Fa uns dies, el diari unionista El Confidencial va publicar una entrevista al filòsof i tuitaire Bernat Dedéu titulada: “El filòsof que està dinamitant el procés des de dins: això ja no dóna més de si”. Dedéu és una veu rellevant dins l’independentisme i el Govern potser tem que el seu discurs demolidor cali en el votant català mitjà?
Un filòsof va dir que “el meu ofici és dubtar”, però Dedéu no dubta, dogmatitza; la filosofia és intentar explicar el perquè de les coses, però Dedéu no explica el creixement tan espectacular de l’independentisme, entre d’altres coses. El Confidencial, clarament posicionat pel seu anticatalanisme, utilitza la frase “això no dóna més de si” al seu favor amb intenció d’atiar el conflicte dins el sobiranisme català. Què caldria interpretar?
És Espanya la que ja no dóna més de si?
Tot ho indica: Tractat de Nova Planta vigent, successius enfrontaments Catalunya-Espanya, dictadura, constitució que el propi constitucional dinamita, incompliments, estatuts, pressupostos, acords… Espanya va iniciar el foc, però intenta apagar-lo amb gasolina, sense propostes polítiques. Què volen els independentistes? Democràcia real, benestar per a tots, justícia social avançada i respecte a cultura, identitat i llibertat. Però què ofereix l’estat? Només jutges i policies que escandalitzen al món i pagar a terminis només una part del seu crònic deute. Ho va dir Unamuno i segueix vigent:Espanya no dóna més de si. Des de la dignitat democràtica, què es pot esperar d’Espanya?
Son els capdavanters independentistes els qui ja no donen més de si?
Què suggereix la cronologia del procés? Quin percentatge d’independentisme existia fa uns anys i quin és ara? La premsa unionista parla de líders il·luminats, manipulació de TV3, etc., però ignoren que ha estat i és una formidable reacció per dignitat democràtica d’una part creixent de la societat catalana. Alguns polítics es van posar al capdavant de l’independentisme però amb clares diferències d’objectius, estratègies i premisses. Alguns, avui, son empresonats per delictes que la justícia europea ni tan sols contempla i això posa en evidència l’estat espanyol però també la decisió dels actuals capdavanters. També als futurs? Ara, milions de vots independentistes se senten com els personatges de Pirandello, “a la recerca d’autor” del guió. L’objectiu és clar, però davant… tenen realment els capdavanters independentistes un projecte comú, amb l’autoexigència i perseverança que cal? Aquí estan els fets.
Des de la dignitat democràtica que exigeix l’actual situació, donaran de sí els actuals capdavanters independentistes… o caldrà esperar-ne uns altres?
Donarà de sí el 80% que vol votar o el més del 50% que vol la independència?
Demostren ser magnífics manifestants i figurants de grans coreografies. És suficient? Influeixen en els seus entorns? No ho sembla. Seran els que compartiran el projecte comú, perseveraran units fins a materialitzar aquesta Catalunya independent que els aporti el benestar, la llibertat, la justícia social i la veritable democràcia que mereixen? Les circumstàncies els posaran a prova.
Des de la dignitat democràtica, què és el coherent? Deixar de donar de si i resignar-se a dependre d’una Espanya colonitzadora i excloent en fallida… o perseverar fins aconseguir una Catalunya lliure, democràtica, justa i pròspera?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
