Catalunya té tot el seu govern i líders polítics independentistes a la presó o a l’exili. Per què estan tan injustament empresonats? De sobte, es descobreix que l’estat al què es pertany (no confondre amb sentir-lo com a propi!) no respon al que es considera un modern estat democràtic. L’evolució és prou coneguda. Catalunya té història pròpia i, més important i determinant, consciència pròpia de nació. A més, disposa de llengua, cultura, lleis i valors que la identifiquen, així com una gran capacitat econòmica, industrial i cultural. Va perdre una guerra i es van aplicar els Decrets de Nova Planta, amb la seva regionalització i castellanització. Passa el temps, però roman aquesta consciència de subjecte polític; Franco i d’altres ho van intentar però no han aconseguir anul·lar-la.
1978. Nova constitució, partits. Democràcia. Democràcia? Els seus successors, que segueixen en el poder i amb els mateixos objectius, han donat per finalitzat el mètode per anar directament a la derrota total de Catalunya com a tal. Recursos? Manipulació del Tribunal Constitucional, interpretació sectària de la constitució, decisions anticonstitucionals, policia, fiscals i jutges. Alhora, incompliment de pressupostos, dels estatuts, asfíxia econòmica, invasió de competències, anul·lació de qualsevol decret del parlament català. La societat reacciona. Líders de partits catalans sintonitzen amb aquesta societat i les seves legítimes demandes. L’estat espanyol i els partits majoritaris no només les ignoren sinó que les rebutgen i agreugen encara més la pressió. Es proposa una consulta democràtica pactada. L’estat que es diu “democràtic i de dret” nega la pròpia essència de la democràcia. Rajoy diu clarament: “ni puc ni ho vull”. Referèndum l’1-0. Agressió policial: més de 1.000 ferits. El món n’és testimoni. Article 155: intervenció de la Generalitat. Mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili. Algun argument per persuadir que més de 2 milions de catalans vulguin seguir voluntàriament a Espanya? Cap! L’estat espanyol no té arguments. Els dos partits majoritaris, implicats en enormes casos de corrupció, incompliments fins i tot davant Europa… més el radical i anticatalà C’s i l’ambigüitat dels Comuns s’erigeixen en defensors d’una legalitat que els apropa més a una pseudo-democràcia, fins i tot dictadures, que a un autèntic estat de dret. Ja no hi ha caretes. Tota la flota en guerra declarada contra Catalunya: Felipe VI, els grans partits estatals, gran patronal, sindicats estatals, tribunal constitucional, TSJC, fiscalia de l’estat, mitjans de comunicació estatals, exèrcit, policia nacional, guàrdia civil, conferència episcopal, amb un objectiu comú: “Catalunya a degollament”. Fins i tot la societat espanyola: ¡A por ellos! L’anticatalanisme dona vots. Al seu darrera… FAES? Opus? Tots contra Catalunya. “De nació… a sots-regió espanyola”.
És aquesta la meta comuna: “A degollament!” Com reaccionar des de la dignitat?
I mentrestant, líders demòcrates catalans a la presó o a l’exili. Líders que escolten a milions de catalans que volen viure en autèntica democràcia, amb el benestar que mereixen pel que generen, amb una justícia social avançada, en llibertat, amb… DIGNITAT. Per això, empresonats, condemnats, multats. I la societat catalana sotmesa, colonitzada.
21-D. Dos models en joc. L’Espanya que toca “a degollament” i la Catalunya que encara té CONSCIÈNCIA i DIGNITAT DEMOCRÀTICA. Què és coherent votar?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
