6.712 vots pel sí, 309 pel no, 130 en blanc i 54 nuls és el balanç final de la votació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya convocat pel Parlament del país que va tenir lloc el passat diumenge a la Garriga. La victòria del sí, doncs, representa l’aclaparador 93,15 % del total de 7.205 persones que varen acostar-se al seu col·legi electoral a votar, en una jornada que, a diferència del que es va haver de lamentar en algun indret de Catalunya, es va poder desenvolupar sense l’horrible violència causada per les forces policials espanyoles de la Guardia Civil i la Policia Nacional.
Tenint en compte que el cens que es va utilitzar en aquesta ocasió era universal per tal d’esquivar el bloqueig de l’estat espanyol, les dades oficials del total de garriguencs que estaven cridats a les urnes no se saben. Tanmateix, si utilitzem com a referència les darreres eleccions oficials a la Garriga (les Generals del 28 de juny de 2016), hem de parlar d’unes 11.899 persones censades amb dret a vot. Això vol dir que, aproximadament, un 60 % del poble va exercir-lo.
Normalitat dins l’anormalitat
A ningú se li escapa que la jornada de diumenge no va poder ser la d’un referèndum normal com a tothom hagués agradat. Ja s’havia avisat des del govern espanyol que intentaria impedir-ne la celebració, però poca gent imaginava que aquesta amenaça s’acabés materialitzant en la violència extrema que va resultar de l’actuació dels efectius de la Guardia Civil i la Policia Nacional, que varen irrompre en multitud de punts de votació del país amb violència impune davant els ciutadans que intentaven defensar les urnes i els seus vots pacíficament. Als més de 800 ferits que va deixar la jornada, a més, el total de desperfectes ocasionats als centres educatius per aquests cossos de seguretat espanyols puja a un total de 314.000 euros, segons dades oficials del departament d’Ensenyament de la Generalitat. Això, sense tenir en compte els 31,7 milions d’euros que ha costat el desplegament d’aquest dispositiu policial.
Les notícies que durant tot el dia varen córrer per les xarxes socials i en alguna premsa del país (ja ni tan sols ens atrevim a discutir la manipulació flagrant de la premsa espanyola en aquest sentit), eren esfereïdores i feien témer que la Garriga també pogués ser un d’aquests pobles on, de forma indiscutible, es van vulnerar els drets humans més fonamentals. És per això que centenars de ciutadans es varen mantenir durant tota la jornada al voltant dels seus punts de votació (inclús després d’haver-hi fet nit divendres i dissabte), protegint-los d’una eventual visita de les forces de seguretat estatals. De forma espontània, a més, pels volts de les sis de la tarda, es varen organitzar barreres a tots els accessos als col·legis, fetes amb cotxes particulars travessats al carrer, contenidors i material de tota mena per tal de contenir aquesta eventual presència policial que hagués posat en risc les votacions.
Val a dir que tota aquesta “barricada”, tan bon punt va concloure l’escrutini, va desaparèixer en pocs minuts de forma ordenada i eficaç, deixant-ho tot al seu lloc original.
La celebració
El referèndum com a tal, però, havent hagut de salvar la repressió brutal de l’estat espanyol en la seva versió més indigne, es va poder celebrar gràcies a la tenacitat, perseverança i voluntat de la població de Catalunya. Varen ser hores i hores, dies sencers, de tensió continguda, de ràbia i de por, però també d’il·lusió i determinació. El convenciment que el que s’estava fent era just i legítim va donar forces a coordinadors, organitzadors, voluntaris i votants per tal de dur a bon port una jornada històrica.
Tant clara era la importància del que s’estava fent i la dificultat de l’empresa, que els centenars de garriguencs que custodiaven el recompte de vots va esclatar de joia un cop coneguts els resultats finals i es va aplegar disciplinadament a la plaça de l’Església per a cridar, abraçar-se i celebrar una jornada que ja ha passat a la història.
A Catalunya
Pel que fa al total del Principat, la victòria d’aquest referèndum vinculant també va ser per a l’opció favorable a la independència, representada per un total de 2.020.144 vots (el 90,09 %). Els vots contraris varen rebre 176.565 suports (7,87 %), mentre que els vots en blanc van sumar 45.586 paperetes (2,03 %) i els nuls 20.129 (0,89 %).
L’actuació policial, per la seva banda, va aconseguir requisar aproximadament uns 800.000 vots per la força, de manera que els resultats dels que estem parlant, per tant, estan forçosament condicionats a aquesta dada lamentable. Tanmateix, el President Puigdemont, secundat per tot l’executiu del govern, ja ha recordat que la Llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes setembre permetria, atenint-se a aquests resultats electorals, proclamar la independència del país un cop es disposin dels resultats definitius.
Imatges per a la història
Les imatges que ens va deixar el dia de diumenge contrasten amb les declaracions d’uns i altres i desmenteixen rotundament la versió oficial que pretén imposar l’estat espanyol en un relat falsejat ja des del seu inici, on s’ha intentat i se segueix intentant criminalitzar els organitzadors del referèndum, es lloa la proporcionalitat de l’actuació policial (?!) i tracta d’etiquetar de violents els ciutadans que defensaven els col·legis electorals i que anaven a votar.
Aquestes imatges, duríssimes i tristíssimes imatges, ja quedaran per a la història per a què tots siguem jutjats.
[…] és dia 1 d’octubre, i ja fa dos anys que 7.205 garriguencs van plantar cara a aquells que ens neguen el dret fonamental a decidir com un poble lliure el nostre futur polític. […]