Peter Drucker deia que “la millor estructura no garantirà resultats però una estructura obsoleta és una garantia de fracàs”, però en el cas que ens ocupa, a una sentència tan encertada podríem afegir-hi el qualificatiu “híper corrupta en tot” per acabar de ser més concrets. És sabut que, quan una empresa, organització o país dedica més esforços a apuntalar-se, defensar-se o conservar-se que no pas a innovar de cara al futur, decau i comença la seva mort.
Quina és la situació a Catalunya i Espanya?
No fa falta repetir una història en la qual hi ha un conflicte que dura més de 300 anys. Estem davant un nou 1.714 però ara ens trobem en un punt en què volen ”que s’aconsegueixi l’efecte ENCARA QUE es noti la causa”, a diferència del que han intentat durant segles. Sense dissimular! Catalunya va demostrar creure en la constitució del 78, en l’estat espanyol, per a un projecte comú en el qual seria reconeguda, respectada. Els fets, però, demostren que no només no ha estat així sinó que, amb molta cura al principi i cap ni una ara, se la va soscavant, centralitzant, incomplint inversions, envaint competències, asfixiant políticament, culturalment i econòmicament.
Part de la societat va reaccionar per i amb DIGNITAT davant la sentència a-constitucional de l’Estatut per part del TC: va sortir al carrer, pacíficament, per protestar i va acabar exigint un referèndum pactat. El resultat, avui, és conegut i patit: una arbitrària i partidista interpretació de l’article 155 de la Constitució espanyola que posa de manifest la veritable cara de l’estat i la seva defensa, costi el que costi, del seu model d’una Espanya castellana i dominant. En definitiva: dependre de Castella, amb els seus negatius resultats, és el que volen els líders i votants dependentistes que viuen a Catalunya?
Una reflexió de futur i una de passat.
Catalunya reacciona i crea estructures per a un nou estat clarament orientat a un futur molt millor, de manera que sol·licita un referèndum pactat perquè els ciutadans decideixin si hi aposten o no. Es proposa un estat nou que suposaria una oportunitat per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants, perquè visquin en democràcia real, amb justícia social avançada, amb llibertat i amb respecte a la seva identitat. En definitiva, amb DIGNITAT. Però quina és la reacció de l’estat espanyol? Evitar el conflicte complint amb allò acordat hagués estat el més lògic i senzill… o tan sols oferint un projecte ambiciós i mínimament fiable pels dos milions que volen marxar n’haurien tingut prou, segurament.
Però no.
Quina ha estat en realitat? No només no evitar el conflicte sinó provocar-lo i augmentar-lo fins a límits que escandalitzen al món polític i democràtic internacional i als mitjans de comunicació dels països civilitzats.
Quin projecte té Espanya per a ella mateixa? Cap, a banda de sobreviure d’acord amb uns patrons que recorden massa sospitosament la dictadura de la qual alguns vàrem intentar sortir. Què ofereix l’estat espanyol als votants catalans, a les seves famílies, professionals o empreses que justifiqui seguir dependent? Què demostra l’estat espanyol en democràcia, separació de poders, justícia social, gestió econòmica, compliment dels seus compromisos, honestedat, transparència o respecte? Absolutament res de positiu.
Renunciar a un futur millor per tornar sense complexes a un passat negatiu. Això és el que ofereixen els líders de PPC, PSC, C’s i, tàcitament, els Comuns? Això és el que desitgen els dependentistes a Catalunya?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
