El dret de presumpció d’innocència correspon a tot imputat en un procés penal per a ser tractat com a innocent fins que una sentència ferma estableixi la seva condemna. És un dels pilars bàsics del sistema penal dels estats democràtics, recollit en diferents instruments internacionals i com és evident, figura expressament en la Constitució Espanyola (article 24.2).
És nova la figura de “presumpció de culpabilitat i reincidència” per idees polítiques i motiu de presó preventiva? Ho argumenta la justícia espanyola per mantenir a la presó a líders polítics i socials catalans. Si Espanya no respecta aquest dret internacionalment admès, es situa entre els estats democràtics o entre el que no ho són?
El judici exigeix l’aportació proves inqüestionables. Són fiables, les proves, o invents com hi ha tantes evidències fins i tot de ministres reprovats? Innocent “fins que una sentència ferma n’estableixi la condemna”. Qui jutjarà? Jutges veritablement independents i democràtics i per lleis justes democràticament? Davant la justícia espanyola, què diria un observador imparcial? És justa i independent o tot el contrari? El votant amb dignitat democràtica, com jutja Fiscalia, Suprem, Constitucional, Executiu i partits que li donen suport?
De debò Felipe VI defensa la Constitució i l’Estatut? Així ho va dir textualment a Ada Colau a la presentació del Mobile World Congress, segons declaracions a RAC1 de l’alcadessa de Barcelona: “Jo hi soc per defensar la Constitució i l’Estatut”.
Però quina Constitució? L’elaborada sota amenaça militar i la que va representar l’única opció per sortir de la dictadura? La que va votar, confiadament, Catalunya i que, segurament, avui no votaria? Què ha fet quan és evident que s’incompleix tant i, com diuen prestigiosos constitucionalistes, que sofreix autèntics “cops d’estat” per part del Govern espanyol?
I quin Estatut? L’elaborat constitucionalment i signat pel seu pare? Què ha defensat quan l’estat espanyol l’ha incomplert sistemàticament? Què ha fet o dit quan és evident que avui Catalunya ni tan sols en té? Ho va defensar davant el Govern, el Parlament i el Constitucional… o va callar? Què demostra que Felipe VI defensi una Constitució i Estatut de i per als catalans? Res! Si ni Constitució ni Estatut es respecten, què justifica la seva funció? No és un clar fracàs? O és un parcial posicionament? Algun motiu per creure que el rei d’Espanya defensa als catalans, les seves famílies, benestar, treballs, llibertat, cultura i valors? Cap! Respecta la Constitució, el propi Rei? A la vista de fets objectius i la dignitat, què justifica que hi hagi un sol català que el consideri el seu cap d’estat?
Què succeirà si “seguim fent el mateix”? Einstein deia que “si busques resultats diferents no facis el mateix”.
Dates democràtiques: 27-9, 9-N, 21-D; Reacció d’Espanya: anticonstitucional, antidemocràtic i dictatorial 155 amb nefasts efectes sobre Catalunya i els seus habitants. A Catalunya, gairebé 2.100.000 vots “units” per un projecte: La República Catalana. Dos milions de votants a la recerca de líders? Els que hi ha, no haurien d’anar “units” amb una candidatura unitària per la independència i després presentar els seus programes? Sobra ideologia, fòbies i fílies, ambicions personals i partidistes mancades de visió d’estat? Més de 2 milions de votants tenen un projecte comú. Quin projecte tenen els seus líders i com materialitzar-lo?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
