Dignitat: “Qualitat de qui es fa valer com a persona, es comporta amb serietat, responsabilitat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que la humiliïn ni degradin”.
L’1 d’octubre ha posat de manifest dos comportaments totalment diferents i contraris. El món ha observat a una societat pacífica, familiar, festiva, integrada per homes i dones, nens i nenes, persones de totes les edats que només intentaven expressar la seva decisió sobre el seu futur. Una societat digna; al seu davant, milers de policies fortament protegits, Robocops (policies-robot), cares tapades, armats, sense consciència, que han actuat d’una forma que només es pot analitzar veient-ne les imatges, no pas llegint o sentint opinions.
Això suggereix unes preguntes oportunes:
Qui ha actuat per fer-se valer com a persona, amb responsabilitat, serietat i respecte? Els milions de votants amb DIGNITAT DEMOCRÀTICA. Qui no ha actuat com una persona, amb responsabilitat, serietat i respecte? Qui ha carregat de manera absolutament brutal i indiscriminada, ha trencat portes, ha requisat urnes amb una actuació que ha escandalitzat el món sencer? La Policia Nacional Espanyola, la Guàrdia Civil Espanyola i qui els ha portat a Catalunya a actuar com ho van fer.
És Espanya un Estat de dret de debò? Diuen que l’Estat democràtic de dret funciona. Però quina correlació hi ha entre la definició objectiva d’un Estat de dret amb real separació de poders i respecte als drets humans i la realitat de l’Estat espanyol? Pot definir-se com “Estat de dret democràtic” aquell que impedeix la democràcia? Ho és amb una evident interpretació i aplicació subjectiva de la Constitució espanyola, tribunal constitucional aconstitucional en la seva configuració, amb un president del partit governant, l’ús de fiscalies i jutges? Quins perfils, historials i posicionaments ideològics ofereixen els qui actuen en els òrgans judicials i executius? A quin país s’apropa més el que el govern espanyol anomena “Estat de dret”? A Turquia, Veneçuela, Cuba, Corea del Nord… o als millors i veritables estats democràtics i de dret com Suïssa, Anglaterra, Canadà o Suècia? Quin model és més digne? El de l’Estat espanyol que castiga, imputa i condemna el dissident o el que aspirem a construir els votants que l’1-O defensàvem amb el nostre vot?
Vivim en la mateixa realitat? El govern espanyol, PS©OE, PP i C’s interpreten que les seves forces militars han estat les agredides, que han evitat el referèndum, culpen als capdavanters independentistes i diuen que no hi ha motiu de queixa, mentre justifiquen l’actuació de les seves policies repressores. Paranoia, mania persecutòria, demagògia, sadisme, odi, marcs mentals deteriorats, mentides conscients pels seus seguidors? A qui li pot interessar viure en un país amb governants agressius, autoritaris, mentiders i manipuladors a les antípodes de la realitat que ofereix una societat catalana tan clarament pacífica i democràtica? És digne voler continuar sota uns governants amb tan preocupants signes d’irrealisme?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc / Facebook / Mail
