Publicat (Deia): “La frontera entre espanyols i catalans no l’ha marcat aquesta norma abusiva i ignominiosa, sinó l’altre 155, l’invisible: l’escarni i la violència emocional exercida en diversos fronts contra la ciutadania, inclosa la part que no simpatitza amb la causa sobiranista”.
Ni Euskadi va rebre tanta humiliació, insults, vexacions, desqualificacions i ultratges durant els llargs anys de la violència terrorista. La ignomínia en marxa. El que es diu i maleeix dels catalans en els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol és pura degradació. Aquest torrent ignominiós té dues versions. La primera és la més elemental, la de l’exabrupte directe sense cap concessió: Ana Rosa Quintana crida “mamarracho” a Oriol Junqueras. Eduardo Inda manifesta el seu odi radical i diu que Puigdemont “és un merda”. Els greuges són imparables. Són molts els tertulians convocats als platós, les emissores de ràdio i el paper premsa per a l’ofensiva de la mofa, sense que, almenys per compensació o, fins i tot per estètica, hi hagi els suficients comentaristes per denunciar la guerra bruta de la injúria, ideada en La Moncloa i articulada com un cor hostil d’imprecacions.
La segona versió de l’oprobi mediàtic és la manipulació informativa que es desenvolupa en notícies, editorials i articles d’opinió. S’ha elaborat un repertori anticatalà perquè hi hagi certa unanimitat en les paraules bàsiques, com és pertinent en les clàssiques accions de desprestigi i/o destrucció de l’enemic comú: desafiament independentista, referèndum il·legal, cop d’estat, covards, adoctrinament… aquest mateix criteri de demolició es bolca en les notícies i els editorials, a les primeres pàgines, dóna idea de fins a quin punt Espanya i les seves eines informatives han perdut la decència i estan en caiguda lliure cap a la xafogor i compromesos en un procés d’humiliació i deshonra del poble català sense límits ètics.
Amb la sistemàtica aplicació del 155 ofensiu, Catalunya es carrega de raons i emocions per sortir quan pugui d’un país governat per miserables, capaços del pitjor, des de la força legal al xantatge econòmic i la presó. Aquest futur està bastant a prop, perquè Espanya “ha portat la seva ignomínia massa lluny”.
Així es veu des del País Basc. Això, i molt més com la pressió per a la marxa d’empreses, les no inversions que són llei, l’asfíxia econòmica, impedir lleis a favor de la justícia social… és el que està succeint. I tot per què? Perquè la societat catalana ha decidit defensar-se reaccionant per i amb dignitat democràtica i exigeix viure en una democràcia real, en un projecte de futur i sortir d’un projecte espanyol obsolet, fallit econòmicament, explotador, colonitzador, excloent. I davant això, quina posició prenen el PPC, PSC, C’s, a Catalunya? Elaboren propostes operatives i beneficioses per a la societat catalana o s’uneixen sempre i en tot a aquest deshonor i humiliació que ens castiga a tots? Aquí estan les seves declaracions i suports a un 155 del tot injust, anticonstitucional i antidemocràtic! I ni tan sols una sola proposta favorable als catalans! I els seus militants i votants? Què hi guanyen recolzant als qui els castiga? I CSQP i les seves utopies? Què és digne cara al 21-D? Independència possibilista i beneficiosa o dependència creixent, negativa i humiliant?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
