“Si la meva llengua fa trontollar els fonaments del teu estat, significa que has construït el teu estat sobre la meva terra”. Musa Anter, escriptor i activista kurd.
Va de repressió? Sí. 1 d’octubre. Referèndum a Catalunya: Milions de persones volen votar de forma pacífica i democràtica. És el reflex d’almenys el 80% que, segons enquestes i resultats electorals, volen expressar la seva posició i relació amb Espanya, que mitjançant el poder de l’estat, s’hi oposa. No té resposta política. Només i exclusivament repressió policial i judicial.
Una fotografia de la càrrega policial ho reflecteix molt bé: un “Robocop”, equipadíssim, sobre una dona a la que manté a terra i a la que, fins i tot, li està impedint respirar, doncs amb la seva mà li tapa la boca! És evident que està agredint violentament la democràcia com també ho és que està impedint que parli, que s’expressi. I potser la senyora, votant, ho feia en castellà! Però és el tarannà de l’estat espanyol i els seus partits majoritaris.
És digne que hi hagi un sol votant que es consideri demòcrata a Catalunya que accepti que li tapi la boca la judicatura, la política o la policia?
Catalunya és una colònia espanyola? Hi ha catalans col·laboracionistes?
Sembla que sí. Imaginem que un estat n’envaeix un altre i vol consolidar-se i, per aconseguir-ho, imposa la seva llengua. Ho acceptaria el francès davant l’alemany? L’ alemany davant el francès? Oi que no ho imaginem? Doncs a Catalunya succeeix. Hi ha partits catalans, militants i votants que es consideren catalans que han recolzat i tornen a recolzar l’agressió a la seva llengua catalana. Aquí hi trobem PP, líders del PSOE i els “nous”, C’s, que volen empetitir Felipe V, Franco, Aznar i Rajoy…
Imaginem una ucronia: Guerra de la independència 1808/1814, França/Espanya. Guanya França i imposa el francès com a llengua oficial en detriment del castellà. Com haguessin reaccionat els espanyols? Ho hem preguntat en conferències i la resposta sempre ha estat unànime: “defensant i protegint la nostra llengua”. Hauria de servir perquè comprenguessin als catalans però ni tan sols ho intenten. I aquí, lamentablement, veiem a partits que es diuen catalans; líders, militants i votants que es consideren catalans, comprant el discurs que el castellà ha de ser llengua prioritària, oficial i per damunt del català. Quin qualificatiu mereix aquesta actitud? És digne que hi hagi un sol votant que sigui i es consideri català que accepti que subordinin la seva llengua per prioritzar la llengua colonitzadora?
Què és la immersió lingüística i quins efectes ha tingut?
Va ser una demanda social i de gairebé tots els partits del Parlament per una Catalunya amb les mateixes possibilitats socials, culturals i laborals per a tothom i ha obtingut el reconeixement i diversos premis internacionals, que destaquen el sistema educatiu català com un exemple d’integració. Efectes negatius? Cap! Positius? Tots! Per què volen ara PP, Ciutadans i PSOE, aprofitar l’anticonstitucional 155 per modificar el que es va votar per pràctica unanimitat i que ha demostrat tants beneficis? Perquè perilla el castellà? No. Per pura i simple colonització, que no és altra cosa que la imposició per la llei o per les armes de la pròpia llengua, cultura, etc.
És digne que hi hagi un sol votant que es cregui demòcrata i vagi en contra del que avui creu la majoria absoluta a Catalunya?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
