Les rondalles del Vil·la Romana (VI): ‘El bolet d’or’

0
10

El text que segueix és el sisè d’un cicle de contes i rondalles que publiquem des del mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Al bosc, entre uns arbres, hi ha una agrupació gran de bolets. És un petit poble on hi viuen unes criatures desconegudes. Són unes criatures de la mida d’una ungla, i tenen un color verd per camuflar-se entre les fulles dels arbustos. Són més aviat un tipus de fades sense ales.

La majoria tenen la mateixa idea: trobar el bolet d’or. Tots els habitants d’aquell poblet diferent i estrany porten mesos buscant el sospitós bolet.

Una sàvia màgica va arribar un dia entre els bolets i va dir als habitants: he amagat un bolet d’or, qui el trobi, tindrà sort eterna per a ell i pels que més estima.

Dit això, la dona va desaparèixer i va deixar aquella incertesa al poble. Va haver-hi gent que la va prendre per boja, en canvi, els més joves del poble van dir als seus pares que havien de trobar aquell meravellós bolet.

Dins d’un bolet més aviat petitó hi vivia una família, no gaire rica. No sabien si aquella misteriosa dona que havia donat la notícia del bolet d’or al poble era fiable o no, però cada dia anava un de la família a fer una volta i a buscar entre els bolets el més especial. Cada dia que tornava el que havia marxat buscant-lo, arribava amb el mateix resultat: el bolet d’or no era per enlloc. Molta gent del poble estava començant a rendir-se, havien buscat per tots els racons d’aquells bolets gegantins (per ells) i no hi havia mai el resultat que ells esperaven.

Un dia, després d’uns quants anys, quan la gent del poblet havia deixat córrer la cerca del bolet màgic i es sentien enganyats per aquella dona tan misteriosa, l’àvia d’aquella família pobre havia anat a comprar el diari i alguna fruita a Can Manel, la botigueta que tenia el seu millor amic de la infància.

Sempre anaven a comprar allà, ja que aquella botiga era la més econòmica de tot el poblet. L’home la va saludar amb el crit de sempre: “Bon dia senyoreta! Què li ve de gust avui?”. Ella va riure i va anar a agafar el diari i les quatre pomes. L’home va treure un diari del mostrador i li va canviar pel que ella tenia a les mans, eren dos diaris exactament iguals i la pobra senyora no va entendre perquè li havia canviat el diari. Va pagar amb el que tenia i es va acomiadar del seu amic. En arribar a casa va posar-se les ulleres i va començar a llegir el diari. Va trobar una noteta que deia: “segueixi llegint, senyoreta”. Només li deia “senyoreta” en Manel, així que va somriure i va seguir llegint el diari. En passar una de les últimes pàgines va veure un forat on hi havia una cosa embolicada amb paper de regal. Ho va agafar amb compte i va obrir-ho: hi havia el bolet d’or. La cara de la dona li va canviar per complet, va ser molt feliç i va anar corrents a donar-li les gràcies al seu gran amic de la infància. Des d’aquell dia la família de la dona i en Manel van ser els més afortunats del poblet del bosc.

Isona Barceló Cervantes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada