Quants de vosaltres us heu trobat amb la cremallera de la jaqueta trencada just abans de sortir al carrer, i heu decidit sortir igualment, amb la jaqueta oberta? Quantes noies han vist un forat a les mitges i ho han mig solucionat amb una mica d’esmalt d’ungles? És que no ho fem tots? Veiem que una cosa s’està fent malbé i ho deixem així, mentre creiem que ningú se n’adonarà, o que es podrà solucionar algun dia. Això és Catalunya per la UE ara, una cremallera que s’enganxa i no tanca a la seva jaqueta.
Europa espera que aquesta cremallera acabi arreglant-se, o que la gent es fixi en un altre escàndol aviat. Després dels horribles actes de violència i els esdeveniments ocorreguts durant les últimes setmanes a Catalunya, qualsevol pensava que la UE hi ficaria el cap. Potser no el dia 20 de setembre, quan els catalans començàvem a preocupar-nos i sortir al carrer per protestar contra les detencions que hi va haver; tampoc el dia 22, quan Montoro va intervenir els comptes de la Generalitat, deixant milers de treballadors sense dormir pensant en si cobrarien. Però després del dia 1 d’octubre, qualsevol pensava que el més sensat era una intervenció de la UE, demanant com a mínim diàleg i negociacions, per no parlar de reconèixer la gravetat de la violència injustificada i tant injusta que va tenir lloc a molts indrets.
Som la cremallera trencada de la jaqueta que porta la UE. Europa vol començar la tardor amb l’abric obert, l’abric que té la cremallera trencada. Què farà quan vingui el fred? Arreglar-la o canviar-se la jaqueta. Això no se soluciona amb un llapis i fil, o un esmalt d’ungles. Si és així, segurament la cremallera tornarà a quedar estancada, deixant que es vagi trencant. Un cop més.
