El text que segueix és el cinquè d’un cicle de contes i rondalles que publiquem des del mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.
Fa molt de temps en el bosc hi havia una Ovella que sempre tenia molta por, i per això no sempre feia les coses que tenia ganes de fer, no s’hi atrevia perquè tenia por.
Un dia anava caminant pel bosc molt tranquil·la fins que de sobte va aparèixer un Llop que feia molts dies que no havia menjat i tenia molta gana. L’Ovella va començar a córrer de la por que tenia al Llop, però ell la va començar a perseguir per menjar-se-la, i quan va veure que l’Ovella anava tan ràpid que no la podria atrapar mai, va deixar de perseguir-la.
L’Ovella va començar a explicar als animals del bosc que per allà prop hi havia un Llop amb molta gana. Primer li va dir al Conill:
―Conill, Conill!! Tingues molt de compte que hi ha un Llop amb molta gana per aquí!!― va dir l’Ovella.
―Quina por, jo me’n vaig a casa― va dir el Conill.
I així ho va fer el Conill, va anar a casa seva i es va quedar allà.
Després, l’Ovella li va dir a la Guineu:
―Corre!! Ves a casa teva que per aquí hi ha un Llop amb molta gana!!
―Uffff quina por, millor que me’n vagi a casa― va dir la Guineu.
I com el Conill, se’n va anar a casa seva i es va quedar allà.
Quan l’Ovella es va quedar sola, com que tenia sempre tanta por i va veure el Llop que estava allà prop, va començar a córrer cap a un llac que hi havia allà i a l’arribar va pensar:
―Què estic fent, no he de tenir sempre tanta por! Crec que aquest llop ha begut oli.
El Llop mentrestant se li estava apropant per darrere, però l’Ovella se’n va adonar i li va donar tal bufetada que va fer que el Llop es posés a córrer com un boig.
I l’Ovella se’n va anar a casa seva molt contenta per haver vençut la seva por.
Conte contat ha sigut explicat.
Artur Girbau
