Escriure avui, en aquest mitjà, en el context en el que ens trobem, és sentir-se poc menys com el Reial Madrid quan visita el Camp Nou. La línia editorial està lluny ideològicament del meu partit i el que ell representa i la majoria de lectors també. Però escric aquí amb gust perquè una cosa no va renyida amb l’altra i des del primer dia aquest mitjà ens ha obert la porta al meu partit i a mi per escriure lliurement. En conseqüència, vull mostrar el meu agraïment a La Garriga Digital perquè en dies de forta borrasca política em convidi a escriure sobre la situació actual, sabent com sé, que rebré fortes crítiques com li ha passat al Sr. Valiente del PSC. Peatge que hem de pagar per no ser processistes.
Podria parlar jo aquí sobre tots i cadascun dels atropellaments a la raó que s’han produït a Catalunya i molt especialment a l’últim Ple del Parlament de primers de setembre d’infaust record on es va dilapidar a la democràcia saltant-se JxSí i la CUP reglaments, Consell de Garanties Estatutàries, l’Estatut i la Constitució a més dels drets dels diputats de l’oposició. Però com que d’això ja hi tenim molts opinadors i molts polítics parlant-hi jo vull escriure en termes més locals, més de la Garriga que per això sóc regidor en aquest Ajuntament i no diputat al Parlament.
Quan Cs es va presentar per primera vegada a les Eleccions Municipals de 2015, un dels 4 pilars del nostre programa electoral era, és i seguirà sent, vetllar per un poble on es compleixin les lleis. És contrastable que a la Garriga es pretén no complir aquelles que al Govern Municipal, recolzat per la resta dels partits independentistes i amb l’ajuda de la seva sempre útil crossa per a aquests casos d’ICV, no li interessi complir.
És per això que la comesa principal de Cs la Garriga aquests dies és vetllar perquè la llei es compleixi ja no només la Constitució i l’Estatut i tot l’ordenament jurídic que emana d’aquests textos, sinó que també les nostres pròpies ordenances municipals que han estat trepitjades sense cap rubor per partits polítics secessionistes i per totes les entitats de la societat servil que viuen del processisme.
Ha de ser cosa de la “cuperització” del Junts pel Sí nostrat local (si ho estan al Parlament com no ser-ho a la Garriga!), el qual està permetent el “kaleborrekisme” propagandístic sense cap pudor. Jo m’imagino que han pensat que, com el referèndum és il·legal perquè les lleis creades ad hoc són il·legals i van contra el més elemental de l’Estat de Dret, tenen patent de cors per cometre il·legalitats.
Aprofundim en el tema. Mirin, a la Garriga hi ha una ordenança municipal anomenada de policia i bon govern que és la primera de totes les ordenances i que en el seu article 9.e prohibeix:
Causar destrosses o embrutar edificis, tant públics com privats, tanques, plantes o parets divisòries, bancs, fonts públiques, fanals d’enllumenat, pals de línia elèctrica, conduccions d’aigua i en general tots els béns que siguin d’interès públic o privat. Fer pintades en qualsevol lloc.
Més endavant en el seu article 12.d
Fixar cartells, anuncis i publicitat de qualsevol tipus a portes, façanes d’edificis, carrers, senyals o qualsevol altre lloc que afecti la via pública municipal.
Com qualsevol veí de la Garriga ha pogut comprovar, aquesta ordenança ha estat menyspreada, no ha estat respectada. De l’incompliment de la mateixa no se n’ha lliurat ni el Passeig, on de sempre hi ha un acord tàcit de no col·locar-hi cap publicitat. En el moment que escric aquestes línies, l’Ajuntament no ha fet res perquè es compleixi amb la seva pròpia ordenança. És clar, hauran pensat que, posats a donar empara a un referèndum il·legal, qualsevol il·legalitat que vagi en la línia de promocionar el referèndum és ben vist, com he citat abans. En volen una altra mostra? En quina campanya electoral (de les de veritat, de les legals), s’ha utilitzat alguna vegada el balcó de l’Ajuntament per a inserir-hi publicitat d’una candidatura? Fàcil resposta: en cap. Per què? Perquè l’Ajuntament és de tots els garriguencs i ha de mostrar la seva neutralitat i no ser la masia dels partits independentistes. Com que això és una campanya de agitprop per donar aixopluc, insisteixo, a una il·legalitat, doncs diumenge passat els únics que es creuen el “Juan Palomo” que han inventat els processistes es van servir de l’Ajuntament per col·locar les seves banderes del Sí sense cap mena de vergonya. Després prediquen que tot això és #ComSempre. Doncs ja veuen que no.
Amb aquests vímets que el Govern Municipal ha creat amb el suport de la resta de forces independentistes, la pregunta que sorgeix és: amb quina autoritat està capacitat el nostre Ajuntament per exigir als ciutadans que hem de complir amb les ordenances municipals si el Govern Municipal encapçalat per Meritxell Budó és el primer que fa la vista grossa per tal de no aplicar-ne una d’elles? Si avui vostè o jo decidim no pagar l’IBI perquè creiem que l’Ajuntament ens oprimeix fiscalment: oi que no ens deixaria fer-ho? Evidentment, perquè els ciutadans tenim deures i drets i un d’aquests deures és complir amb la legalitat i, si la legalitat no ens agrada, intentar canviar-la on correspon, però mai de manera unilateral perquè si no… això seria una selva!
A Cs no desistirem en l’obstinació que es compleixi la llei. Citem alguns exemples a continuació: vam demanar un informe jurídic per conèixer si el decret d’alcaldia de suport al referèndum il·legal s’ajustava a dret. L’Alcaldessa ens ho va denegar; hem demanat que es retiri la publicitat del referèndum il·legal i com era d’esperar els responsables municipals fan com si la cosa no anés amb ells; aquesta setmana presentarem denúncia per incompliment de l’ordenança municipal que hem citat en aquest article perquè immediatament es procedeixi al seu compliment i es sancioni aquelles entitats i partits que no l’han respectada. No demanem més que el que la nostra ordenança diu. Ni més ni menys.
Defensarem com el primer partit constitucionalista que som a la Garriga amb il·lusió i amb molta feina a totes les persones que ens han votat i a totes aquelles que pensen que aquest referèndum il·legal (ni tan sols la Comissió de Venècia hi dona el seu vist i plau) l’única cosa que fa és trencar la societat de Catalunya en dues parts i que no condueix a res de bo. Aquesta fugida cap endavant de l’independentisme, sense cap anàlisi dels seus errors, sense autocrítica, amb una superioritat moral que no sé d’on treuen, ens ha portat a una tensió innecessària i de la qual, a títol personal, crec trigarem molt de temps a recuperar-nos. De fet, penso que és la principal línia d’actuació en els propers mesos: recuperar-nos com a societat de tot aquest enrenou.
Potser si l’independentisme hagués fet cas a Antonio Baños quan va dir la nit del 27/9/2015 que havien perdut el “plebiscit” en lloc d’haver fet cas al President enderrocat per la CUP, Artur Mas, que va presumir que havien guanyat sense tenir la majoria de vots… si s’haguessin repensat la seva estratègia fallida, el seu full de ruta que han hagut de variar perquè no podien sustentar-lo, ens haguéssim estalviat la trista imatge d’aquests dies, doncs no ens enganyem, no hi ha una majoria social suficient per proclamar la independència per molt que ho digui TV3, Catalunya Ràdio, el Nacional, Vilaweb… doncs la veritat és la veritat, la digui Agamèmnon o el seu porquer.
No cauré, per finalitzar, en el discurs victimista de que s’han carregat el nostre autogovern, les nostres competències des del “pèrfid” Madrid. No. L’autonomia de Catalunya se la van carregar Junts pel Sí i la CUP a l’últim Ple de setembre amb un cop a la democràcia brutal. El tancament del Parlament posterior no és més que la constatació d’això. Es creuen que amb una majoria simple de 72 diputats amb la que no poden modificar legalment (il·legalment sí, perquè ja ho han fet) els articles més importants de l’Estatut o escollir els directius de TV3, aconseguiran separar-nos d’Espanya i en conseqüència de la Unió Europea. Es creuen que denigrant en Serrat i enaltint Otegi la nostra societat serà millor. Vist aquest desastrós panorama i matisant la cèlebre frase d’Unamuno: “Ni vencerán, ni convencerán”.
El meu partit i jo estem disposats per ajudar a refer tots els ponts trencats des de ja.
Ciutadans la Garriga
