El text que segueix forma part d’un cicle de contes i rondalles que comencem a publicar avui a La Garriga Digital.cat. L’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Vil·la Romana, a proposta de la seva professora de llengua catalana, ens fa arribar les seves creacions per a compartir-les amb tots vosaltres. Esperem que les gaudiu.
Hi havia una vegada un grup de noies excursionistes que van anar a pujar el Mont Blanc. Quan ja els faltaven uns metres elles ja estaven molt cansades, sobre tot l’Alba:
―Noies noies, espereu que entro en aquesta cova que hi ha aquí i descanso una mica i torno― va dir l’Alba.
―D’acord, a dalt de la muntanya t’esperarem― van dir la Laia, la Martina i l’Anna, les excursionistes que l’acompanyaven.
L’Alba va entrar a la cova i es va trobar amb un paper al terra. El va agafar amb curiositat i el va obrir:
Has estat l’afortunada! Jo el que t’ofereixo en aquest paper és que tu podràs demanar totes les coses que tu vulguis dient les següents paraules: “garrepa no seré i bona persona seré”. Però compte! No et pensis que és tan fàcil, posem unes condicions: Tu podràs demanar 10 coses durant tota la teva vida però una de les coses que podràs demanar ha de ser una cosa que vagi bé pel món, si no ho fas abans d’arribar a les 10… Et tornaràs com jo, un paper inútil. Bona sort!
―Ostres! Quina passada aquest paper! Però què vol dir demanar una cosa bona pel món? ― va dir l’Alba.
L’Alba no s’ho va pensar gaire i ja el va començar a fer servir: garrepa no seré i bona persona seré, i un transport per tornar a casa voldré. Així va ser, al cap de cinc segons al davant de la cova l’esperava una limusina, un cotxe gegant, llarg i molt impressionant per baixar cap a casa sense les seves amigues que les havia deixat tirades.
A l’arribar a casa va tornar a demanar:
―Garrepa no seré i bona persona seré i un home de fer feines voldré.
―Garrepa no seré i bona persona seré i una casa amb piscina voldré.
―Garrepa no seré i bona persona seré i dos gossos grans voldré.
Així contínuament fins que es va distanciar en el temps amb la seva família i amics.
Un dia es va adonar que li faltava algo. Ho havia perdut tot, li faltava una família però només podia demanar un desig. L’últim desig que podia demanar havia de ser un bo per al món, però a ella el que li faltava era una família. Sense pensar-s’ho ho va demanar:
―Garrepa no seré i bona persona seré i una família voldré.
Però no va poder ser, ja s’havien acabat les oportunitats, no havia demanat res bo pel món. Per culpa d’aquell paper que es va trobar en aquella cova ho havia perdut tot.
Ja no era una persona, es va convertir en un paper inútil. La lliçó d’aquesta rondalla és que no has de ser garrepa com l’Alba, i ajudar a les persones i al món.
Martina Junqueras 1r C
