El referèndum a la Garriga

0
71

Si una pregunta és constant entre les que ens fan darrerament a la gent d’Acord+Esquerra, i suposo que a tots els sobiranistes, és “i l’1 d’octubre què?”, al que responem d’una manera o una altra: “doncs l’1 d’octubre votarem”. És així de simple i així de fàcil. Tots els esforços polítics estan enfocats en aquest sentit, perquè així ho demana el nostre poble i la nostra obligació és servir i representar el poble.

I això també és política municipal. Hi ha qui diu que s’ha paralitzat la política local. Res més lluny de la realitat; la nostra obligació és posar les urnes perquè la gent de la Garriga, tota, pugui expressar, amb el seu vot, la seva voluntat, i això inclou els del SÍ, els del NO, els de l’ENCARA NO HO SÉ i els que lliurement decidiran no exercir el seu dret a vot.

El que està clar és que els representants polítics hem d’atendre les obligacions que giren al voltant del Referèndum, com ho hem de fer per a qualsevol de les comtesses electorals, i més en aquesta on hem d’estar constantment connectats per rebre les instruccions del nostre Parlament i per coordinar els esforços, per assegurar-nos que tot està preparat i a punt de cara aquest dia que molts de nosaltres estem esperant des de fa tants i tants anys.

I no perdem de vista que els mateixos partits polítics que ara s’esgargamellen per l’aprovació en lectura única de les lleis del Referèndum i de Transitorietat, són els mateixos que van utilitzar aquest mateix mètode per modificar la Constitució, canviar el rei i, ja posats, permetre el rescat bancari. Si aleshores era vàlid, ara deu ser-ho també, no?

I després, què? Doncs després, la política municipal, seguirà el seu curs, i els ciutadans sabran destriar quins partits polítics han tingut la voluntat d’escoltar-los i quins no. Perquè no oblidem que hi ha hagut partits que han donat suport a escoltar la veu del poble i d’altres que, parapetats darrera d’una suposada il·legalitat del referèndum, han intentat que no s’exercís la democràcia. Jo, com a ciutadà, preferiria que em representés un partit que lluita per a que la meva veu sigui escoltada que no pas per un que fa mans i mànigues per posar per davant una legalitat feta a mida, precisament, per a què no pugui dir-hi la meva. Ah! I tampoc s’hi val “l’equidistància”… que si s’és prou bo per alçar la veu contra la situació d’altres pobles oprimits, també s’ha de ser valent per alçar-la quan qui pateix és el teu propi poble. El silenci, en aquest cas, és suport per omissió a tots aquells qui retallen les llibertats (algunes tan greus com les d’expressió o informació).

Ara ja no hem de cridar a la gent a ser valenta, perquè ara el que toca és votar… i aquest acte és tan senzill i democràtic que no demana valor, sinó consciència democràtica, i d’això, a la Garriga, ens en sobra.

Neus Marrodán i Torrents, Portaveu Municipal ACORD+ERC

Santi Vigas, President secció local ERC

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada