Article d’opinió sobre els Pressupostos Generals de l’Estat i la votació en contra dels partits independentistes i la dreta espanyola. (Article original, aquí).
Han dit No. Han fugit de l’oportunitat de diàleg i de poder posar les bases sobre un acord bilateral entre Catalunya i Espanya que possibilités un canvi en el model territorial i un finançament més just. Això n’extrec de la votació de dimecres als Pressupostos Generals de l’Estat.
Han dit no a recuperar les inversions per infrastructures a Catalunya
Hem perdut una oportunitat d’assoliment del que és just; complir amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; el que tracta dels diners destinats a inversions a Catalunya i que durant 7 anys del Govern del PP s’ha passat pel forro. I només per interessos partidistes.
S’havia assolit diàleg per primera vegada en l’última dècada entre el Govern Central i el Govern de la Generalitat i hi havia compromisos, n’estic segur, per seguir per aquesta via i poder revertir alguns aspectes que s’han fet malament. Les pressions polítiques han pogut amb el diàleg.
La política i els gestos
A la política valen molt els gestos. El Govern de l’Estat n’ha fet molts, que era un condicionant important davant del compromís dels partits nacionalistes pel que fa a una moció de censura que va obrir un bri d’esperança d’arranjament del conflicte entre Catalunya i Espanya. Jo n’esperava molts més que van venint i encara els espero, perquè crec que aquesta partida encara no s’ha perdut. No vull rendir-me a les tesis de la dreta i l’ultradreta i vull entendre que la política es basa en diàleg i acords.
No s’elimina el copagament farmacèutic, no es disposen de partides per treballar contra la violència masclista, no es posen sobre la taula ajudes per l’emancipació dels i les joves
El més important, sota el meu parer, és que s’ha dit que no a la inversió de 220 milions d’euros a fer polítiques contra la violència de gènere, a eliminar el copagament farmacèutic, a millorar les partides de beques educatives, a apostar per donar suport a l’emancipació juvenil.
La Garriga perd en educació i en infraestructures
I també ha perdut la Garriga d’una forma clara. S’ha dit que no a la universalització de l’educació de 0 a 3 anys que a la Garriga ens costa milers d’euros, perquè el Govern de la Generalitat incompleix (aquests sí que són incompliments) la part que ha d’abonar als ajuntaments per pagar un terç del cost de les Escoles Bressol. I això ho patim els garriguencs i garriguenques.
Ara ja no podrem culpabilitzar Madrid de la manca d’inversions per fer el desdoblament de l’R3, que tantes vegades s’havia reclamat
I perd la Garriga, però també la comarca. Nosaltres no ens farem fotografies lloant els acords establerts amb el PP (sí, sí, al PP sí que els hi van recolzar), per invertir en el desdoblament de l’R3, com van fer molts alcaldes i alcaldables i altres càrrecs a l’estació de Rodalies de la Garriga, fa uns anys. Nosaltres preferíem que la fotografia hagués estat d’usuaris i usuàries de transport públic utilitzant una línia moderna. Això quedava en part aconseguit amb els nous Pressupostos Generals de l’Estat. Ara es perd aquesta oportunitat.
Però deixem-nos d’enganys i mentides. Aquesta vegada ningú podrà culpabilitzar Madrid. Aquesta vegada cadascú ha d’assumir responsabilitats i deixar ben clar que els culpables que al 2019 no es comencin algunes accions per treballar pel desdoblament de l’R3 han estat els partits que han dit NO als Pressupostos Generals de l’Estat.
Toca treballar i valorar aquest treball. Molts ciutadans i ciutadanes volien diàleg i solucions. S’ha ofert aquest diàleg però a canvi, el Govern Central, s’ha trobat que quan donaves el que demanaven, et demanaven més. Només es pot entendre des de tres vessants: culpabilitzar Madrid els és molt còmode, el conflicte polític els és còmode i el càlcul del rèdit polític els és còmode.
Jo avui estic entristit igual que s’expressava dimecres el portaveu del PNB, Aitor Esteban. Creia en una política basada en el diàleg i en millorar el nostre dia a dia. Quan la realitat és que el conflicte polític és el que més ven. Després direm que algunes coses no les esperàvem.
Àlex Valiente, PSC la Garriga
