Els fets polítics ocorreguts a Catalunya els darrers mesos son per a tots coneguts, doncs, en la pròpia pell de cadascú, ens han afectat en major o menor mesura. A ningú se li escapa, emperò, que en tota aquesta situació hi ha qui vol i ha volgut donar resposta a un repte polític mitjançant l’exercici de la democràcia i n’hi ha uns altres que, simplement, volen emmordassar la veu del poble, segurament per por a sentir què ha de dir. Entre aquests segons, hi ha els qui no ho dissimulen i avalen la repressió més crua i directa sense immutar-se, demostrant que no tenen cap interès en escoltar-nos; però també hi ha qui blanqueja aquesta repressió i troba excuses per a no posicionar-se davant l’escalada de feixisme que amenaça de deixar l’Estat espanyol, amb nosaltres a dins, com un solar.
Òbviament, també hi ha qui es vol mantenir al marge de la disputa, donant sentit inconscientment a la frase del lluitador antiapartheid, Desmond Tutu: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. Però aquest seria un altre tema.
En tot cas, per les decisions d’uns i altres, avui ens trobem on ens trobem. I és en aquest context tan meridianament clar de repressors i reprimits, i davant l’evidència que la independència del país no s’ha pogut fer encara efectiva a causa de l’actuació immoral i deplorable de l’Estat espanyol, que hi ha dues lluites en marxa: la que manté mobilitzada la població per l’alliberament dels presos polítics i pel retorn dels exiliats, i la de la construcció de l’anhelada República Catalana. En cap cas s’ha de renunciar ni oblidar la segona en benefici de la primera, doncs clarament és el que volen els seus instigadors, però és necessari que fem palesa la denúncia de la situació que pateixen els nostres representants polítics i n’exigim la seva llibertat i el seu retorn.
No hem d’oblidar que l’acostament dels presos polítics a Catalunya no és cap concessió: simplement s’ha complert amb la llei, 9 mesos després que privessin de llibertat els primers presos polítics. I tampoc hem d’oblidar que no només hi ha polítics condemnats i perseguits: també cantants, pallassos, activistes i gent de tot tipus que molesta al règim.
I com que estem segurs que clamant “ni presó ni exili, us volem tots a casa” no renunciem al nostre objectiu de fons, que és la independència de Catalunya, us convoquem a tots els demòcrates a una nova mobilització que volem massiva. Per això hem organitzat autocars des de la Garriga que facilitaran la presència de garriguencs a la manifestació del proper dissabte dia 14, a les 19 h, entre els carrers Tarragona i Diputació, a Barcelona.
La sortida d’autocars tindrà lloc davant del Caprabo a les 17 h i els tiquets s’hauran de comprar prèviament a La Vienesa del carrer Banys, quan abans millor.
