El text que segueix és el segon d’un cicle de contes i rondalles que publiquem durant el mes de febrer a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vila Romana, a proposta de la professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb vosaltres. Esperem que les gaudiu.
Hi havia una vegada un nen que tocava el piano i volia ser músic, però tenia un problema: era sord, perquè un dia va xocar contra una moto. El nen en lloc de decidir fer una altra cosa va decidir seguir amb la música. Va esforçar-se més que mai per ser un bon músic.
Se li va ocórrer una idea, com que no tenia oïda, va pensar de potenciar els seus altres sentits: la vista, el tacte… Llavors va observar més les altres coses. I, gràcies al seu problema, va ser molt bon músic. Per millorar més va anar al conservatori per aprendre més, però ell també volia tenir un grup de música. El que va fer va ser penjar anuncis per si algú volia tocar amb ell. Li van contestar 3 persones: un bateria, un baixista i un cantant. Els tres anaven al conservatori. Cada dia anaven al garatge del bateria on hi assajaven, componien i gravaven cançons.
Per tenir èxit van tocar a la festa major i a molta gent els va agradar. Van tocar a molts llocs i ja començaven a tenir èxit a Catalunya. El públic no sabia que era sord, però un dia un noi li va demanar un autògraf i no el contestava. Llavors el noi es va adonar que era sord i li va dir a molta gent, escampant-se per tot arreu. El públic, en lloc de no recolzar-lo, el va animar més que mai.
Un dia un metge li va dir que, si s’operava, podria sentir-hi, però el nen li va dir que no volia perquè, el fet de no sentir-hi, l’ajudava més a fixar-se en les altres coses.
El problema el va aprofitar per tenir un avantatge i millorar més.
Pau Sánchez, Institut Vil·la Romana de la Garriga
