Existeix una idea força del bàndol unionista: “Espanya és un Estat de dret”. Per tant, s’entén que és un país en el qual hi regeixen unes lleis que determinen el seu funcionament. Això assegura que siguin lleis justes i democràtiques? La realitat demostra que no. Corea del Nord, Turquia, Veneçuela, Cuba i totes les dictadures de qualsevol signe, siguin repúbliques africanes o monarquies musulmanes, tenen “les seves” lleis i són “Estats de dret”. Equiparables als veritablement democràtics i amb separació de poders? En absolut. I a Espanya…?
És independent la justícia? Són múltiples i constants les proves que això no és així. Què dirien juristes i constitucionalistes democràtics sobre el funcionament del Tribunal Constitucional i del sistema judicial espanyol?
Fets objectius: El Tribunal Constitucional és “aconstitucional” en la seva composició i “anticonstitucional” en moltes de les seves sentències; els jutges son apartats o nomenats segons interessos polítics; el govern espanyol anuncia abans què és el que decidiran els jutges i aquests ho confirmen; un ministre assegura que “la Fiscalia t’ho afina”; es castiga físicament i brutalment als que actuen democràticament i pacífica (1 d’octubre) i s’impedeix la investigació sobre la brutalitat policial d’aquell dia; el Suprem manté polítics i activistes en presó preventiva sense respecte a la presumpció d’innocència i només per motius polítics que escandalitzen al món; s’actua contra qualsevol persona per interpretació subjectiva “d’incitació a l’odi” però no contra qui fa befa sobre decapitar al president Puigdemont o els que criden “a por ellos” aplaudint unes forces militars d’ocupació. La llista és llarga i els fets contundents.
El president de la Generalitat està exiliat per motius polítics. Així ho qualifiquen experts juristes internacionals i la premsa estrangera de més prestigi. Aspira a ser investit per dignitat de la institució, però fent una lectura restrictiva d’un 155 il·legal i anticonstitucional (segons experts independents) es vol evitar. Per tots els mitjans impediran que sigui investit o que es presenti al Parlament. Fa 30 anys, Juan Carlos Ioldi, un pres d’ETA va ser candidat a Lehendakari a Euskadi i l’Audiència de Navarra va autoritzar el seu trasllat de la presó al Parlament per no lesionar “els drets polítics dels electors”. El jutge del Suprem que manté a la presó a Junqueras, Sánchez, Cuixart i Forn admet que “tenen un gran suport social”, però això no importa a la justícia espanyola. Experts juristes nacionals i internacionals neguen els càrrecs que els imputen.
És independent la justícia espanyola? Actua a favor de la veritable justícia i de la democràcia… d’un partit polític que a Catalunya només té 4 parlamentaris d’un total de 135? Això és democràtic o dictatorial? Tracten Catalunya amb major rigor que al terrorisme etarra? I tot això succeeix amb el suport del PSOE i C’s per “raons d’estat”, només amb testimonials declaracions dels comunistes/podemites.
Els qui a Catalunya desitgen seguir sent “dependents”… és aquesta la justícia que volen?
Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, la LLIBERTAT i la SEPARACIÓ DE PODERS, què té d’independent la justícia espanyola?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
