Les rondalles del Vil·la Romana (IV): ‘El lladre dolent’

0
46

El text que segueix és el quart d’un cicle de contes i rondalles que publiquem des del mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.

Hi havia una vegada un cocodril que es volia comprar el nou joc que acabava de sortir. Al cocodril no li agradava el joc però com que tothom el tenia ell no volia ser l‘únic que no el tingués.

El joc valia molts diners i el cocodril no en tenia tants.

Va estar estalviant tres mesos.

Quan se’l va anar a comprar…

―Hola?― pregunta el cocodril amb cara de por perquè la botiga estava amb els llums apagats.

―Hola?― va tornar a preguntar ell, histèric, perquè ningú el contestava.

―Sí, sí, hola, hola, perdoni per haver-lo fet esperar! És que estava al garatge buscant més jocs però veig que se m’han acabat!― diu el senyor de la botiga, molt cansat.

―Tranquil, però una pregunta. El nou joc que van treure el mes passat també se us ha esgotat?― pregunta molt preocupat.

―Per mala sort ara en aquests moments no me’n queden però…

El cocodril ja estava pensant que no el podria comprar fins que…

―Tinc una idea!!!― diu cridant el dependent.

―Quina?― diu entusiasmat el cocodril.

El senyor es queda amb un somriure d’orella a orella i li diu…

―Em pagues ara el joc i demà te’l dono― diu el senyor amb cara de tramar alguna mala idea mentre es frega les mans.

El cocodril s’ho pensa molt bé durant uns 8 segons…

Hi ha un silenci incòmode fins que…

―D’acord!― diu cridant, amb ganes que sigui l’endemà.

―Doncs… fins demà!

―Fins demà!

Al dia següent el cocodril va anar a buscar el joc i s’adonà que la botiga estava tancada.

―Nooooooooooooooooooo pooooooooooooooooot seeeeeeeeeeeeeeeeeeeer…

El que venia el joc era un lladre.

El pobre cocodril estava molt trist i durant un any no va tenir paga de final de setmana per malgastar els diners.

Li havia aixecat la samarreta.

No et pots fiar mai de la primera persona que passa.

Irene Millán

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada