La Garriga, amb el Front Republicà a les eleccions espanyoles

0
126

Mai no he votat a unes eleccions espanyoles. Ni n’estic orgullós ni me’n penedeixo, simplement és un fet: mai no m’hi he sentit interpel·lat. Sempre les he percebut com unes eleccions estrangeres i mai no m’han convençut els arguments pragmatistes, quan diuen que mentre paguem els impostos a Espanya i mentre allà s’hi decideixin qüestions fonamentals del nostre dia a dia, aleshores, representa que els independentistes hem de tractar d’anar-hi i arreplegar-hi alguna engruna. No, els independentistes no hi teníem absolutament res a fer al parlament espanyol, tot el contrari: l’abstenció activa m’havia semblat sempre el més raonable i, de fet, em semblaria una estratègia intel·ligent, sempre i quan respongués a una proposta unitària del conjunt del moviment republicà.

Perquè aquesta darrera és, al meu entendre, la qüestió fonamental: la manca d’unitat estratègica és la principal debilitat de l’independentisme des de l’1 d’octubre. És difícil, en aquest context, afirmar rotundament que el projecte d’un partit sigui millor o pitjor que el d’un altre, ja que justament és l’estratègia el que manca. Fins i tot una estratègia dolenta seria millor que la seva absència. D’aquesta manera, la deriva derrotista i el xut de pilota endavant que sembla que es desprengui dels principals partits republicans –sense excepció–, en realitat no és fruit tant d’un rumb conscient, sinó de la desorientació i de la incapacitat per arribar a formar un front comú i defensar una estratègia unitària per guanyar la República Catalana.  

Constatant que, sens dubte, no avançarem ni un mil·límetre si els partits republicans no som capaços d’arribar a una estratègia comuna, aquestes eleccions del 28-A ha aparegut una nova força política que sembla que serà una sorpresa: el Front Republicà. La coalició forjada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya ha estat la primera força republicana que, per primer cop des de l’octubre de 2017, ha fet una proposta realista per avançar cap a l’articulació d’una estratègia de ruptura i de construcció de la República Catalana: no s’ha d’anar al parlament espanyol a fer política espanyola, sinó a obrir un front en defensa del mandat de l’1 d’octubre, l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn de les persones exiliades, ben bé com una estaca clavada al cor de la bèstia.

No podem normalitzar la situació d’excepcionalitat que vivim: no hi ha res a parlar amb un règim que té presos polítics, exiliats i nega el dret a l’autodeterminació. NO a la investidura ni a la governabilitat. Aquest és el lema del Front Republicà: República o República. Perquè tenim clar que ni al Congreso ni al Senado, però tampoc al Parlament, guanyarem la República Catalana. Cal articular una estratègia unitària de ruptura, multiplicant els fronts, a cada barri i poble, a nivell internacional i a les entranyes del règim. Aquestes eleccions al parlament espanyol, doncs, no se’ns plantegen d’aquesta manera com una cita electoral més, tampoc com una nova oportunitat per “comptar-nos” o per millorar la posició aritmètica de l’independentisme: és un punt de partida en una estratègia de confrontació i de lluita no violenta, contra un contrincant que no podem concebre com a democràtic, sinó com un règim autoritari i antisocial.

Per això, aquesta vegada sí que votaré. Però no per enviar diputats catalans a fer política espanyola. No per pidolar engrunes autonòmiques. Tampoc per escollir els representants que formaran la taula de rendició a què ens veurem abocats, si no establim la democràcia com a única línia vermella. Votaré, pel contrari, per sumar-me a aquest moviment imparable que vam iniciar l’1 d’octubre de 2017 i que ara el Front Republicà es disposa a reactivar. I espero que sigui conjuntament amb la resta de forces republicanes, ja que ens necessitem totes i tots en aquest front democràtic comú per a la defensa de la República Catalana. Espero, així mateix, que en aquest camí s’hi uneixin tots aquells garriguencs i garriguenques que no volen fer ni un pas enrere, sinó posar-se immediatament a caminar.  

Roger Castellanos Corbera, Membre del Secretariat Nacional de Poble Lliure i Fundador de l’Assemblea de Joves “La República”

Front Republicà_XARXES_01

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada