Segons les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió, el 44,9% dels votants catalans rebutgen la independència. Però ofereix més i millor democràcia, la dependència? Quin lloc ocupa Espanya en el rànquing internacional de països democràtics? Hi ha veritable separació de poders? Respecta la seva pròpia Constitució, estatuts i lleis, Espanya? Hi ha quatre proves irrefutables que no podem passar per alt:
1. La llei obliga al fet que Catalunya tingui un Estatut aprovat per la seva societat, però el Tribunal Constitucional va incomplir aquesta norma i els grans partits espanyols ho van recolzar. Catalunya, doncs, no té Estatut confirmat.
2. López Garrido, autor de l’apartat de “rebel·lió” del codi penal, assegura que res del succeït l’1-O compleix amb els requisits per a ser qualificat així. Mentrestant, però, PP, PSOE, Cs, la Fiscalia General i el Tribunal Suprem ho ignoren i imputen i empresonen els nostres líders democràtics sense haver estat jutjats. Paral·lelament, la justícia suïssa, belga, alemanya i escocesa confirmen que no és rebel·lió. Però ells segueixen a la presó. Aquesta imputació és il·legal i anticonstitucional però el govern socialista ho manté.
3. Alemanya, Itàlia i Espanya van patir el nazisme i el feixisme. Les dues primeres prohibeixen qualsevol record i exaltació d’aquestes ideologies i els seus actes, sovint amb condemnes de presó; a Espanya, el franquisme encara segueix viu. L’Estat espanyol subvenciona fundacions i moviments d’extrema dreta i la premsa ajuda a mantenir-ho. Fins i tot, recentment, la Fundació Francisco Franco ha fet una crida a fer “un nou alçament nacional” i aquí no passa absolutament res. Al·lucinant.
4. Espanya ha signat acords internacionals que reconeixen l’autodeterminació, però no ho respecta. Admet, a més, que està obligada a complir les recomanacions de l’ONU.
I hi ha moltes més proves, és evident, que ens conviden a preguntar-nos si és propi d’una veritable democràcia, l’actuació de l’estat espanyol, i a quin tipus de país s’assembla més… a Canadà, Anglaterra, Suïssa i països nòrdics centre europeus… o a Turquia, Veneçuela i repúbliques bananeres? Quan existeix la possibilitat d’un estat modern amb autèntica i avançada democràcia… el 44,9% de catalans prefereixen renunciar a aquests valors i viure en una pseudo-democràcia creixent?
Ofereix la “dependència” més i millor nivell de vida? Catalunya genera recursos que la situen com motor d’Europa, com l’economia més dinàmica del sud del continent i fins i tot el Financial Times la qualifica com “la millor zona europea per invertir”, mentre s’instal·len al territori grans multinacionals. És primera capital mundial en congressos de nivell. Les empreses que diuen que marxen, en realitat només canvien les seves seus socials i per motius que son coneguts. Primera exportadora, aportadora de PIB, turisme, investigació. El seu creixement és superior a l’espanyol i també al europeu. “Però està intervinguda econòmicament”. L’estat no compleix els seus compromisos, que son llei, i això repercuteix negativament en sanitat, educació, justícia social, infraestructures…
De nacionalitat ha passat a sots regió. El seu finançament depèn del que decideixin els presidents regionals o els dos grans partits. El dèficit acumulat és conegut: més de 300.000 milions d’Euros des de la Transició.
Quan tots els catalans podrien viure com en els millors estats d’europeus en una Catalunya independent, el 44,9% prefereix la dependència i perjudicar-se a si mateixos, a les seves famílies i veïns? Desitgen viure colonitzats i intervinguts?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
