A Solidaritat Catalana per la Independència ens sentim molt feliços pels esdeveniments d’aquest mes de setembre. El procés nacional engegat el 2009 amb la consulta d’Arenys de Munt, massificat el 2010 amb la manifestació contra la sentència del TC a l’Estatut, justificat el 2012 amb el cop de porta espanyol al pacte fiscal i legitimat el 2015 amb la conquesta dels diputats independentistes al Parlament de Catalunya, ha entrat finalment a la seva fase decisiva i definitiva.
El famós xoc de trens ha acabat fent-se realitat. El pas decisiu que tots els independentistes esperàvem ja s’ha produït. I ara sí que ja no hi ha volta enrere. En uns dies els esdeveniments s’han anat succeint de forma ràpida, com no podia ser d’altra manera en un episodi d’aquesta envergadura i complexitat.
Som conscients que encara hi ha molt camí a recórrer, queden unes quantes etapes per assolir, però està molt clar que la pujada forta, l’ascens definitiu, s’ha de produir en les properes setmanes, en els propers vint o trenta dies: primer el referèndum de l’1O i després (quan el SÍ guanyi en els recomptes) la proclamació de la República Independent de Catalunya.
A Solidaritat Catalana per la Independència no podem evitar recordar les nostres aportacions al procés d’emancipació nacional del poble català. Al Parlament de Catalunya, des del 2010 al 2012, vam ser els pioners del discurs independentista i els nostres diputats, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, van presentar (el febrer de 2011) la Llei d’Independència. A nivell local hem estat impulsors de mocions clarament independentistes al Ple de l’Ajuntament, com ara la col·locació de l’estelada a la rotonda, la sobirania fiscal i l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, a banda d’accions i col·laboracions en nombroses iniciatives, actes i conferències.
Segurament la perspectiva del temps ens ha pogut mostrar que ens vam avançar al timing oficial, que el nostre ritme no era el de la majoria i que el procés havia de seguir unes etapes més pausades de les que nosaltres defensàvem. Ens vam guanyar el qualificatiu d’independentistes express, vam causar grans incomoditats a l’statu quo del país i vam patir finalment l’expulsió del Parlament en les eleccions del novembre de 2012. Però vam ser l’altaveu dels independentistes convençuts de les primeres etapes del procés.
Tot i el final del nostre paper en la política parlamentària, a Solidaritat Catalana per la Independència hem continuat treballant per la llibertat del nostre país i pel benestar dels nostres ciutadans.
I en els moments decisius que estem vivint fem palès el nostre suport als nostres polítics a nivell nacional, el nostre compromís amb el consistori de la Garriga i la nostra dedicació pel benestar dels veïns de la nostra vil.la. Treballem fort per aconseguir que la participació faci inqüestionable la validesa del referèndum (les nostres enquestes calculen al voltant de tres milions de vots) i col·laborem estretament en l’organització de l’1O.
Visca Catalunya lliure!
SI la Garriga
