En solidaritat amb els quatre presos polítics en vaga de fam, però, sobretot, “per denunciar la immoralitat del govern espanyol i de les actuacions arbitràries de la magistratura”, segons les seves pròpies paraules, l’historiador i advocat garriguenc, Joan Garriga, inicia avui un dejuni de tres dies. D’aquesta manera, se suma a la multitud d’actes de protesta que se succeeixen arreu d’ençà que Jordi Turull i Jordi Sánchez (avui fa 16 dies) i Joaquim Forn i Josep Rull (13 dies enrere) varen optar per aquesta extrema mesura de protesta per denunciar el bloqueig il·legal a què els sotmet el Tribunal Constitucional espanyol per tal d’accedir a la justícia internacional.
El comunicat que Joan Garriga ens ha fet arribar avui, és aquest:
Benvolguts,
M’he proposat iniciar un dejuni de tres dies (tècnicament una vaga de fam curta), des del vespre d’aquest diumenge dia 16 de desembre, per denunciar la immoralitat del govern espanyol i de les actuacions arbitràries de la magistratura. En definitiva, vull contribuir a ajudar i col·laborar en la consciència individual i col·lectiva dels qui lluiten contra la injustícia i la repressió de l’Estat espanyol, que a través de les forces polítiques, de les policials i de diversos grups de pressió, actuen de manera escandalosa i impune contra les llibertats democràtiques.
Em faig solidari de les diverses vagues o dejunis que s’estan fent en molts llocs del nostre país, especialment per persones a la presó i de manera ben coneguda al Monestir de Montserrat, actitud que em mereix un gran respecte i admiració.
Aquests dies intentaré fer vida normal, però passaré més hores a casa procurant escriure una sèrie de notes sobre la situació social i política que actualment vivim i que miraré de fer públiques malgrat que les meves aportacions puguin ser poc importants, però que voldran ser un dels tants testimonis de la crueltat a què alguns estan sotmesos i que, en canvi, altres exerceixen de manera absolutament insensible en justificació de la raons d’Estat.
No pretenc cap reconeixement meritori en aquesta presa de posició, però aporto com a bagatge personal per prendre aquesta decisió curta en el temps i que voldria que fos significativa pel seu valor de denúncia, el que estimo de coherència en la meva experiència com advocat de presos polítics durant la Dictadura, la lluita en diverses formes contra aquesta, el meu compromís polític i social en defensa de la justícia i que mai ha minvat, la meva experiència en el camp de la Història i en l’exercici de diversos càrrecs públics, especialment a Granollers, amb la voluntat de servei a la cultura i la democràcia. L’any 2016, em fou lliurada la Medalla de la Ciutat, vila oberta i treballadora i compromesa amb la memòria i la història, la qual vaig agrair però alhora recordar públicament que acceptava en el benentès que era un reconeixement a unes tasques que havia portat a terme, més que per mèrits propis, amb el treball sovint i important de molta altra gent que han patit i pateixen a hores d’ara aquesta llarga opressió, i amb el compromís per ells, per a mi mateix i per qui calgui dins del nostre país i arreu, de ser fidel a la lluita contra la injustícia i per a la defensa de la democràcia. És per tant i per tot plegat, cap lliçó o cap exercici de mèrits, tampoc en calen per prendre decisions com aquesta per la qual opto, i que considero, això sí, en el meu cas, com un acte de coherència absolutament personal i de denúncia contra un Sistema tenyit de repressió.
Una abraçada.
Joan Garriga Andreu. Advocat. Doctor en Història
16 de desembre de 2018
Fotografia d’arxiu
