrada de VOX i el previsible pacte (anunciat) que se’n derivaria amb PP i Ciudadanos sobrevolant el pensament de garriguencs i catalans, els electors han considerat que la millor defensa era apostar per Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes: al municipi ha estat, de llarg, la llista més votada amb 3.251 paperetes (32,83%), seguits a molta distància per Junts per Catalunya, que obtenia 1.831 suports (18,49 %), i del PSC, amb 1.566 vots (15,81 %).

Com a hores d’ara ja és a bastament conegut, al conjunt de l’estat espanyol la victòria del socialisme encapçalat per Pedro Sánchez ha estat incontestable, però el mapa espanyol, pintat hegemònicament de vermell, té el matís evident del país basc i de Catalunya, mostra més que rellevant de la diferència que representen les nacions històriques en el pes polític del país, amb permís de Galícia.

A la Garriga, Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes ha estat, de llarg, la llista més votada amb 3.251 paperetes

Però com que d’anàlisis i xifres a nivell global ens n’atiparem tots plegats, mirem de desgranar els resultats electorals de la Garriga:

Pugen

ERC-Sobiranistes ha estat, de llarg, la llista més votada a Catalunya i arreu del Principat, tal i com preveien les enquestes, i a la Garriga no ha estat una excepció: 3.251 persones s’han decantat per aquesta opció, gairebé 1.000 més que als darrers comicis estatals, representant un 32.83% dels electors. El 2016 varen fer-ho 2.295 (28,34 %).

El PSC, a la Garriga, a diferència del que ha succeït al conjunt de l’estat espanyol, no ha sigut la llista més votada, però ha obtingut uns destacables 1.566 vots (15.81 %), gairebé doblant els resultats de fa tres anys, quan en varen aconseguir 846 (10.45 %). Sens dubte, el triomf del “vot útil” per evitar l’amenaça de la dreta.

El Front Republicà a la Garriga ha obtingut una quantitat de vots més que destacable tenint en compte el silenci mediàtic a què se’ls ha sotmès des de tots els mitjans de comunicació, però totalment insuficient a nivell global, on no han obtingut ni un sol diputat. Al poble, però, 564 persones han cregut en la nova coalició independentista, representant un 5.69 % dels vots emesos.

Es mantenen

JxCat, contràriament als pronòstics (que habitualment els descarten abans d’hora), ha mantingut el pols a Catalunya, mentre que a la Garriga han rebut el suport de 1.831 votants (18.49 %), prenent el relleu dels seus antecessors naturals, CDC, que va aconseguir 1.743 suports (21.53 %) l’any 2016.

Cs, malgrat el notable creixement experimentat a l’estat espanyol i a Catalunya, ha vist com els seus suports es mantenien similars a la Garriga i, inclús, baixaven en termes percentuals: 811 vots i un 8.19 % aquest 2019; 739 vots i un 9.13 % el 2019.

El PACMA, l’etern i “simpàtic” aspirant, haurà d’esperar encara una mica més per obtenir representació parlamentària. A la Garriga, però, sembla tenir un centenar de fidels votants que, enguany, els han refermat la confiança amb 113 vots (1,14 %), tan sols 4 menys que els aconseguits el 2016: 117 (1.44 %).

Baixen

En Comú Podem – Guanyem el Canvi semblen haver pagat com ningú el transvasament de vots cap al PSC/PSOE, que ha vist en Pedro Sánchez el primer mur de contenció de l’extrema dreta espanyola i els ha retirat una quantitat gens menyspreable de suports a la Garriga i a Catalunya (en termes absoluts) i tan sols ha pogut mantenir votants però no percentatge a nivell estatal. Aquí, passen de 1.539 votants (19,01 %) el 2016, a 1.174 (11.85 %) aquest abril de 2019.

Pel que fa als resultats de VOX a la Garriga, cal destacar que era la primera vegada que la seva butlleta apareixia com a opció a les eleccions, de manera que els seus 190 vots obtinguts (1.92 %) representen una aparició novedosa en l’escenari electoral municipal. Tanmateix, sembla que els feixistes segueixen sense gaudir de masses simpaties entre els garriguencs.

El PP, al seu torn, és el gran perdedor de les Eleccions Generals d’aquest 2019, tant a nivell local, com català, com (i especialment) espanyol. Han perdut una quantitat ingent del seu electorat, que ha apostat per Ciudadanos i VOX com a “relleu generacional polític”. A la Garriga, 318 persones els han votat (3.21 %), mentre que l’any 2016 ho varen fer 720 (8.89 %).

La participació

Si algun concepte (partits polítics a banda) és el més destacable d’aquestes històriques eleccions, segurament és el de la participació, assolint en alguns indrets rècords històrics. A la Garriga, sense anar més lluny, mai havien votat unes Eleccions Generals un 81.20 % de ciutadans, superant amb escreix la tendència general: a Catalunya, 77.58 %; i al conjunt de l’estat espanyol, 75,75 %.