Aquest darrers dies han estat uns dies complicats, de fet han estat mals dies per a la democràcia espanyola, ja molt afeblida des de fa temps. S’ha confirmat l’intent de l’Estat, a través del govern del Partit Popular i amb l’aval actiu de C’s i l’aval tàcit del PSOE d’implantar un estat d’excepció encobert –o ja no tant– a Catalunya. Guàrdia Civil entrant a conselleries, detencions de càrrecs públics de la Generalitat, alcaldes entrant a declarar als jutjats per fer la seva feina de donar compliment al mandat democràtic… imatges molt dures, que han contrastat amb la grandesa d’esperit i la capacitat de mobilització d’un poble que no es pensa deixar prendre les institucions d’autogovern i els drets civils col·lectius. I compte: tot per voler organitzar un referèndum. Sí, sí, han llegit bé: un referèndum on poden votar els del Sí i els del No. Un referèndum per expressar de manera lliure i democràtica quin és el futur polític que volem per Catalunya.
Davant d’aquesta disjuntiva, el primer que cal fer és no perdre de vista de cap de les maneres la data de l’1 d’octubre. El President Puigdemont ens reafirma, enmig d’aquesta ofensiva, en mantenir la data de l’1-O com un element irrenunciable: alguns defensàvem la independència, després el dret a decidir, posteriorment la democràcia i ara ja ens toca blindar els drets civils més bàsics. Però tot sublima en el referèndum. Cal anar a votar, i votarem.
També cal seguir mobilitzant-nos per defensar els nostres drets individuals i col·lectius. Aquestes darreres hores hem de seguir sortint al carrer amb civisme i pacifisme, però també amb la fermesa que caracteritzen la societat civil catalana. Ara ens hi juguem molt, i cal mostrar aquest esperit de convicció. I per últim i fins a darrera hora hem d’interpel·lar a tots els demòcrates a posicionar-se al costat de la defensa de la democràcia i dels drets civils, en front de la repressió autoritària i policial de l’Estat espanyol. La cruïlla és molt clara en aquest aspecte.
Aquests dies hauríem d’haver estat fent campanya i explicant quin és el País que volem, i enlloc d’això ens hem trobat havent de defensar allò més bàsic que falsament crèiem garantit des de 1978. És trist, però també ens hem de rebel·lar contra això.
Molts volem que el dia 1 es voti Sí no com una resposta al greuge, si no com una crida en positiu. Davant l’amenaça i la por –sense fonament– com a gairebé únics arguments del No, el Sí aposta per assegurar una economia moderna i oberta al món, sense el llast del dèficit fiscal, unes infraestructures planificades i executades des de Catalunya, uns serveis socials, una educació i una sanitat d’acord amb la capacitat que permet l’esforç impositiu de Catalunya… En definitiva, de construir un País on la ciutadania visqui millor. En temps de lluita, no ens hem de cansar de dibuixar un horitzó d’esperança.
Busquen la nostra renúncia, la nostra resignació i la nostra rendició. Lluny d’això es troben amb el nostre compromís, la nostra fermesa i la nostra determinació. Diumenge votarem i ho farem com sempre.
PDECat la Garriga
